Benvolguts,
Diu en Vicent Partal que en la Lley de Murphy s’explica que “Si una cosa pot anar malament, hi va!” I hi ha un aforisme que diu que:
Diu en Vicent Partal que en la Lley de Murphy s’explica que “Si una cosa pot anar malament, hi va!” I hi ha un aforisme que diu que:
“Si en un país pot haver-hi corrupció, n’hi ha!”
Aquesta entradeta serveix per explicar que fa pocs dies
varem anar al cinema per veure la pel·lícula Vice, traduïda per “El vicio del
poder”. En el fullet de presentació hi ha aquest paràgraf:
Sinopsis:
Explora la historia real sobre cómo Dick Cheney
(Christian Bale), un callado burócrata de Washington, acabó convirtiéndose en
el hombre más poderoso del mundo como vicepresidente de los Estados Unidos
durante el mandato de George W. Bush (Sam Rockwell), con consecuencias en
su país y el resto del mundo que aún se dejan sentir hoy en día. (FILMAFFINITY)
su país y el resto del mundo que aún se dejan sentir hoy en día. (FILMAFFINITY)
Hem de recordar
repetidament que quan hi ha corrupció
i hi ha diners
públics que van a parar a butxaques privades, Serra, Rato,
Bárcenas, Soria, Juanca, Urdangarin & Company, Pujols, Gürtels. etc, aquests
diners haurien anat a augmentar el benestar de la societat espanyola: a
infraestructures, a pensions de jubilats, a pagar deutes de l’Estat…
En Ferreres explica gràficament com es considera la corrupció al Regne d'Espanya:
En Ferreres explica gràficament com es considera la corrupció al Regne d'Espanya:
En el film s'explica com els alts funcionaris dels EUA es conxorxen per absorbir tots els poders aprofitant la possibilitat d'invadir l'Iraq havent prèviament acordat el repartiment dels recursos petroliers iraquians entre les companyies americanes, o de tot el mon, I els negocis d'armament, en Dick Cheney abans d'accedir tramposament al càrrec de vicepresident amb George Bush fill, era el President de la companyia Halliburton de serveis de tota mena, d'armament, petroliers, etc.
De fet, l’article de l’Elisa Beni tracta d’una aplicació
pràctica d’aquests conceptes. Aquí tractem de corrupció,
com als EUA, però aplicada a la judicatura espanyola (el poder
judicial), que com bé sabem està
entrellaçada amb els altres poders de Montesquieu (poder legislatiu i poder executiu) i també amb els altres
poders intrínsecs a l’espanyolitat, la premsa i les televisions corruptes i cavernícoles, la pela o
sigui (segons en Cruiff la pela és la pela), les Forces Armades, l’IBEX35, els Bancs i Caixes, l'Església catòlica, etc.
Vegem l’article, molt
ben explicat que explica la corrupció institucional, o sigui l’organització criminal
dels poders espanyols:
Madrid. Dimecres, 30 de gener de 2019
"Si hom comença per permetre's un assassinat, aviat no
dona importància a robar, del robatori passa a la beguda i a la inobservança
del dia del Senyor, i acaba per faltar a la bona educació i per deixar les
coses per a l'endemà".
Thomas de Quincey. L'assassinat
entès com una de les belles arts
Diuen els vells juristes que cal mirar tots
els dies el BOE però que, sobretot, cal mirar-lo abans de les festes. Saben de
sobres com tradicionalment entre torrons i canícules s'esmunyen aquestes convocatòries
que només llegeixen els concernits o aquests acords que no han de ser
impugnats.
Justament això va passar en un BOE previ a la Nit de Nadal del 2017, en el qual
es va publicar un acord gens innocent de la Comissió Permanent del CGPJ, la
integrada per Lesmes i el seu sanedrí. S'hi decidia que una alumna de l'Escola
Judicial en fos esborrada i s'incorporés a la llista d'aprovats de la
promoció següent, com si acabés d'aprovar l'oposició, respectant la seva nota
anterior i tots els seus drets, entre altres el de poder triar novament si
volia ser jutge o fiscal, malgrat que ja ho havia fet i que totes dues carreres són
estanques. El vell estratagema va
donar resultat altra vegada perquè, en aquesta publicació, es donaven dos mesos
de termini per recórrer l'acord esmentat. Ningú no ho va fer, perquè ningú ho
va veure. El
termini es va acabar i així es va tancar, aparentment, tota possibilitat que
l'operació feta per satisfer Sofía Marchena Perea, la filla del president
de la Sala Segona del Tribunal Suprem, que ja no volia ser jutge i que ara
volia ser fiscal. Qui va dissenyar aquesta operació de nepotisme per permetre a
la filla de Marchena una cosa que no s'ha permès mai a ningú no va comptar que
el paper oficial no enterraria per sempre una corruptela de tal casta.
Va ser el juliol de 2018 quan va saltar l'alarma.
No va ser activada per malvats complotats per perjudicar Marchena com ell explicava
en sopars i cenacles, no en absolut. Va ser la ràbia i la indignació
d'opositors i companys de Sofía, quan van veure que no només havia tornat a
elegir i havia canviat de carrera, una cosa impossible per a qualsevol, sinó
que van comprovar que a tal efecte ocupava la plaça número 36 de fiscal quan
només se n'havien convocat 35.
"Em dic x. Vaig
aprovar els exàmens d'accés en la convocatòria de l'any passat (BOE, 5 de desembre
de 2016). Vaig triar la carrera judicial que era la meva vocació, però quan
va arribar el meu número ja no quedaven places de jutge i em van assignar
ser fiscal. Sofía Marchena va triar la carrera judicial i ara resulta que
pot tornar enrere i triar la carrera fiscal. Si ella hagués elegit fiscal
—com fa ara en una segona oportunitat inaudita— JO AVUI SERIA JUTGE. A mi, en
el termini de dos anys, ningú no m'ha notificat que aquesta senyora deixa
l'Escola Judicial. Ningú no m'ha dit QUE QUEDA VACANT UNA PLAÇA DE JUTGE QUE
HAURIA DE SER PER A MI. Vull fer-ho públic per evitar futures irregularitats
com aquesta".
Aquest missatge va
aparèixer en una de les meves bústies aquell estiu i aquest missatge va ser el
que em va fer investigar. I ho vaig fer i ho continuo fent perquè la corrupció ha
de ser perseguida en tots els àmbits i perquè arrabassar la
transparència, la netedat i la igualtat a les oposicions convocades és
enderrocar el principi de mèrit i capacitat i soscavar un dels principis
democràtics.
La corrupció ha de ser perseguida en tots els àmbits i perquè arrabassar
la transparència, la netedat i la igualtat a les oposicions convocades és enderrocar
el principi de mèrit i capacitat i soscavar un dels principis democràtics
La denunciant tenia raó. Una fosca
operació, revestida d'aparença de legalitat, havia aconseguit que la filla d'un
poderosíssim magistrat aconseguís que se li permetés canviar de carrera, se li
adjudiqués una plaça més de les convocades i es transformés la partida
pressupostària consegüent per dotar-la. Una cosa que, com ja es deuen imaginar, es
fa cada dia a tothom. Per fer-ho es va tenir la col·laboració de la
llavors directora de l'Escola Judicial de Barcelona, Gema Espinosa, alhora
esposa del magistrat Llarena, i de Lesmes. Espinosa, que ara sabem que aspira a
ser vocal d'aquest CGPJ, va redactar un informe que no es va voler lliurar mai
ni a associacions judicials ni a parlamentaris ni a periodistes, i que ara obra
en el meu poder, en què concloïa que una baixa prolongada que no et
permeti anar a classe és una circumstància tan inaudita i anòmala que permet
saltar-te la LOPJ i el reglament de l'Escola Judicial i inventar-te una
nova interpretació d'un altre que no et correspon, per arribar a la conclusió
que la nena de Marchena podia rebre un tracte únic.
Quan llavors vaig destapar l'assumpte a
Madrid, hi va haver un enrenou per fer que semblés una cosa legal. L'organisme encarregat
de regular les oposicions a jutge i fiscal i el CGPJ van manifestar que a més
se li havia adjudicat una nota inferior a la seva —una cosa incomprensible,
atès que la seva nota estava publicada al BOE— perquè ningú no en sortís
perjudicat. Però hi havia
perjudicats i per això, dos mesos més tard, es va oferir a tres fiscals novelles,
que havien somiat de ser jutgesses, si volien canviar de carrera i fer un
curs inventat per reciclar-se. Això passa amb l'assassinat, que comences matant i acabes
perdent l'educació. Tot és un pendent. Comences permetent a la filla d'un
amic que canviï de carrera quan és impossible i acabes oferint a tres més
que ho facin inventant-te un curs de jutges exprés. Ara que hi he tingut accés, a l'expedient
administratiu es veu que aquests oferiments es van fer al setembre i es van
enviar a les interessades, totes destinades a Catalunya, l'11
d'octubre; encara que, inexplicablement, una respon que no hi està interessada
deu dies abans que li enviïn el missatge. Cosas veredes.
La corruptela per beneficiar la filla de Marchena ha tingut la col·laboració de tots
els que hi van intervenir, però també dels que l'han ocultat i dels que van
veure el desvergonyiment aleshores i ara callen. També
el PSOE, que va arribar al govern i es va trobar tot això fet, però que va
mantenir la capa de silenci i va fer el canvi d'assignació pressupostària.
Aquest PSOE que va impedir que Lesmes comparegués
al Congrés a explicar tot això, votant amb el PP. Després vam saber que
acceptarien Marchena com a president. Res
de nou sota el sol.
Però és una operació
destinada a passar a l'oblit i a quedar impune. Els administrativistes que la
van gestar van tenir molta cura que els concernits no poguessin recórrer
en el termini establert per blindar així jurídicament la qüestió. El
procediment obert a la Sala Tercera s'acabarà sense sentència perquè diran que
els demandants no estan legitimats perquè no són perjudicats. La majoria dels
mitjans i dels polítics i dels jutges no estan disposats a tocar els
nassos a Marchena: uns perquè és molt poderós i algun dia pot governar-los,
d'altres perquè pensen que debilitar-lo ara és debilitar el judici contra
els polítics catalans i la unitat pàtria val prou empassar-se el gripau.
Hi ha qui neix dret i qui neix estrellat. Ara mateix,
Marchena és Déu, encara que tingui aquest peu de fang. Ningú no li tocarà ni la
vora de la toga. Ni per això ni per cap altra cosa. No estaria malament que
algú l'advertís que aquests judicis decisius solen estar enverinats. Algun
col·lega seu li ho podria explicar.
Elisa Beni
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada