25/07/12. Què són 8 euros? Esto son 8 € para un jubilado

Benvolguts,

Us copio íntegrament el correu que corre per internet, que mesura la manca de sensibilitat dels diputats i ens fa constatar que vivim en dos mons diferents, amb objectius diferents i amb referents diferents. ..

No ho he comprovat, però com que a Catalunya som més “xulos” que ningú, els diputats autonòmics deuen gaudir de totes les avantatges dels del Congreso i més (els Mossos d’Escuadra crec que guanyen més diners que els grisos i que la Guàrdia inCivil). Deuen cobrar més que els de Madrid, i no sé si deuen fer menys, igual o més trampes que els de Madrid, i no sé si tenen més dies “moscosos” (6 dies de festa), més dies per triennis (2 dies més de festa a partir de tenir 3 triennis i un dia afegit per cada nou trienni)...

Com que és molt explicatiu deixo el text tal com l’he rebut!

¿¿¿¿ Dónde está el libro de reclamaciones ???? … supongo que en una buena información y en las urnas.
 
¿Qué son 8 euros?
 
Ahora que resulta que los jubilados deberán pagarse parte de las medicinas que les receten, lo que según nuestra apreciada casta política les supondrá “sólo” unos 8 € al mes, sacamos a colación algunos datos muy interesantes:
   
¿Qué recibe un diputado tras resultar elegido?

- Un iPhone 4S.
- Un iPad.
- Un PC en el despacho.
- Módem 3G.
- Voz y datos pagados.
- ADSL en casa pagado.
- Si eres del PP o PSOE, un asistente para cada dos diputados. Si eres de otro partido, uno propio.
- Un despacho propio.

"Estamos pidiendo un sacrificio a todos los ciudadanos..."

¿Y para moverse?

- Si usa su propio coche recibe 0.25€ por km, o sea, 25€ cada 100 km y se te pagan los peajes.
- Si no tienes un coche oficial asignado, 3.000€ anuales para taxis (250€/mes).
- Billetes de primera clase para avión, tren y barco.

"Tendremos el Estado de bienestar que podamos..."

¿Y el sueldo?

- Sueldo base de 3.126,52€ mensuales y dos pagas extra.
- Si formas parte de alguna comisión, recibes entre 775,15€ y
1.590,34€ más al mes.
- Si tienes algún cargo (Portavoz, Secretario, etc) en el peor de los
casos recibes 2.318,96€ más al mes.
- Puedes tener trabajos y cargos fuera del congreso sin límite ni
perjuicio en el sueldo/ayudas.
- Los sueldos que cobres de tu partido, tampoco afectan en nada.

"Los sacrificios de hoy son la puerta al bienestar del mañana..."

¿Y las ayudas?

- Si fuiste elegido fuera de Madrid, recibes 1.823,86€ mensuales más para alojamiento y manutención.
- Si fuiste elegido en Madrid, recibes 870,56€ mensuales más para
alojamiento y manutención.
- Si viajas dentro de España, 120€ diarios.
- Si viajas fuera de España, 150€ diarios.

"Los españoles pueden estar seguros de que no habrá sacrificio ni
esfuerzo que no estemos dispuestos a hacer..."

¿Y los beneficios fiscales?

- Las dietas relacionadas con transporte no tributan, no se declaran a Hacienda vamos.
- Las dietas relacionadas con alojamiento y manunteción no tributan.
- Los sueldos/dietas por tener un cargo en el Congreso, no tributan.
- Si dejas de ser diputado, percibes una paga mensual de 2.813,87€ hasta un máximo de dos años. No importa si tienes un sueldo privado.

"La salida de la crisis, con el esfuerzo de todos..."

¿Y si se disuelven las cortes porque va a haber elecciones?

- Derecho a una indemnización consistente en el sueldo de los días transcurridos hasta que se forma el nuevo Congreso (el sueldo de dos meses aproximadamente), vuelvas al Congreso o no.
- El Congreso te paga las cuotas de la Seguridad Social, Derecho
pasivo y otras cosas durante ese tiempo.
- El Congreso mantendrá tu póliza de accidentes durante ese tiempo.
- El Congreso sigue pagando el ADSL, voz y datos durante ese tiempo.
- La mudanza de tu despacho corre a cargo del Congreso.

"Todos tenemos que hacer sacrificios..."

¿Y la jubilación?

Si tienes 55 años y...

- Has sido diputado once años: 100% de la pensión máxima (2.466,20€).
- Has sido diputado entre nueve y once años: 90% de la pensión máxma.
- Has sido diputado entre siete y nueve años: 80% de la pensión máxima.
- Por el 10% del salario base, derecho a pensión privada a cargo del BBVA.

Como véis, son unas condiciones lamentables. Por eso los políticos son los más adecuados a la hora de hablar de recortes y sacrificios. Ya se nota que ellos se están apretando el cinturón y pasándolo muy mal...

DESPUES TIENEN LAS NARICES DE DECIR QUE 8€ PARA UN JUBILADO NO ES NADA, QUE SOLO SON 4 CAFES...PUES NO!!... PORQUE LOS JUBILADOS NO TIENEN UN SUELDO DE DIPUTADO Y NECESITAN ESOS 8€ PARA COMER...


Joan A. Forès

Reflexions

25/07/12. Una asfíxia premeditada

Benvolguts,

Catalunya es troba en aquest moments en la situació econòmica més crítica en que mai no s’ha trobat. Hi ha tres camins:

1.       Fer el mesell com fins ara i acceptar tot el que ens manin des de Madrid i desaparèixer a molt curt termini. Genocidi...

2.       Discutir, debatre, posar-se d’acord amb una majoria suficient i proposar a Madrid un Pacte fiscal. Utopia...

3.       Anar pel dret cap a la independència. El menys utòpic dels plantejaments...

Avui es discuteix al Parlament la proposta de CiU de Pacte fiscal, adobada amb invents del PSC(PSC_PSOE_PSOE_PSOE) per tal de no trencar l’harmonia, amanida amb les aportacions d’ICV del pacte social, i amb l’oposició frontal dels fatxes de sempre, cada cop més potents i sense careta. Com ja sabem.

Avui reproduïm l’article de l’Elisenda Paluzie, economista, degana de la facultat d’Econòmiques de la UB.

En aquest article, com en el de l’Assumpció Cantalozella d’un apunt anterior, se supera el concepte del Pacte fiscal, a qui tothom li dóna una molt curta volada i es va directament a actuar davant l’asfíxia premeditada a la que l’Estat espanyol ens sotmet.

Cal entendre que el joc del nacionalisme espanyol és molt fàcil, ja que ells tenen el poder (i els tancs):

·         Ens espolien cada any entre 16.500 M€ i 22.000 M€ (un 8-10% del nostre PIB i un terç del valor dels nostres impostos)

·         El dèficit que cada any tenim, com hem explicat en altres apunts és d’uns 8.000 M€ cada any. Per falta de recursos no podem arribar a donar els serveis que un estat ha de donar a la seva ciutadania. Ens endeutem mentre algú ens concedeixi crèdit i a la fi hem de retallar serveis d’educació de sanitat i de serveis socials, i continuem sense recursos per molt que retallem

·         En haver arribat a tenir tancat l’accés al crèdit i amb un deute públic de 42.000 M€, hem d’agenollar-nos davant Madrid i acollir-nos a l'última trampa parada pels nostres botxins: el fons de liquiditat autonòmica, per tal que ens prestin a uns interessos i amb unes condicions draconianes tal com explica l’Elisenda Paluzie, uns diners que són nostres i que van a Madrid en forma d’impostos i no tornen ni en aportacions dineràries ni en obres d’infraestructura. O sigui demanar un rescat. O sigui acceptar la intervenció si no vols per força!

Si s’aconseguís un pacte fiscal raonable, explica CiU en el seu somni oníric de “tó er mundo é güeno”, on Catalunya tingués la caixa i la clau, on hi hagués un pacte bilateral i Catalunya no estigués sotmesa a la LOFCA, l’espoliació podria ser d’un 1% o com a màxim d’un 3% del PIB (com a Alemanya). Això vol dir disposar com a mínim de 10.500 M€ més dels que rebem actualment, i per tant podríem no tenir més dèficit, no augmentar més el deute públic i anar disminuint-lo amb uns pocs anys...

Però ja sabem que aquesta opció no és factible ja que el nacionalisme espanyol que vol el nostre anorreament i que està en més bona posició que en el règim franquista no hi transigirà mai! 

L’Elisenda Paluzie cita i comenta el llibre del malaguanyat Trias Fargas del 1985 titulat Narració d'una asfíxia premeditada. En aquest títol s’hi veu una referència més que explícita al llibre publicat per Gabriel Garcia Márquez quatre anys abans, de títol Crónica de una muerte anunciada.

L’Elisenda explica que un dels compromisos o càstigs a què ens exposem si ens intervenen és: Mesures coercitives previstes als articles 25 i 26 de la Llei d'estabilitat pressupostària (votada favorablement per CiU al Congreso espanyol, fa pocs mesos).

El que diu l’Elisenda, no per més que sabut, s’ha de pair, ja que les coses no tan sols s’han de dir sinó que s’han de dir bé, mol bé, raonades. Com fa ella.

 

Endavant:

Una asfíxia premeditada

25/07/12 02:00 - Elisenda Paluzie email protegit

Sembla que no vulguin afrontar que la supervivència cultural, política i econòmica de Catalunya només pot arribar amb l'exercici de la seva sobirania

 Ara fa 27 anys, en el pròleg del seu llibre Narració d'una asfíxia premeditada, en Ramon Trias Fargas, fent el balanç de la Transició, ens deia: “El centralisme, en cas que l'autonomia no fracassés per altres causes, ens esperava a la “vuelta de la esquina” amb l'arma més subtil, dissimulada i més eficaç de totes: l'escanyament financer. I això es va preparar meticulosament des del primer dia.” Hem arribat al cap del carrer de la premonició de Trias Fargas, amb un govern de la Generalitat literalment asfixiat financerament, amb problemes per fer front als pagaments ordinaris i disposat a acollir-se a l'última trampa parada pel seu botxí: el fons de liquiditat autonòmica.

