Què implica prorrogar els pressuposts?
Amb uns pressuposts nous s'haurien pogut
canviar prioritats o polítiques, però ja som a l'agost i, per tant, tindria un
sentit molt relatiu
El que caldria explicar és que els del 2014
seran uns pressuposts durs, però que seran els últims de la Catalunya
autonòmica
En realitat ja funcionàvem amb els pressuposts
prorrogats. Fer-ne uns de nous, amb el tràmit parlamentari que hagués
comportat, hauria implicat tenir-los aprovats probablement a l'octubre. És a
dir, hauríem tingut uns pressuposts nous per a només tres mesos. Ara el que es
farà serà modificar el decret de pròrroga adaptant-lo a l'objectiu nou, que és
de l'1,58%. Fins ara l'objectiu era de l'1,2% i, per tant, ja s'ha treballat
tot l'any amb un objectiu molt restrictiu. Ara es flexibilitzarà una mica, cosa
que implicarà una petita millora de la disponibilitat de crèdit de les
conselleries.
Amb uns pressuposts nous s'haurien pogut canviar
prioritats o polítiques, però ja som a l'agost i, per tant, tindria un sentit
molt relatiu. És a dir, ara no canviarà la distribució dels recursos ni el
repartiment intern, però dubto que pels tres o quatre mesos que quedaven
s'haguessin fet gaires canvis.
Aquí el que cal veure és com es faran els pressuposts del 2014, perquè el govern diu que es faran amb les mateixes retallades que ja hi ha ara, sense afegir-n'hi de noves. I com que l'objectiu és de l'1%, no és feina fàcil. Diuen que ho faran augmentant els ingressos, és a dir, sense retallar despesa. S'establiran noves figures impositives i els pressuposts hauran de preveure una determinada recaptació feta a través d'aquestes figures impositives. Però tampoc no és fàcil de preveure.
De l'impost de successions sí que se'n pot fer una aproximació força real, perquè és un impost del qual ja tenim experiència i estadístiques, però d'altres no. El que veig força agosarat, com fer volar coloms, és que el pressupost del 2014 pugui comptar nous ingressos derivats del nou sistema de finançament. D'entrada, políticament, si aquests han de ser els pressuposts de l'any de la consulta, no és gaire adient que es pensi en un nou sistema de finançament futur en el marc espanyol. I, per una altra banda, seria poc realista pensar que al 2014 s'establirà un nou sistema de finançament autonòmic amb entrada en vigor l'1 de gener i que, a més, implicarà nous ingressos per a Catalunya. Seria defugir la realitat, entre altres coses, també, perquè segons les recomanacions que s'han fet a Espanya caldria establir una comissió d'experts que treballés en el finançament autonòmic. I això va per llarg. O seria també poc creïble que es comptessin com a ingressos els diners de la disposició addicional tercera de l'estatut. Si no han arribat fins ara, no sé què fa pensar al conseller que arribaran al 2014.
El que caldria explicar és que seran uns pressuposts durs, però que seran els últims de la Catalunya autonòmica, tenint en compte que hi ha la consulta el mateix any. És l'única manera que la gent pugui aguantar un any més el que s'ha viscut als hospitals, a les escoles, a les universitats i als serveis socials en general. Esperem-ho.
Aquí el que cal veure és com es faran els pressuposts del 2014, perquè el govern diu que es faran amb les mateixes retallades que ja hi ha ara, sense afegir-n'hi de noves. I com que l'objectiu és de l'1%, no és feina fàcil. Diuen que ho faran augmentant els ingressos, és a dir, sense retallar despesa. S'establiran noves figures impositives i els pressuposts hauran de preveure una determinada recaptació feta a través d'aquestes figures impositives. Però tampoc no és fàcil de preveure.
De l'impost de successions sí que se'n pot fer una aproximació força real, perquè és un impost del qual ja tenim experiència i estadístiques, però d'altres no. El que veig força agosarat, com fer volar coloms, és que el pressupost del 2014 pugui comptar nous ingressos derivats del nou sistema de finançament. D'entrada, políticament, si aquests han de ser els pressuposts de l'any de la consulta, no és gaire adient que es pensi en un nou sistema de finançament futur en el marc espanyol. I, per una altra banda, seria poc realista pensar que al 2014 s'establirà un nou sistema de finançament autonòmic amb entrada en vigor l'1 de gener i que, a més, implicarà nous ingressos per a Catalunya. Seria defugir la realitat, entre altres coses, també, perquè segons les recomanacions que s'han fet a Espanya caldria establir una comissió d'experts que treballés en el finançament autonòmic. I això va per llarg. O seria també poc creïble que es comptessin com a ingressos els diners de la disposició addicional tercera de l'estatut. Si no han arribat fins ara, no sé què fa pensar al conseller que arribaran al 2014.
El que caldria explicar és que seran uns pressuposts durs, però que seran els últims de la Catalunya autonòmica, tenint en compte que hi ha la consulta el mateix any. És l'única manera que la gent pugui aguantar un any més el que s'ha viscut als hospitals, a les escoles, a les universitats i als serveis socials en general. Esperem-ho.
Elisenda Paluzie,
degana de la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada