Benvolguts,
Avui iniciem les vacances familiars i
retornarem cap a final de mes.
Així us estalviareu els meus correus durant
unes setmanes!
Us desitjo una gloriosa diada de l’11 de setembre,
que nosaltres i l’altre centenar de catalans que s’estan en aquestes dates per Formenterera,
repetirem, com l’any passat, aquest cop
amb la corresponent:
El líder del PP, Mariano Rajoy, i el
seu cercle de confiança estaven al corrent ja des de mesos abans d’arribar al
Palau de la Moncloa, el desembre del 2011, que la família de l’expresident
Jordi Pujol mantenia una immensa fortuna oculta en paradisos fiscals, segons han explicat a l’ARA
fonts molt pròximes a l’Agència Tributària espanyola i als cossos i forces de
seguretat de l’Estat. El seu patrimoni, expliquen, no només es
limitaria a Andorra sinó també a altres països europeus com ara Luxemburg i
Suïssa, i a les illes Jersey i Guernsey del canal de la Mànega.
V
Us deixo amb les corrupcions i putades del
Gobierno espanyol i m’esgarrifa pensar que ningú a Catalunya hagués
conegut tot o part de l’afer Pujol. Les clavegueres de l’estat actuant i els
catalanets amb una floreta a la ma...
M’esgarrifa també que a l’estat espanyol la
policia i els jutges (apart dels tribunals Suprems, Constitucionals, etc)
puguin investigar d’amagat segons quins polítics i no segons quins altres, així
com treure o no la roba bruta en un moment o en un altre!
Per què no marxem d’una vegada d’aquest estat
corrupte i per què no deixem de tenir individus de la corrupta cinquena columna catalana dins o
massa a prop del nostre propi Govern, Duran, Rigol, Espadaler, Joana
Ortega, Santi Vila, Joan Herrera i tots els que no sabem, perquè de saber,
saber, només sabem que no en sabem res!
I els catalanets mamant-nos el dit polze! Au! Au! Au!
I ara
el clavegueram:
Rajoy ja coneixia els draps
bruts dels Pujol abans de ser president
L'entorn del líder del PP va propiciar el dinar de La
Camarga perquè Camacho contrastés la informació que tenia
Juan Luis Galiacho Madrid | Actualitzada el 01/09/2014 00:00
Aquestes
mateixes fonts indiquen que el que sabien alguns dirigents del PP va ser el que
va motivar que l’aleshores (i encara ara) cap de gabinet de Rajoy, el català
Jorge Moragas, propiciés el 2010 una trobada entre la líder del partit a
Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, i la disgustada excompanya sentimental de
Jordi Pujol Ferrusola. L’objectiu del dinar al restaurant La Camarga, que va
gravar l’agència de detectius Método 3 i que va provocar un gran escàndol
polític, no era altre que ratificar tot el que ja sabien per filtracions.
El
micròfon de Método 3
Seguint
una estratègia per obtenir més informació dissenyada des de Génova, Camacho es
va reunir el 7 de juliol del 2010 amb María Victoria Álvarez, l’ex de Pujol
Ferrusola, perquè expliqués tot el que sabia de l’entramat financer muntat per
la família Pujol per incrementar els seus beneficis en paradisos fiscals. En
aquells dies ningú podia imaginar que al gerro de damunt de la taula hi havia
un micròfon ocult de Método 3, que treballava per al PP, entre altres clients.
La
reunió va servir perquè la dirigent popular ratifiqués la informació que, ja en
aquells moments, tenien als calaixos de la seu del PP. Poc després CiU
guanyaria les eleccions autonòmiques i Artur Mas començaria una breu
legislatura com a president en què els acords amb el PP van sovintejar. El
procés cap a l’estat propi, que ara enfronta Rajoy i Mas, no havia començat.
Tot i
que la conversa entre Álvarez i Camacho va lliscar també cap a terrenys privats
i les confidències de llit, l’ex del fill gran de Pujol va narrar amb profusió
els moviments de diner en negre que feia la família Pujol via Andorra, per
exemple en metàl·lic en una motxilla amb bitllets de 500 euros.
Les informacions van servir de base
perquè, mesos més tard, quan el PP ja estava instal·lat al poder, i a les
beceroles del procés sobiranista, les forces de seguretat de l’Estat es
posessin a treballar en pro d’aconseguir més indicis i certeses per intentar
nodrir-se d’una informació detallada sobre els moviments de comptes dels Pujol
a Espanya, Europa, Amèrica i l’Àfrica pel que pogués venir.
Un
informe poc detallat
Segons
un dels múltiples documents de la UDEF
-la
controvertida unitat central de delinqüència econòmica i fiscal de la Policia
Nacional-, la informació confidencial aconseguida a Andorra els va
arribar per una xivatada d’un exempleat de la banca andorrana BPA, on els Pujol mantenien els diners ocults. No obstant, en l’informe
policial no s’indica qui és aquesta persona ni quin el seu mòbil per revelar
una informació així. Tampoc acrediten la informació amb documents oficials.
