dimecres, 23 de febrer del 2011

23F. TV3 al País Valencià. Catalunya no pot callar

Benvolguts,
El bon amic Josep M. Fusté em recorda l’article d’abans d’ahir a l’ARA sobre TV3 i el País Valencià, de l’Antoni Vives, de títol: Catalunya no pot callar. I avui aniversari del 23F és un bon moment per reproduir-lo.

Els arguments de l’articulista recorden el conegut poema, atribuït a Bertold Brecht però del pastor luterà Martin Niemöller, engarjolat en els camps de concentració de Sachsenhausen i Dachau de 1937 a 1945 pel govern de Hitler:

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,
Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,
Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,
Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,
Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar

Com veureu llegint l’article algú ha d'actuar i tots ho podríem explicar, però hi ha qui ho explica millor! A veure qui actua?

Uns tasts:

 “La clausura de les emissions de TV3 al País Valencià representa la passa enrere més important de la cultura catalana des de la mort del general Franco. El neofranquisme valencià, aliat del nacionalisme espanyol, s'imposa al catalanisme en un dels àmbits que ells saben que són claus per guanyar una guerra que no ha cessat des de la caiguda d'Almansa l'any 1707. La guerra que, si la guanyessin, significaria la dissolució definitiva del País Valencià en la nació espanyola. Seria el final del procés de colonització iniciat aleshores.”

“Cal dir d'una vegada que l'únic imperialisme que vivim als Països Catalans és l'imperialisme espanyolitzant, el que absolutitza lo español , menysprea la cultura dels valencians i es mofa de la realitat fins a nivells que són pròxims a la bogeria.”

“Vegem-ho tot plegat amb uns altres ulls: suposem que som madrilenys, i que un dia ens llevem i llegim a la portada dels diaris capitalins, de tots els diaris, des de La Razón fins a El País , a tres columnes, que el govern de la República Argentina ha decidit que la llengua espanyola que es parla al país sud-americà és l'argentí; suposem que s'inventen l'Academia Republicana de la Lengua Argentina i que prohibeixen que TVE emeti a l'Argentina. Us imagineu la reacció de tot Espanya? Us imagineu la vostra reacció? Us imagineu què passaria davant de l'ambaixada argentina a Madrid? I el que faria el govern espanyol? Segur que es parlaria d'atemptat a la dignitat espanyola, d'atemptat a la intel·ligència; es parlaria de feixisme, es parlaria de drets de l'home, d'atemptat a la llibertat.

“No podem consentir que facin callar la catalanitat ni a Elx, ni a Dénia, ni a Monòver, ni a la Vall d'Albaida, ni a Xàtiva, ni a Gandia, ni a Vinaròs, ni a Sueca, ni a Torreblanca, ni a Alacant, ni enlloc. Però tampoc no podem consentir que nosaltres restem muts. No ens ho podem permetre.”

“Cal que des de les institucions catalanes ens hi impliquem fins als colzes. No parlo de dignitat. Parlo de seguir batallant per guanyar algun dia. Parlo del fet que els ajuntaments catalans, la Generalitat, Òmnium Cultural, fundacions, els esplais, els centres excursionistes i les entitats de tota mena s'impliquin en la salvació i projecció de l'obra de l'Acció Cultural; que treballem ràpidament i conjuntament per trobar els recursos que facin possible que res no ens faci callar.”

“Perquè si ara admetem que guanyi el silenci que imposen al País Valencià, ja només els restarà imposar el silenci a la resta de la nació. I quan això passi, els plors i les lamentacions no serviran per a res.”

Llegiu l’article sencer que val la pena!


Joan A. Forès
Reflexions

23/02/11. Heribert Barrera: 'O treballem per l'Estat propi o l'espanyolització serà irreversible'

Benvolguts,

En el Directe.cat hi ha sortit el comentari de més avall de Guillem Carol sobre l’Heribert Barrera. Hi estic gairebé del tot d’acord amb algun matís:

La frase , 'els polítics acaben confonent els interessos del partit amb els del país' no era exactament la meva frase preferida quan militava a Esquerra. Per explicar el meu sentiment davant la deriva del partit cap al no-res la  meva frase era més dura ja que deia ‘els polítics acaben confonent els interessos del país amb els seus interessos'

De l’article també m’agrada la reflexió final 'La política s’ha de fer amb el cervell, el cor i l’estómac. La política nacional, però, s’ha de fer, per sobre de tot, amb el cor'

Heribert Barrera: 'O treballem per l'Estat propi o l'espanyolització serà irreversible'

'La pressió que exerceix l'Estat espanyol és ferotge', assegura l'expresident del Parlament
La independència és l'única solució als mals de Catalunya, i com més temps passi més difícil serà aconseguir-la. Aquest és el parer de l'expresident del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera, que en una entrevista per la revista Ordit defensa que ens trobem 'en moments decisius' i els independentistes no poden anar dividits d'aquesta manera. Per l'exdirigent d'Esquerra, 'el país està patint un procés de minorització molt accelerat', amb una pressió 'ferotge' per part de l'Estat espanyol. 'Només ens hem de fixar amb la constant asfíxia que exerceixen sobre la llengua catalana', assegura Barrera. En aquest context, l'expresident del Parlament aposta per 'construir un Estat propi o el procés d'espanyolització serà, finalment, irreversible'.

Entrevistat per Guillem Carol, de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, Heribert Barrera lamenta que l'independentisme encara no sigui majoritari. 'No som prous i, a més, desgraciadament no ens entenem entre nosaltres', assegura l'expresident, que lamenta que al sistema polític actual, 'els polítics acabin confonent els interessos del partit amb els del país'.

Cap al final de l'entrevista, Heribert Barrera se sincera, i assegura que 'no n'està segur' que Catalunya acabi essent independents. 'La veig i, per tant, la vull veure possible', assegura l'expresident, 'i per aquest motiu hi he treballat tota la meva vida, ara bé, és essencial una classe política decidida'. 'La política s’ha de fer amb el cervell, el cor i l’estómac. La política nacional, però, s’ha de fer, per sobre de tot, amb el cor', rebla Barrera.


Notícies relacionades

COMENTARIS

#3 Savies paraules.
La gent ha d´obrir els ulls d´una vegada.

Té tota la raó el Sr. Heribert Barrera... cal canviar la mentalitat de la gent del país si no volem veure'ns abocats a la misèria.

Catalunya com a país independent dins de la UE té totes les possibilitats d'esdevenir un país pròsper i potent.

Catalunya com a regió de l'estat espanyol té un futur pobre, mediocre i sense cap signe propi de la seva identitat.

La tria hauria de ser fàcil... catalans, obriu els ulls abans no sigui massa tard!!

#2

Mentre el partit que governa Catalunya sigui CiU o el PSC malament anem.
Quan el govern de la Generalitat sigui en mans d´un partit independentista o coalicio independentista podrem començar a somiar.

#1

És la mateixa disjuntiva que expressava l'expresident Pujol fa uns dies. Felip Puig deia l'altre dia que quan el poble vulgui no l'aturà ningú. Jo diria que serà quan CDC vulgui. Vegeu el bloc http://perabonspatricis.blogspot.com/

Joan A. Forès
Reflexions

dimarts, 22 de febrer del 2011

22/02/11. La calle es mia

Benvolguts,

D’entrada us diré que no estic d’acord a que s’apugi la velocitat a les autovies del voltant de Barcelona. Els 80km/h ja m’anaven bé. Suposo que només la punyetera estadística ens farà veure i els farà veure d’aquí a un temps com haurà augmentat el nombre de morts en aquestes vies. D’altra part el títol que l’autovia B-23 és de titularitat espanyola, em recorda  quan el Fraga deia La calle es mia!

Però malgrat el paràgraf anterior també considero que si la B-23 és un trosset de 15 km entre Finestrelles i Molins de Rei que és de titularitat espanyola, són ganes de tocar el que no sona i de demostrar encara més que la calle es mia, el fet de voler fer que en aquests 15 km es trenqui l’homogeneïtat del conjunt d’accessos a Barcelona que evidentment cal respectar!

I així el Ministerio de Fomento ho aprofita per fer veure al senyor Felip Puig, que ha declarat fa poc entre altres coses que vol que els mossos tinguin atribucions de policia en tots els casos, etc,  qui mana a can Ribot!


De fet veig molta similitud entre el que veiem sovint per televisió d’uns pretesos membres d’ETA que la policia o la guàrdia civil introdueix en un cotxe cel·lular apretant-los el cap cap avall, imatge de forçada submissió, i aquesta imatge del govern de l’estat fent pedagogia i explicant que les atribucions de la Generalitat són limitades (limitadíssimes) i que ells tenen dret a jugar amb cartes marcades, sense amagar-se’n, ja que ells tenen el comodí del TC que la generalitat no té.

Notícia EFE. Titular:
Foment obliga la Generalitat a abaixar el límit de velocitat previst per a la B-23
PASSARÀ DELS 120 KM/ H ALS 100 KM/H
Malgrat que la carretera formava part de l'eliminació de la zona 80, és el ministeri de Foment qui decideix el límit de velocitat ja que la carretera és de la seva titularitat.

Joan A. Forès
Reflexions

22/02/11.Glossari per a no iniciats en pressupostos públics

Benvolguts,

En el diari Avui Marga Moreno dóna un recull de conceptes sobre finances públiques que és molt instructiu. En aquest mateix Bloc, l’11/02/11. Guia antidemagògica per entendre el problema del deute ja se n’explicaven molts. El d’avui és un bon complement, adreçat directament als pressupostos públics.

Els titulars:

Glossari per a no iniciats en pressupostos públics

Petit recull dels mots més utilitzats a l'hora de detallar les finances públiques

Alguns polítics han arribat a utilitzar indistintament expressions dispars com “dèficit públic” i “tensions de tresoreria”

La interpretació de certs conceptes genera controvèrsia

Reprodueixo l’article sencer:
Dèficit: S'utilitza quan el sector públic gasta més del que ingressa. Es comptabilitza any a any i s'expressa tant en xifres absolutes com, sobretot, en percentatge sobre el PIB del país. Aquest excés de despesa només es pot pal·liar de dues maneres: ingressant més, per exemple augmentant la pressió fiscal, o bé retallant despeses.
Tresoreria: Gestiona el flux de diners. Inclou l'execució de pagaments i cobraments, la gestió de caixa i altres gestions bancàries. Per exemple, si un departament concret determina una inversió o una despesa, la tresoreria ha d'assegurar que hi hagi prou diner disponible per cobrir-la. Convé no confondre el que s'anomenen com a tensions o dificultats de tresoreria amb el dèficit públic. El primer cas correspon a una situació puntual en què la caixa espera certs ingressos que no han arribat però amb els quals s'hi compta, mentre que el segon expressa la situació global de la comptabilitat d'una administració i la falta d'equilibri entre despesa i ingressos.
Deute Públic: Per incrementar els seus recursos financers, la Generalitat pot, amb l'autorització prèvia del govern estatal, emetre deute. Es tracta d'uns títols de valors en els quals l'administració pública pren el compromís de retornar els diners als subscriptors, que poden ser particulars o institucionals, amb un interès determinat.
Despeses Corrents: Diners necessaris per a la prestació dels serveis de l'administració. Inclouen l'adquisició de béns (consumibles, combustibles, etc.) i serveis (electricitat o aigua dels edificis públics, serveis de neteja...). Convé tenir en compte que cada inversió que es realitza genera un augment d'aquesta despesa per al manteniment d'aquesta inversió.
Despesa Financera: Partides del pressupost que paguen els interessos del deute públic i altres préstecs que pugui haver contret l'administració amb entitats financeres.
Inversió Pública: Es produeix quan l'administració adquireix o encarrega la construcció de béns de capital perdurables, a diferència de les despeses corrents, que cobreixen béns i serveis efímers. La inversió es refereix a infraestructures de comunicacions, hospitals, escoles, etc.
Ingressos: Es poden dividir en corrents, de capital i financers. Els primers són els que provenen de la recaptació d'impostos directes i indirectes, de les taxes per prestació de serveis i de les transferències corrents; els ingressos de capital s'obtenen, per exemple, de la venda d'inversions, com ara immobles. Sumant ingressos corrents i de capital obtenim els ingressos no financers. Els ingressos financers recullen el saldo entre actius i passius financers. Alguns dels els ingressos principals de la Generalitat són els tributs estatals cedits, el fons de compensació interterritorial, les transferències a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat i els recursos que la Unió Europea destina a programes comunitaris.
Tributs: Els cedits són bàsicament el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i el de successions i donacions, per bé que el de successions serà eliminat en compliment de la promesa electoral de CiU. La Generalitat també té participació parcial en l'IRPF i en l'IVA i en els impostos especials sobre el tabac, l'alcohol i els hidrocarburs.
Fons de Suficiència: És un ingrés important i sovint polèmic. Aquesta transferència estatal ha d'equilibrar la correspondència entre el cost de les competències transferides i els recursos amb què compta la Generalitat. Tenir moltes competències cedides, com en el cas català, implica, en principi, rebre un fons de suficiència superior.

Joan A. Forès
Reflexions

22/02/11. Resum quinzenal

Benvolguts,

Pel vostre coneixement a la primera quinzena de febrer he comentat en el meu Bloc: http://reflexionsjafores.blogspot.com/
els següents temes:
·         TV3 al País Valencià
·         El Ministre de Foment Blanco, ferrocarrils i aeroports
·         Els okupes d’Esquerra i del PSC
·         La història de l’annexió de la Confederació Catalano-Aragonesa a l’España Uniforme
·         Vides exemplars del Farruquito i del tal Millet
·         Com Milian Mestre s’ha fet independentista
·         Esquerra i les Balances Fiscals
·         La llengua i la independència
·         Els botiflers Amics del Passeig de Gràcia
·         El Periódico i les traduccions català-castellà
·         El frau fiscal de les grans i de les petites fortunes
·         Les increïbles tribulacions dels governants catalans a Madrid o com el Govern espanyol puteja els Governs catalans
·         El PIB català augmenta menys que la mitja estatal
·         La Fundació Catalunya Estat, continuadora de la fecunda acció del CCN
·         Primer provoques el caos i després te’n carreguen la culpa
·         El morro de la senyora Bozal
·         Ferrmed i la gran xarxa de ferrocarrils europeus
·         Els vídeos del lingüista Juan Carlos Cabrera


Joan A. Forès
Reflexions

divendres, 18 de febrer del 2011

18/02/11. Fem que la Generalitat de Catalunya prohibeixi les emissions “d’alguns dels absurds i prescindibles canals que es reben a Catalunya"

Benvolguts,
Rebo aquesta crida d’en Pep Cruanyes:

Volem TV· al país valencià. Per la llibertat d'Expressió

Avui s’ha tallat TV3 al País valencià . Aquest acte fet amb l’aquiescència del govern espanyol és una actuació sense precedents contra la llibertat d’expressió. Jo em pregunto que passaria si la Generalitat decidís no admetre les emissions d’alguns dels absurds i prescindibles canals que es reben a Catalunya?. 
            Es una mostra que per a Espanya Catalunya i la nostra llengua és una mena de “peculiaridad” prescindible i que no se’ns considera ni com a poble ni com a ciutadans amb drets. Sembla el tracte que rebien els indígenes americans en temps de la colonització que llavors no es parlava de drets si no que es deia que no tenien ànima i per tant no eren considerats com a persones subjectes de drets. 
            Proposo que adrecem massivament correus al president espanyor Rodriguez Zapatero mostrant la nostra indignació per aquest atac gravísssim contra els dtes humans.


Pep Cruanyes”

Jo proposo una altra cosa que crec que seria molt més efectiva: Fem que la Generalitat de Catalunya prohibeixi les emissions “d’alguns dels absurds i prescindibles canals que es reben a Catalunya (Intereconomia, esRadio, etc).” Segurament que la Generalitat hi té tan dret com el Camps, i motius més que suficients. I aleshores la força dels canals prohibits i els seus anunciants, faria que el Camps hagués de cedir!

Ja comença a ser hora que siguem nosaltres els que repartim alguna bufetada, i ells que s'hagin de preocupar per resoldre el problema! 


Reflexions
Joan A. Forès

18/02/11. Blanco lava mas blanco...

Benvolguts,

Aquest Blanco com comentàvem en la Reflexió anterior és pitjor que el cavall d’Àtil·la pels catalans. Si recordem les 4 o 5 Reflexions sobre l’Eix Mediterrani del Bloc, veiem que tot ja estava pactat. Espanya vol anorrear Catalunya  a base d’escanyar, a base de pispar el 10% del nostre PIB compulsivament des de sempre i a base de no construir infraestructures de cap tipus a Catalunya. La xarxa ferroviària és més reduïda actualment que abans de la guerra. La xarxa d’autovies a Catalunya és pràcticament inexistent i a Madrid n’hi ha mitja dotzena. Des de Barcelona no es pot anar cap a França si no és amb peatge (fins i tot el túnel del Pertús del TGV és de peatge!) o amb carreteres de carro.

I en aquest aspecte els governants espanyols són els reis de la mentida. Diuen que no creuen en l’Espanya radial, però no paren de fer radis! El concepte (conceto segons en Blanco) ” xarxa ferroviària” s’usa a tot el món per indicar que la infraestructura ferroviària és una xarxa teixida en el territori i no un conjunt de fils d’aranya sense lligam entre ells: “too pa Madrí”.
I com podem veure la filosofia dels governs espanyols, siguin PP o PSOE és “Farem l’eix mediterrani” però fa anys que mutatis mutandis estem fent l’eix per l’Aragó.
En aquest cas podem utilitzar l’humor. Per exemplificar la situació una vinyeta antiga, referida al ZP però també d’ús dels seus deixebles:


Si el Zapatero de l'“Apoyaré...” seguia el guió de la vinyeta, el Blanco és un deixeble notable. Ho hem vist amb l’aeroport i ho veurem en aquest eix mediterrani que no es farà mai. El PSOE fa 8 anys que és al govern i abans hi havia hagut uns quants anys de PP i encara enrere molt més anys de PSOE. I malgrat que el Blanco digui que 'des del primer dia he introduït a l'agenda política del ministeri l'impuls al Corredor Mediterrani' mai no s'havia fet res fins ara. Això vol dir que hem de continuar donant-los l’esquena mentre ens sodomitzen. Només podrem tenir autovies, xarxa de ferrocarrils, escoles bressol i hospitals degudament planificats quan tinguem recursos, o sigui quan siguem independents!

Vegem l’article del Directe.cat:

“En una conferència a Barcelona, exposa que el Corredor Mediterrani és un 'eix prioritari' per a l'Estat · El secretari d'organització del PSOE, Marcelino Iglesias, també parla en els mateixos termes quan es refereix a l'eix ferroviari aragonès

El ministre espanyol de Foment, el socialista José Blanco, ha afirmat avui a Barcelona que el Corredor Ferroviari Mediterrani 'és l'eix més important i prioritari' per al govern espanyol, motiu pel qual ha anunciat que hi invertirà 3.000 milions d'euros entre aquest any i el vinent. 'Infraestructures tan crucials per a Catalunya, Espanya i la Unió Europea com el Corredor Mediterrani no poden esperar més'.

'No crec en l'Espanya radial', ha afirmat, ressaltant que 'des del primer dia he introduït a l'agenda política del ministeri l'impuls al Corredor Mediterrani. Després d'un any intens de treball, el 10 de març presentaré un estudi de com quedarà, anunciant fórmules que comprometin recursos i terminis per impulsar el corredor'. I ha reblat: 'No podem estar parlant tots els dies que volem una economia més competitiva i no fer res perquè ho sigui.'

Ha assegurat que 'el desenvolupament del corredor és també fonamental en la nostra estratègia d'impuls al transport ferroviari de mercaderies i a la potenciació dels nostres ports', afegint: 'Les despeses logístiques, moltes vegades són més elevades que les de personal. I això té molt a veure amb l'impuls al transport ferroviari de mercaderies.'

Però tot i aquestes declaracions, Blanco no ha desmentit pas Iglesias: 'Els fets avalaran la determinació de l'impuls a aquest corredor.
I això no vol dir que seguim treballant en la Travessia Central'.
Malgrat tot, poc a poc, ja estem fent passos cap a un sistema de transports en xarxa. Probablement, el major repte que, ara, té per davant el ministeri de Foment'.

L'Eix Ferroviari Mediterrani és un puntal per a trencar amb aquest 'estat hipercentralitzat', segons Blanco, però emmarcant-lo en un conjunt 'd'actuacions per tot el territori nacional', com l'alta velocitat Almería-Huelva i Santiago de Compostela-Vigo, l'autovia que unirà Astúries amb Andalusia passant per Extremadura i Castella-La Manxa, o l'autovia del Cantàbric, 'que recorrerà tota la costa nord d'Espanya, d'est a oest'.”


Joan A. Forès
Reflexions