Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gifreu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gifreu. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de novembre del 2010

14/11/10. L'eix dependència-independència prioritari respecte a l'eix esquerra-dreta

Benvolguts,
El professor Gifreu en l’Avui del diumenge en l’article El Camp de Batalla torna a tocar el tema capital  respecte a les eleccions: L'eix dependència-independència.
Gairebé sempre en les eleccions s’ha valorat fortament l’eix esquerra-dreta, tanmateix en aquestes eleccions és l’eix dependència-independència el que està més aferrat a la consciència de la majoria.

El primer eslògan del PSC és "No som ni serem independentistes; som progressistes i catalanistes", en Mas en una entrevista d’en Buenafuente ha deixat ben clar que ell votaria independència si hi hagués un referèndum (però ell no és CiU, ha aclarit repetidament). ERC, RCat i Solidaritat ja sabem que tenen la independència com a primer i segons quins únic punt del seu programa. També sabem que el PP i els C’s són furibunds centralistes i tenen un auto-odi digne de millor causa. ICV ha repetit també que ells són partidaris d’un referèndum però de tres “gustos”: dependència, federació, independència. En resum és gràcies als partits que s’anomenen independentistes que l’eix dependència-independència serà el més important en la decisió dels electors.

L’article del professor Gifreu és d’obligada lectura però aquí segueix el paràgraf final:
“Els eslògans oficials pretenen ara desviar l'atenció de l'argument principal. Però durant mesos els partits han obert foc i s'han posicionat. I els espectadors del circ ho recorden. Saben que la batalla central d'aquesta campanya no és entre dreta i esquerra. És entre independència o unió. I, com que la batalla té interès, la participació pot ser més alta del que pronostiquen les enquestes.”


Joan A. Forès
Reflexions

diumenge, 14 de novembre del 2010

14/11/10. La informació i la propaganda electoral

Benvolguts,

Tenen dret els ciutadans (o esclaus o serfs o súbdits?) a ser informats amb claredat i honestedat de les diverses opcions polítiques que es presenten en unes eleccions?

Resposta: NO!

Si es llegeix l’article “Premsa contra partits” de Josep Gifreu, professor de comunicació de la UPF, ens adonarem de per on va la cosa. L’article explica que des de les eleccions de 1996 s’ha produït un enfrontament dels periodistes contra els partits, ja que hi ha establert un sistema de Blocs de notícies en les televisions públiques.

El professor Gifreu destaca ““Molts ens preguntem: no s'està convertint la campanya en un ‘estat d'excepció' de la
informació electoralment rellevant?”

Un detall de l’article:
“De fet, totes les constitucions democràtiques i la doctrina europea reconeixen i protegeixen la llibertat d'informació dels mitjans de comunicació com a garantia de pluralisme polític. Doncs a l'Estat espanyol la prioritat sembla una altra: la manera com els partits protegeixen la seva quota de cobertura prescindint dels criteris professionals que el periodisme té establerts. Només passa a l'Estat espanyol: els partits imposen una determinada distribució del temps de la informació en els mitjans públics per a les seves candidatures (i cap altra), i ho fan avalats per la Junta Electoral Central (JEC). Són els anomenats blocs electorals, o blocs de minutatge diari d'acord amb la representació parlamentària obtinguda en les eleccions anteriors, i amb un ordre i proporció fixats pel consell de govern de l'ens responsable (a Catalunya, la CCMA).”

Per tant els partits polítics parlamentaris  s’autoprotegeixen de l’entrada d’intrusos.

I no els cau la cara de vergonya!

En aquestes eleccions ni Rcat ni Solidaritat tenen dret a tenir cap espai en les telenotícies. Portem 15 dies de precampanya i 3 o 4 dies de campanya i aquests partits (actualment extraparlamentaris) no han aparegut ni un sol cop.

Pel que fa als diaris, a El Periódico no hi ha mai cap notícia, a La Vanguardia no n’hi ha i a més a més els tenen prohibit d’inserir-hi anuncis. L’Avui-El Punt és un cas a part ja que sempre després de la dels partits parlamentaris segueix informació dels no parlamentaris.

Aquesta situació porta a que el 90% de l’electorat, que mira la televisió i llegeix els diaris majoritaris, no sàpiga que hi ha opcions independentistes extraparlamentàries el 28N.


Joan A. Forès
Reflexions