Només la justifiquen amb captures de pantalla sobre els comptes facilitades per
l’empleat. De
fet, ja fa anys que la policia espanyola vigila i persegueix els comptes de la
família Pujol. Diversos d’aquests informes podrien haver estat guardats durant
els governs socialistes i populars en un calaix, segons coincideixen a
denunciar els sindicats policials SIPE i SUP i el mateix ex fiscal en cap
d’Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo. En els cercles de poder es
coneixien les activitats financeres del fill gran de l’expresident. “Molts informes
sobre els Pujol van quedar sistemàticament en l’oblit”, sostenen
aquests agents.
La
família va a les palpentes
Actualment, i després de les nombroses
investigacions, els Pujol desconeixen quina és precisament la informació real
de què disposa el titular del jutjat central d’instrucció número 5 de
l’Audiència Nacional, Pablo Ruz, que instrueix les diligències prèvies 141/2012-W i que
el dia 15 prendrà declaració a Jordi Pujol Ferrusola, conegut com a Júnior.
Precisament aquest és el problema dels Pujol, la gran incògnita del cas i el
futur de la base de la defensa de l’expresident català. Volen saber les proves
que la justícia espanyola té contra ells i què els ha explicat la banca
andorrana. Per
això la defensa de Pujol va interposar una demanda per revelació de secret
bancari a Andorra amb la finalitat de paralitzar tota la investigació i aplicar
la tàctica jurídica de l’ arbre
enverinat, segons la qual si una investigació arrenca d’un origen
il·lícit està tota tacada i, per tant, no té cap validesa malgrat la seva
aparent veracitat.
Ruz
disposa d’un informe de la UDEF que
assegura que Jordi
Pujol Ferrusola i la seva exdona, Mercè Gironès i Riera, van rebre
comissions il·legals d’almenys 17 empreses contractistes de la Generalitat per
serveis falsos. Ruz va paralitzar el procediment, però posteriorment
va ordenar investigar a fons l’entramat societari. D’aquí que la policia s’entrevistés amb desenes
d’empresaris que haurien pagat als Pujol per adjudicacions, entre els quals la
pràctica totalitat de grans empreses espanyoles i que en la majoria dels casos
van negar tracte comercial amb la família. Segons reconeix un
d’aquests empresaris, que també figura a la llista de donants del PP, els que admetien
aquestes comissions no podien explicar l’assessorament que els haurien prestat
o presentaven contractes per feines inexistents.
En el recurs que els Pujol han
interposat denuncien que la informació obtinguda per la policia a Andorra té
“finalitat política”, ja que sospiten que se’ls investiga des que s’han sumat a
la causa independentista. Amb el seu recurs, pretenen principalment tenir dret a la vista en el
procés d’informació a les autoritats espanyoles a Andorra per tenir accés
directe a les dades que poguessin anar arribant a Ruz. Pretenen així armar la
seva defensa davant de possibles il·legalitats jurídiques en l’obtenció de
dades i donar arguments a Jordi Pujol Soley en la seva compareixença davant el
Parlament, que ell vol posposar.
La
família va dir 'no' a regularitzar diversos cops
A finals de l’any 2010 els assessors
fiscals van recomanar a la família Pujol que regularitzés la seva fortuna
oculta davant la hisenda pública espanyola, però no els van fer cas, segons va
confirmar a l’ARA un dels assessors fiscals d’un dels fills de Pujol. Els assessors els van
aconsellar que, atès
l’elevat volum dels seus ingressos extraordinaris,
se sotmetessin a l’amnistia fiscal del ministre Cristóbal Montoro, que es va
produir el 2012, poc després que el PP arribés al govern.
La
família Pujol va desestimar acollir-s’hi, cosa que li hauria permès legalitzar
la presumpta herència familiar del 1980 i tributar només per un 10 per cent
dels rendiments generats per aquesta herència en els últims quatre anys. L’expresident de la
Generalitat; la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus fills s’ho van
plantejar, però finalment ho van descartar per diversos motius, un dels quals,
polític.
Aquell
estiu del 2012 l’ANC va convocar la primera gran manifestació independentista
de la Diada. Que haguessin fet aflorar els diners hauria significat, a més del
desgast polític, evitar ser acusats de delicte penal per blanqueig de capitals
com passa ara. Va ser precisament l’any 2010 quan els Pujol van veure que el
Principat d’Andorra, on tenien la base dels seus diners ocults, acceptava
firmar el primer acord d’intercanvi d’informació fiscal amb Espanya. Andbank, on la
família Pujol havia mantingut presumptament ocult durant molts anys part del
llegat heretat, i que tenia com a conseller delegat un fill de l’exconseller
pujolista Antoni Comas, els va aconsellar legalitzar els diners. Els Pujol,
però, van preferir treure’ls i ingressar-los a la Banca Privada d’Andorra
(BPA). L’entitat va acceptar el compte a nom de la dona de Pujol i de quatre
dels seus set fills, un moviment que ara s’investiga.
Joan
A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada