Us copio una notícia del directe.cat i hi afegeixo un comentari relacionat amb les expressions d’en López Tena. La meva
conclusió és que segons el seu criteri Espanya és una broma, i segons el d’en Valle Inclan,
que faig meu i que ja he expressat repetidament, Espanya és una deformació grotesca d’Europa.
Notícia:
'Espanya
és una broma'
22 de maig de 2012
El diputat de Solidaritat Catalana, Alfons López-Tena assegura que 'el Regne Unit és una democràcia i el regne d'Espanya és una broma'
En una conferència organitzada per la London School of Economics a Londres, el diputat de Solidaritat Catalana per a la Independència (SI), Alfons López Tena, ha carregat contra l'estat espanyol i ha explicat que, malgrat són "el mateix tipus de votació", el referèndum escocès i el català són processos desiguals. Bàsicament, ha dit, pel paper que hi juguen els seus respectius estats: "Espanya prohibeix a Catalunya anar a les urnes", a diferència del suport que l'estat britànic dóna als escocesos "per a decidir el seu futur". El diputat ha afirmat que Espanya "no vol altra cosa de Catalunya que manar i robar". "El Regne Unit és una democràcia i el regne d'Espanya és una broma", ha sentenciat.
Comentari (ja publicat el 23
de juliol de l’any passat):
Permeteu-me una disgressió:
En una entrevista per ràdio al violinista
Gerard Claret li fou preguntat sobre les peces de música que més li agradaven i
va respondre: Si hagués de triar un sol compositor triaria Bach, si hagués de
triar una sola peça musical al mon triaria la Partita #2 en Re menor de Bach i si hagués de triar
un moviment d’aquesta peça triaria la Xacona!
Doncs de manera semblant si jo hagués de triar
un autor teatral triaria Valle Inclán, si hagués de triar una peça de teatre
triaria Luces de
Bohemia i si hagués de triar una escena seria la número 12 que conté
la frase: «España es una deformación grotesca de la civilización europea.».
Permeteu-me que us ampliï una mica qui és
Valle Inclan i el context de l’obra i de l’escena: Valle Inclán (1866-1936),
nascut a Vilanova d’Arousa, és el creador de l’esperpent
que es basa en la deformació sistemàtica de la realitat. Luces de Bohemia és
una peça teatral que va crear Valle Inclan el 1924 i que no fou representada a
Espanya fins el 1970... És la primera obra que Valle anomena esperpent. Max Estrella poeta cec, vell, malalt i
pobre de solemnitat s’arrossega pels carrers de Madrid acompanyat del seu
deixeble tant vell i pobre com ell de nom Don Latino de Hispalis. En l’escena
12, que és la culminant de l’obra Max Estrella i Don Latino estan tornant a
casa de matinada. Tots dos estan completament embriacs. Max es queda ajagut a
l’entrada de la casa a punt de morir-se. En les seves disquisicions etíliques, Max defineix la teoria de l’esperpent.
En aquesta escena també es fa una crítica d’Espanya (per això m’agrada). Don
Latino abandona el cec Max, que s’està morint, en el portal i abans d’anar-se’n
li roba la cartera:
-
DON LATINO.- ¡Estás completamente
curda!
-
MAX.- Los héroes clásicos reflejados
en los espejos cóncavos dan el Esperpento. El
sentido trágico de la vida española sólo
puede darse con una estética sistemáticamente deformada.
-
DON LATINO.- ¡Miau! ¡Te estás contagiando!
-
MAX.- España es una
deformación grotesca de la civilización europea.
-
DON LATINO.- ¡Pudiera! Yo me inhibo.
-
MAX.- Las imágenes más bellas en un
espejo cóncavo son
absurdas.
-
DON LATINO.- Conforme. Pero a mí me divierte
mirarme en los espejos de la calle del
Gato.
-
MAX.- Y a mí. La deformación deja de serlo
cuando está
sujeta
a una matemática
perfecta. Mi estética actual es
transformar con matemática de espejo cóncavo las
normas clásicas.
-
DON LATINO.- ¿Y dónde está el espejo?
-
MAX.- En el fondo del vaso.
-
DON LATINO.- ¡Eres genial! ¡Me quito el
cráneo!
-
MAX.- Latino, deformemos
la expresión en el mismo espejo que nos deforma las caras
y toda la vida miserable de España.
No ho trobeu genial?
El llibret de l'obra de teatre Luces de Bohemia el podeu trobar a: http://www.revistakatharsis.org/luces_bohemia.pdf
Joan
A. Forès
Reflexions
