Benvolguts,
En l’apunt anterior filosofàvem sobre la
possibilitat que els atletes o esportistes en general se solidaritzessin amb una causa justa,
prohibició en l’Espanya feixista-monàrquica-bananera de Seleccions catalanes, exabruptes
dels manaies del Gobierno, prohibicions d’envoltar-se d’estelades si un esportista
guanya un premi, sancions...
En David Miró en parla a l’ARA. Em faig meva
la frase final:
Entenc l'esportista que no vol mullar-se.
Però també és cert que poques persones tenen la possibilitat d'ajudar tant a
una causa política com un esportista d'elit.
L'esport i les causes polítiques
DAVID MIRÓ
06/08/2013
EL 16
D'OCTUBRE del 1968
els nord-americans Tommie Smith i John Carlos van quedar primer i
tercer respectivament en la final dels 200 metres dels Jocs Olímpics de Mèxic. A l'hora de rebre les medalles, tots dos van decidir
protestar contra la discriminació racial aixecant un puny amb un guant negre. Aquella
imatge (del Black Power) és avui una icona de la lluita de la comunitat negra per la igualtat
de drets. Però va representar el final de la carrera esportiva de dos
magnífics atletes. Aquesta història m'ha vingut al cap arran del cas
de la waterpolista Roser Tarragó i el linxament que ha rebut per mostrar-se amb
una estelada.
Qualsevol assessor sempre desaconsella a un
esportista que faci manifestacions de caràcter polític perquè automàticament
baixa el seu caixet publicitari i, en conseqüència, els seus ingressos. Per no
parlar de fer un acte de rebel·lió com no anar amb una determinada selecció,
cosa que li pot comportar una sanció federativa i la fi de la seva carrera
professional. Un pilot del Dakar em va explicar una vegada les pressions de
Repsol perquè sortís a les fotos amb la bandera espanyola. I com es
veia obligat a claudicar per fer allò que més li agradava a la vida. O quan
Oleguer va perdre el patrocini de Kelme.
Entenc l'esportista que no vol
mullar-se.
Però també és cert que poques persones tenen la possibilitat d'ajudar tant a una
causa política com un esportista d'elit. Smith i Carlos van
sacrificar les seves carreres per una idea. Quants de nosaltres ho faríem?
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada