diumenge, 28 de desembre del 2014

28/12/14. Directe.cat. Ja tenim acord Mas i Junqueras: “Ara és l’hora – Entesa dels catalans”. He vist com els nostres desitjos es convertien en realitat! Se m’han rifat! Jo m'he emprenyat!

Benvolguts,
El Comentari #58 ho expressa clarament!
No es fa una innocentada així en la situació actual! Jo també m’ho he cregut. He vist com els nostres desitjos es convertien en realitat!
Se m’han rifat!

28 de desembre de 2014 05:00 h
Els dos líders han aprofitat aquests dies de Nadal per tancar un acord que en cas de victòria electoral garanteixi un govern d’unitat i constituent d’un nou estat independent
Personalitats diverses properes a Mas i Junqueras han intervingut per recuperar la confiança entre els dos líders del procés, el que semblava impossible ha estat possible per la bona disposició de totes les parts i per persones properes als dos partits. Estudis fets per entitats com Òmnium i l’ANC han demostrat que la llista amplia i unitària és clarament guanyadora i a la vegada reforça la candidatura a l’entorn de la CUP, “Crida Constituent”. Les reticències dels líders polítics han quedat al calaix i ja s’han establert comissions per treballar amb una llista amplia i de consens amb la participació de persones de confiança de Mas i Junqueras i de membres de les entitats de la societat civil. L’acord permet la convocatòria de les eleccions “plebiscitàries” pel mes de març i que diferents comissions de treball comencin a treballar amb el pla de ruta a desenvolupar i el futur organigrama del nou govern.

Primers noms per la llista, el futur govern i una gran llista d’adherits

Malgrat que tot és molt recent alguns noms comencen a ser consultats per formar part de la llista, del futur govern i d’una gran llista de suport, des de Mas-Colell, Sala-Martín, Carme Forcadell, Muriel Casals, Amadeu Altafaj, Carles Boix, Manuel Estaller, Salvador Cardus, Eduardo Reyes, Pep Guardiola, Lluís Llach, Carles Puyol, Josep Carreras, Germà Bel, Patricia Gabancho i fins a una llista inacabable per posar el millor a cada lloc, una llista de país i guanyadora que donarà un missatge clar al món.

Diverses comissions s’han posat ja en marxa, de llistes, de programes, de campanya, de finançament...

L’acord final entre Mas i Junqueras farà possible la implicació total de les entitats de la societat civil com Òmnium i l’ANC que ara ja no hauran de triar. L’acord sens dubte fa recuperar la il·lusió entre la gent que l’havia perdut en les darreres setmanes davant la manca de concreció.

Negociacions per tal que la candidatura a l’entorn de la CUP s’anomeni també “Ara és l’hora – Crida Constituent

Una clara manera de visualitzar quines són les llistes independentistes i un cop d’efecte important per aprofitar tots els suports que preveuen els estudis realitzats per l’ocasió. Les negociacions ja són obertes i es preveu un ampli acord amb aquest sentit, el més important es aconseguir una gran victòria de les forces independentistes que sigui definitiva als ulls de la premsa internacional i, sobretot, inqüestionable pels principals governs del món, una lliçó de democràcia que faria guanyadora l’opció independentista.

L’acord per una llista amplia i unitària provoca desencís entre els unionistes que veuen que ara si que el proper procés electoral serà definitiu

Ho va dir Aznar, els catalans es dividiran sols, i quan estava a punt de fer-se veritat la profecia de l’ex-president del govern espanyol s’ha produït l’acord a les portes de la victòria dels unionistes, l’acord els fa davallar la moral i ara si que perceben que la derrota serà dolorosa i més amb l’aparició del fenomen Podemos que davant unes eleccions plebiscitàries apostarà clarament per anar contra la independència de Catalunya.

Aquesta notícia, a més d’una innocentada, és el  somni de milers de catalans que no entenen el  contrari

Seguirem informant, però tot sembla indicar que la notícia tant sols és un somni entre els milers de catalans i catalanes que ho han expressat i que no entenen com aquest senzill acord no es possible. Malgrat tot, sempre cal tenir l’esperança que la democràcia acabarà guanyant i si la llista unitària no és possible per culpa dels lideratges polítics, que això no ens impedeixi guanyar el camí de la independència, el desig majoritari del poble de Catalunya.

Si algú s’ha emprenyat per aquest somni, li preguem disculpes, hem volgut interpretar la voluntat majoritària dels ciutadans que volen una Catalunya independent. Amb llista unitària o no seguirem treballant fins a l’extenuació per aconseguir l’objectiu, la independència.
  

COMENTARIS fletxa taronja
item
Carles fletxa Barcelona
28 de desembre de 2014, 17.02 h
No es fa una innocentada sobre un tema tant important!
Sobretot perquè està redactada de forma que te la creus. Si no arriba a ser pel paràgraf final, l'hagués compartit amb els meus contactes.
Sí que és per cabrejar-se amb vosaltres, la gent de la redacció.
28 de desembre de 2014, 13.02 h
#48 Por dió, Paco, pol fabó, ¡ no ti mi ponga tu asina, caraho ! Que estàs tu mitiendo en el mesmo saco a ese Nabo-león de Naboles cong sus chistes, y a esa chabala, GRAN PRATIOTA EPPANÑIOLA, que DIFIENDE EPPANÑIA atacando a Askerra Reputicana y a su mardito lidel rojo-siparatitta Horió Chunkera ..
¡¡ NO ME LOH METAH TU EN MESMO SACO, OMBRE!! ¡¡ NO ME LO METAS EN ER MESMO SACO, CONÑIO CHIA !!
#3 #10 #20 #25 #28 #29 Niñaaaaaaaaaa!! ole tus ovarios, chata !! asina me gutta, que insurte tu a ese Orió Chunkera y a su partio, Askerra Ripublicana, que song unos marnasios catarane que si kiereng ir d'ePañia, como si ePPañia no fuera o fuese er MEJOL PAÍ DER MUNDO MUNDIÀ, ¡¡¡ CONÑIO CHIA !!!
Felisidade, niñia, ¡¡ TIENE TU UN CARAJIYO DE MASNO PAGAO EN LA CASA CUARTÉ DE TU PUEBLO, GUAPITA !!




17/12/14. Iu Forn. Ara vostè es posarà de mala llet. El Tribunal de Comptes de la Unió Europea ha fet públic un informe sobre la gestió aeroportuària espanyola. La conclusió és demolidora...

Benvolguts,
Van sortint notícies sempre en la mateixa direcció. Espanya, sigui abduïda pel PP o pel PSOE, ha anat utilitzant els diners dels Fons de Cohesió de la UE en projectes sense futur, no pensats en funció de l’eficiència i del retorn de la inversió, però molt amatents en la distribució territorial de les despeses, de forma que el Corredor Mediterrani ni està fet, ni projectat, ni es farà mai ja que a l’enemic (Països Catalans) ni aigua! El criteri per l’adjudicació dels projectes d’infraestructures a Espanya és el d’afavorir les constructores de la llotja del Bernabeu. I el  Tribunal de Comptes de la Unió Europea, que hauria d’haver controlat, des del primer euro afluixat, en què els utilitzaven, ha mirat cap a un altre costat sistemàticament. És veritat que Espanya està molt ben situada (a dalt de tot) en l’Índex de morosos de la UE i en l’Índex de Percepció de Corrupció de la UE i en l’Índex dels no complidors de les directrius de la UE, etc, però la UE sembla Espanya! Sembla can Seixanta! Deuen cobrar per no piular? Corrupció?
I així poden sortir articles com el que ha fet l’Iu Forn!

Ara vostè es posarà de mala llet
Iu Forn | Actualitzada el 17/12/2014 18:08
El Tribunal de Comptes de la Unió Europea ha fet públic un informe sobre la gestió aeroportuària espanyola. I després de llegir-lo, gestió no és la millor paraula per definir el que ha passat. Un cop estudiades les inversions pagades pels contribuents de tot Europa als aeroports de Còrdova, Badajoz, La Palma, Múrcia, Vigo, Fuerteventura, Burgos i Madrid-Barajas, i que signifiquen el 24% del total gastat per la UE en aquest apartat, la conclusió és demolidora.
S’han construït instal·lacions no justificables des de cap punt de vista de necessitat i eficiència, que no corresponen a cap estratègia i descoordinades amb la resta de la xarxa de transport. Un exemple significatiu és el de l’aeroport de Còrdova, que amb subvencions de 80 milions d’euros ha aconseguit reduir la xifra de passatgers en un 68% (¿potser perquè té 3 aeroports a menys de 2 hores en cotxe?). En canvi a Fuerteventura van calcular 7,5 milions de passatgers anuals i van passar de 10 a 24 portes d’embarcament i de 34.000 a 93.000 metres quadrats... i van passar dels 4,6 milions de passatgers del 2006 als 4,3 del 2013. Èxit total.
El Tribunal de Comptes conclou que hi ha massa aeroports, que no aporten res a l’economia, que van ser finançats amb desmesura i que la majoria tancaran abans de 20 anys per falta de passatgers. Però això no és el pitjor.
El més terrible és que no passa ni passarà res, ningú anirà a la presó, no tornaran els diners i alguns dels responsables polítics del desori seguiran guanyant eleccions.
Ah, i per haver-ho explicat un servidor quedarà com un pesat que vol amargar el dia a la pobra gent.
Iu Forn



28/12/14. 141227. Salvador Cot. Franco desgrava. La Fundación Nacional Francisco Franco té reconeguda la categoria d'entitat dedicada a “l'activitat beneficodocent i cultural. Els donatius a la fundació desgraven del 25 al 35%.

Benvolguts,
El que dèiem del poder! En un país normal això no passaria. Només pot passar en un país que llueix una monarquia franquista bananera atadaybienatada com l’espanyola!
Franco desgrava
27/12/14 02:00 - Salvador Cot
Els donatius a la fundació Francisco Franco desgraven del 25 al 35%
http://d2cuqn1adi18n6.cloudfront.net/elements/enllacos/opinio/scot.png
Altres articles de l'autor
Fa tres setmanes, més de dues-centes persones van reunir-se per sopar en un restaurant de l'exclusiu barri de Salamanca, al centre de Madrid. Les convocava la Fundación Nacional Francisco Franco, sota la presidència de Carmen Franco Polo, duquessa de Franco, a la trobada anual en commemoració del naixement del dictador. Allà es concedeixen diplomes i es fan mencions honorífiques, anualment, a les persones que s'hagin distingit en la defensa del règim franquista, com l'actriu i cantant Nati Mistral, una de les homenatjades d'enguany.
Però aquest 2014 ha estat un sopar especial. Una jutgessa argentina s'ha atrevit a encausar una llista de torturadors i jerarques de la dictadura, acusats de crims contra la humanitat. I això va convertir el sopar de germanor falangista en un acte de desgreuge en favor dels dirigents franquistes molestats des de Buenos Aires. Per això José Utrera Molina, exministre de Franco i un dels encausats, va agafar el micròfon per reivindicar la dictadura i la bona reputació del personatge a qui tots ells anomenen “caudillo”. L'aplaudiment va ser llarg i entusiàstic.
Tanta camaraderia va desembocar, en acabar l'àpat, en la interpretació de l'himne d'Espanya, acompanyat per la salutació romana dels assistents, que van cantar aquella lletra de José María Pemán que recordaran molts dels antics alumnes de l'escola franquista: “¡Viva España! Alzad los brazos, hijos del pueblo español...” I res, fins l'any que ve.
La Fundación Nacional Francisco Franco té reconeguda la categoria d'entitat dedicada a “l'activitat beneficodocent i cultural”, i és per això que els donatius que rep es beneficien de desgravacions fiscals que van del 25% al 35% de l'import cedit.
Salvador Cot

COMENTARIS
·        La democràcia espanyola bé s'ha de distingir d'alguna manera. A qualsevol lloc d'Europa seria intolerable l'adoració a un assassí, i que a sobre desgravi.
·        "alzad los brazos". Efectivament. Dit en plata, "arriba las manos". Pemán es va lluïr. 
·        Si els aliats que van alliberar Europa dels nazis , en comptes de fer-li la viu-viu , a Franco (paladí de l´anticomunisme ), l´haguessin jutjat i executat al igual que varen fer amb la resta de criminals de guerra, tota aquesta repugnant " fundación " feixista , no tindria raò d´existir! 
o   I si el "Reino de España",fos una democràcia real , tampoc!


12/12/14. Roberto Centeno. Explica cuál es origen de la enigmática y voluminosa fortuna del ex monarca que lo sitúan entre los primeros lugares del ranking de los multimillonarios europeos...

Benvolguts,
Tal com dèiem fa poc els núvols que tapen la corrupció es van esvaint de mica en mica. Però no cal que obriu botelles de xampany, perquè la corrupció s’estén per tot arreu i així com els cérvols mascles es barallen per una determinada femella, guanya l’un o guanya l’altre, però algun dels dos guanya. En política econòmica a aquests alts nivells succeeix el mateix: n’hi ha un que guanya i no som nosaltres ni el president de Campsa. Qui guanya és qui sempre ha guanyat, el poder omnímode!  L’article d’avui té com a títol Ex cargo de Campsa denuncia: "el ex rey juan carlos se llevaba 2 dólares por cada barril de petróleo". L’autor Roberto Centeno és molt conegut d’aquest Bloc: http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/search?q=centeno
He introduït al començament de l’article dues cites del Google per centrar més el relat...

Roberto Centeno, catedrático de Economía y ex alto cargo de CAMPSA
Ex cargo de Campsa denuncia: "el ex rey juan carlos se llevaba 2 dólares por cada barril de petróleo"
Tal y como se esperaba, la estela de los negocios del rey emérito y heredero de Franco, Juan Carlos I, no se ha borrado  siquiera después de su forzada  abdicación. Según reveló este fin de semana el catedrático de Economía, Roberto Centeno,  a través de la emisora "Radio 3W", el ex monarca, su amante Corinna y su amigo Manuel Prado y Colón de Carvajal, percibieron una comisión de entre “uno o dos dólares” por cada barril de petróleo que compraba el erario público de España en los países árabes.
Segons la Viqui:
Manuel de Prado y Colón de Carvajal (Quito, Ecuador, 1931 - Sevilla, España, 5 de diciembre de 2009[1] ), fue un senador, diplomático y administrador privado del Rey Juan Carlos I durante más de 20 años. Estaba casado y tenía cinco hijos. Hermano de Diego Prado y Colón de Carvajal. Padre del actual presidente de Endesa, Borja Prado Eulate, e hijo de un diplomático chileno, fue senador por designación Real en junio de 1977. Prado y Colón de Carvajal ingresó el 26 de abril de 2004 en la cárcel de Sevilla para cumplir una condena de dos años por el caso Wardbase.[3] [4]"...Concretamente, la operación Wardbase investigaba si el pago a Manuel Prado y Colón de Carvajal de 2.000 millones de pesetas (12 millones de euros) del Grupo Torras en 1992 fue consentido por el principal accionista del holding (la sociedad kuwaití de inversiones KIO) o si –tal y como consideró el tribunal finalmente– fue ordenado por iniciativa de De la Rosa sin el conocimiento de la compañía...". Por razones humanitarias se le concedió el segundo grado penitenciario dos meses después. Como responsable de Grand Tibidabo, fue condenado en 2008 por apropiación indebida a tres meses de prisión por la Audiencia Nacional en el caso de la descapitalización de la compañía catalana. El Tribunal Supremo ya le había condenado a un año de prisión por apropiación indebida en septiembre de 2007 por un desvío de dinero del Grupo Torras.
I segons El País, @Jesús Cacho - 27/09/2007:
La historia es conocida, aunque merece ser recordada, siquiera a grandes rasgos, para que tanta ignominia no caiga en el olvido. Tuvo su origen en la invasión de Kuwait por Sadam Husein, lo que motivó la intervención norteamericana y británica para expulsar a los invasores y volver a instalar a la familia Al Sabah al frente del emirato. Solo al final de la guerra se supo que, además de los pozos de petróleo, habían ardido algo así como 55.000 millones de pesetas de la época que la Kuwait Investment Office (KIO) mantenía en las cuentas de su filial española, el Grupo Torras. Resulta que una buena parte de aquella cantidad se utilizó para el pago de favores políticos realizados en pro de la liberación del emirato, en concreto para permitir que los aviones de la USAF pudieran utilizar las bases españolas para repostar en sus periplos al Medio Oriente. Al menos esa es la excusa que los sinvergüenzas de turno pusieron para sacarle los dineros a KIO.
La nueva rama de los Al Sabah que tras la retirada iraquí se instaló en el emirato pronto se dio cuenta del timo y procedió a querellarse en Londres y Madrid contra el presidente de KIO, Fahad Mohamed Al Sabah, miembro de la familia reinante, que ovejas negras hay en todas partes, contra su primer ejecutivo, Fouad Khaled Jaffar, y contra el presidente de Torras en España, Javier de la Rosa, quien, en declaración jurada ante la Corte de Londres reconoció en su día haber entregado a Manuel Prado y Colón de Carvajal hasta 160 millones de dólares, de los que el propio manco ha reconocido en sede judicial haber recibido 100 millones –en dos entregas de 80 y 20- de nada, algo así como 15.000 millones de pesetas de la época, recepción que justificó como “el pago de dictámenes y trabajos de asesoría por él realizados para De la Rosa”.
Testigo del episodio en las alturas fue Sabino Fernández Campo, ex jefe de la Casa del Rey, a quien un día el Monarca pidió que acudiera al piso que De la Rosa solía utilizar durante sus estancias en Madrid, un hermoso penthouse en el 47 del Paseo de la Castellana, para que transmitiera al catalán el siguiente escueto mensaje:
-Vas a ir a ver a Javier de la Rosa a este número del Paseo de la Castellana y le vas a decir que, de parte del Rey, todo está arreglado y que muchas gracias.
Y dicho y hecho. Fernández Campo cumplió su misión, certificando que el dinero había llegado a su destino. La gente más enterada de entre el madrileñeo nuestro de cada día se las prometía felices maquinando cómo se las iban a ingeniar los Tribunales para hacer como que juzgaban sin que saliera a relucir la figura que bajo ningún concepto tenía que salir por ser tema tabú. ¡Ingenuos! [ …]por apropiación indebida Manuel Prado y Colón de Carvajal, nacido en Quito y con residencia en Suiza, ex diplomático e intendente real, cargo que tradicionalmente designa a la persona encargada de manejar los dineros privados del Rey, en este caso Juan Carlos I.
Prado, por cierto, era la persona a la que el ex presidente Felipe González se refería cuando, frente a Sabino Fernández Campo, advertía: “¡Y dile a Manolo que se conforme con el 2%, porque cobrar el 20% es una barbaridad...! Aludía Felipe a las supuestas comisiones del petróleo importado por España de algún país árabe.

Roberto Centeno
Ex cargo de Campsa denuncia: "el ex rey juan carlos se llevaba 2 dólares por cada barril de petróleo"
     El catedrático Centeno no tuvo pelos en la lengua a la hora de reconocer en la entrevista citada que él estaba al tanto de las cuantías de tales comisiones, porque tenía como una de sus funciones la de pagar los suministros de petróleo por su responsabilidad en CAMPSA. Debido a la “intermediación” de Manuel Prado y Colón de Carvajal, por encargo de Juan Carlos, España pagaba el petróleo más caro, ya que ambos se llevaban una suculenta comisión.
        “La cifra no la recuerdo exactamente, pero había un sobrecoste "- declaró el catedrático de economía. "Es decir, entre comprarlo directamente, que estábamos hablando de treinta y tantos dólares de aquellos años -si le ponemos la inflación ahora no sé cuánto saldría, desde luego el doble o el triple -… Pero, en fin, había comisiones que podían oscilar entre 1 y 2 dólares por barril y eso es una barbaridad por la cantidad de barriles de petróleo que caben en un superpetrolero. Un petrolero de 200.000 toneladas lleva entre 1.400.000 ó 1.600.000 barriles. Entonces estamos hablando de que un petrolero le podía producir en aquel momento un beneficio de 2 millones de dólares del año 1979. Eso son palabras mayores”.
      El catedrático Roberto Centeno era por entonces consejero delegado de CAMPSA. Tenía como función otorgada directamente  por el Consejo de Ministros la de obtener petróleo al precio más barato posible,  debido a la carencia española de suministros energéticos, con los consiguientes riesgos  de desabastecimiento y colapso.
      Con objeto de facilitar su tarea, el catedrático Centeno dice que recurrió al embajador en Kuwait, Fernando Schwartz. 
         “Él me dice: “Oye, Roberto, sé que estáis en esta situación y yo tengo una relación excelente con la familia Al-Sabah. Esta familia era entonces y lo es ahora la familia del emir de Kuwait, la reinante".
         Y yo le dije: “Mira Fernando, no me toques las narices porque yo estoy harto de recibir ofertas que son un puro camelo, así que no me hagas coger una avión, irme a Frankfurt, coger otro avión a Kuwait y tirarme diez horas de vuelo para que luego no…”.
        Centeno continúa describiendo sus atribuladas gestiones con Fernando Schwartz: 
         “Que no, que yo te juro, te prometo…que tal y que cual. Total, que cogí y me fui".
         "Y, efectivamente, Fernando, que era un tipo serio, realmente tenía unas relaciones
MANUEL PRADO COLON DE CARVAJAL
muy buenas con la familia Al-Sabah y con los directivos de la KPC, la Kuwait Petroleum Company, que es la que tiene el monopolio porque el petróleo está nacionalizado, pertenece al Estado. Y naturalmente está regida por un miembro de la familia Al-Sabah. Gracias, pues, al gran oficio de Fernando Schwartz, consigo un cargamento de 150.000 toneladas, al cual le iban a seguir otros a precio de mercado, sin comisiones”. 
    La operación de compraventa estaba hecha hasta que se mezcló en ella un siniestro personaje que venía de la Casa Real española. Con el tiempo llegaría incluso a pisar la cárcel por corrupción y sus procedimientos judiciales se amontonaban en los juzgados. Por eso Centeno le pregunta al ministro de Hacienda, Francisco Fernández Ordóñez, quien era esa persona que tenía poder suficiente para impedir una transacción petrolífera del Estado, para encarecerla con sus comisiones ilegales:
“- ¿Quién coño es Manolo Prado?
  - Entonces [Fernández Ordóñez] se me queda mirando con profundo asombro y me dice:
 - “Pero Roberto, no me fastidies. ¿Que tú no sabes quién es Manolo Prado?”.
  - "Y le dije: “Te juro por mis muertos que yo no sé quién ese Manolo Prado“.
        Y me dice Paco Fernández Ordóñez: “¡Pero tú eres un pardillo! Sabrás mucho de petróleo pero no tienes ni idea de cómo funciona este país“.
     “Pues explícamelo tú”, le dije. Y me respondió: “Manolo Prado es la persona que tiene… no me dijo el monopolio pero vamos… La única persona que tiene derecho a comprar petróleo en Arabia Saudita y los Emiratos“.
      Centeno se quedó patidifuso ante Fernández Ordoñez 
         “Paco, según lo que tú me estás contando, por razones que ignoro, hay un señor que tiene reservado ese chiringuito. Explícame entonces dónde voy a buscar yo el petróleo que España necesita. ¿Se lo pido al ayatola Jomeini, por ejemplo? ¿Tú qué crees que pasaría si me fuera a Teherán y le pidiera que me diera un barco de crudo?” Porque además los ayatolas habían cesado totalmente las exportaciones para llevar el mercado a donde lo llevaron.
       Y Fernández Ordóñez respondió: “Eso me lo tenías que haber dicho”.
      Y, obviamente, la operación se truncó  y Manuel Prado y Colón de Carvajal fue quien la llevó a cabo. Pero infinitamente más costosa para el erario público el erario público español, pero con suculentos resultados para el monarca y sus intermediarios.
       Esta oportuna información proporcionada por el catedrático y ex alto cargo de CAMPSA,
explica cuál es origen de la enigmática y voluminosa fortuna del ex monarca, dada a conocer ya hace tiempo por los medios de comunicación internacionales, que lo sitúan entre  los primeros lugares del ranking de los multimillonarios europeos.




dissabte, 27 de desembre del 2014

24/12/14. Ramon Carner. No tenim cap escola de negocis que expliqui i defensi Catalunya. No tenim bones infraestructures viàries. No tenim poder per recaptar els nostres impostos...

Benvolguts,
Fa dos anys i mig en Ramon Carner que aleshores era President del CCN va publicar aquest reguitzell de planys, organitzats de manera semblant a altres escrits que hem publicat fa poc, d’en Joan ventura o de Rudyard Kipling, on obsessivament es repeteix el primer tros de cada vers.
L’article és positiu ja que els clams són greuges evidents. I eren i són per reaccionar...

Tanmateix des d’aquell moment, fa dos anys i mig, quelcom ha canviat. Hem creat i fet funcionar l’ANC, hem fet tres grans manifestacions amb alegria, i hem fet un 9N esplèndid, que ens ha permès contar-nos malgrat les males condicions i les amenaces imposades pel nostre enemic l’Estat espanyol. Tal com diu la Pilar Rahola tenim il·lusió, en contraposició dels espanyols que en general no en tenen.

En particular en l’apunt hi  trobo suggerents els dos clams següents:
·         No tenim cap escola de negocis que expliqui i defensi Catalunya. Té tota la raó. Tenim economistes a grapats, molts d’ells integrats a la sectorial d’Economia de l’ANC, i molts de catedràtics a l’estranger en universitats de prestigi, però en les nostres escoles de negocis no s’ensenyen les matèries relacionades amb l’economia amb visió d’una Catalunya independent...
No tenim ambició ni esforç perquè no tenim projecte de futur. En aquest aspecte crec que hem millorat. Recordem que a finals del 2012 vàrem fer unes eleccions al Parlament de Catalunya i vàrem obtenir una majoria important d’escons independentistes. Tal com hem dit, l’Assemblea ha treballat molt i bé, per tant sí que tenim ambició i projecte de futur!
I finalment podem dir el que en Ferreres va plasmar magníficament:
És evident que sí que anem en algun lloc i és evident que sabem on anem!
Respecte a l’anàlisi de les eleccions del 2012 en el següent apunt:
en vàrem extreure aquestes consideracions:
1.               Els partits que al seu programa electoral deien clarament que estaven a favor del dret a decidir i que han entrat al Parlament (CIU+ERC+ICV+CUP) han sumat 2.094.415 vots. Els que deien que NO (PSC+PP+C's) han tingut 1.269.455 vots. És a dir, el 57,73% dels votants han votat a favor de partits que volen el dret a decidir i només el 35,00% han votat a favor dels que no. Els partits que estan a favor del referèndum han obtingut el64,44% dels escons (87), i els que estan en contra, només el 35,56% (48). Victòria aclaparadora, tant en vots com en escons, del SÍ A L'AUTODETERMINACIÓ.
2.              Els partits que estan explícitament a favor de la independència (CIU+ERC+CUP) han obtingut 1.735.558 vots, i els que estan en contra (PSC+PP+C's) només n'han tingut1.269.455. De tots els que s'han pronunciat clarament, els del SÍ han tingut el 57,75%dels vots i el 60,66% dels escons. Els del NO han tingut el 42,24% dels vots i el 39,34%dels escons. És a dir, victòria aclaparadora, en vots i en escons, dels partits del SÍ A LA INDEPENDÈNCIA.


I ara el memorial del Ramon Carner del  No tenim... 
Resultat de la feina feta pels polítics, les organitzacions i les institucions empresarials catalanes durant els 30 anys de l’autonomia catalana
02 juliol 2012. Font: La Veu núm. 16

Ramon Carner
President del Cercle Català de Negocis
Per poder avaluar amb rigor la tasca realitzada per les persones, partits i institucions que han gestionat el poder a Catalunya durant els últims 30 anys hem d’analitzar quina és la situació del país que ens han deixat.
·         No tenim bones infraestructures viàries.
·         No tenim enllaç Port-Barcelona amb tren.
·         No tenim un bon model d’educació dels nostres fills.
·         No tenim un bon coneixement històric del nostre país.
·         No tenim il·lusió per generar expectatives de negoci.
·         No tenim confiança en les nostres institucions polítiques.
·         No tenim força per fer avançar la llengua catalana.
·         No tenim empreses capdavanteres suficients.
·         No tenim l’atur que tenen els països competitius, tenim un 22 % d’atur.
·         No tenim sindicats catalans que expliquin que és l’espoli fiscal la causa principal de la precarietat dels llocs de treball.
·         No tenim empresaris que vulguin invertir en una Catalunya espoliada.
·         No tenim institucions econòmiques conscients de la tasca que s’ha de fer.
·         No tenim una patronal que defensi els interessos de Catalunya.
·         No tenim cap poder financer que recolzi Catalunya.
·         No tenim cap aeroport amb vols intercontinentals.
·         No tenim ni tindrem corredor Mediterrani.
·         No tenim cinema en català.
·         No tenim cap escola de negocis que expliqui i defensi Catalunya.
·         No tenim cap generació conscient que el futur també depèn d’ells.
·         No tenim un Parlament sobirà.
·         No tenim recursos per pagar els funcionaris de la Generalitat.
·         No tenim caixes catalanes, els nostres estalvis seran invertits en altres territoris.
·         No tenim un model de comunicació català que reforci la nostra identitat.
·         No tenim poder per recaptar els nostres impostos.
·         No tenim cap presència internacional, la marca Catalunya és desconeguda al món.
·         No tenim política ni pressupost per enfortir la consciència nacional dels catalans.
·         No tenim cap departament de l’Administració publica catalana que no depengui de Madrid.
·         No tenim cap perspectiva de millora ni horitzó econòmic que generin confiança.
·         No tenim ambició ni esforç perquè no tenim projecte de futur.
·         No tenim caràcter i s’han perdut els ideals i l’autoestima.
·         No tenim present ni futur si continuem com una autonomia d’Espanya.
·         No tenim recursos per promoure els projectes empresarials innovadors.
·         No tenim recursos per a les nostres universitats.
·         No tenim democràcia. A Catalunya vivim en una democràcia limitada pel Tribunal Constitucional espanyol.
·         No tenim cap suport per al sector primari (els nostres pagesos i ramaders estan abandonats).
·         No tenim ni la titularitat única del Teatre Nacional de Catalunya.

El model autonòmic no serveix per continuar construint Catalunya. La UE ha de conèixer totes les mancances que pateix Catalunya i que fan evident la necessitat que Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa. El Govern de la Generalitat hauria d’enviar un document com aquest (ampliat amb totes les mancances que encara no hi són) a la UE per manera que tinguin elements per decidir el seu suport a la causa catalana. El rescat d’Espanya no tindrà sentit si no s'afavoreix el rescat de Catalunya per convertir-la en l’estat pròsper que el sud d’Europa necessita.