Aquest fons funcionarà com una línia de crèdit a les comunitats autònomes que s'hi acullin per fer front als venciments de deute o a les operacions de reendeutament. A priori, doncs, seria un banc, però les condicions d'aquest préstec són draconianes. Caldrà acordar modificacions del pla d'ajustament aprovat que garanteixin el compliment dels nous compromisos adquirits, i l'incompliment d'aquest pla o la no reemissió d'informació significarà l'aplicació de les mesures coercitives previstes als articles 25 i 26 de la llei d'estabilitat pressupostària. Aquestes mesures signifiquen l'anul·lació de l'autonomia de la Generalitat. Davant d'un incompliment, l'Estat enviarà un equip de tècnics del Ministeri d'Hisenda, que poden demanar qualsevol dada de les partides d'ingressos i despeses i exigir mesures en una setmana. Si no s'implementen, el govern de l'Estat, amb aprovació del Senat, pot fer-les executar de manera forçosa donant instruccions directes a qualsevol autoritat de la comunitat autònoma. Per exemple, poden exigir al director de la Corporació el tancament de canals de TV3, saltant-se el president de la Generalitat.

El govern espanyol, humiliat internacionalment, presumeix allà on pot encara exercir la seva autoritat, com un abusa nanos qualsevol. No és casualitat que les comunitats més endeutades que s'acolliran a aquest mecanisme siguin les que han rebut un tracte fiscal pitjor. De fet, aquests dies s'han donat a conèixer els resultats de la liquidació del finançament del 2010, i res del promès amb el nou sistema no s'ha complert. La liquidació del 2009 ja va mostrar que no es complia l'ordinalitat promesa, però van destacar que el finançament estava per sobre de la mitjana. El 2010 ni això no es compleix.

Però aquests dies la majoria de partits parlamentaris semblen aliens a aquests esdeveniments i, immersos en les negociacions d'esmenes i transaccionals a una nova proposta de canvi en el model de finançament, ens fan reviure discussions que s'arrosseguen des del 2003: agència pròpia o consorci; ordinalitat i anivellament parcial; bilateralitat, règim comú o singularitat dins el règim comú? Alguns reprodueixen textualment principis com ara el de l'anivellament parcial de l'Estatut que la sentència del TC va anul·lar. Altres fan esmenes que reprodueixen el sistema actual de finançament. I finalment la proposta del govern, malgrat donar la clau de la caixa a la Generalitat, fixa un límit a la caixa, basat en el rebregat principi d'ordinalitat que amb 1.400 milions d'euros addicionals ja s'hauria complert el 2009, i el 2010, any en què el finançament empitjora, amb 3.282 milions.

Sembla que no vulguin afrontar la realitat, que per totes les vies indica que:

La supervivència cultural, política i econòmica de Catalunya només podrà ser garantida des de l'exercici de la seva sobirania, esdevenint un estat amb el mateix grau d'independència que Dinamarca, Suècia o Islàndia.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/562525-una-asfixia-premeditada.html

Joan A. Forès

Reflexions

24/07/12. Per la declaració unilateral d'independència

Benvolguts,

No sé si en sou conscients, però estem a punt de fer fallida com a estat o com a CA o a ser totalment  intervinguts que és més o menys el mateix, sense eufemismes. Catalunya intervinguda per Espanya i Espanya intervinguda per la UE!

Primer caldria preguntar-nos per què a Catalunya que tenim la generació de riquesa, mesurada amb el PIB, més alt d’Espanya, de més de 200.000M€  tenim un dèficit fiscal de 16.500M€ (8,5% del PIB) que no ens permet arribar a tenir superàvit, per tant tenim més despeses que ingressos, o sigui que cada any a Catalunya anem incrementant el dèficit i acumulant deute públic que ja és d’uns 42.000M€?  

Doncs el dèficit que és una diferència entre el que s’ingressa i el que es gasta es pot corregir de dues maneres: gastant menys i/o ingressant més. Des de fa més d’un any tenim retallades en tot, educació, salut, benestar social, i augments d’impostos a dojo i malgrat tot quedem curts. Potser caldria que augmentéssim els ingressos. Però els ingressos estan regulats per Madrid a través de la LOFCA (Ley Orgánica de Financiación de Comunidades Autónomas) i no raja més. Estem doncs condemnats a tenir més dèficit cada any i per tant a augmentar cada any el deute públic de la Generalitat. I això és un cercle viciós ja que cada any tenim més despeses degudes als interessos per pagar el deute (al voltant de 3.000M€ cada any, pujant), i cada any arriben menys diners de l’estat, ja que en general hi ha menys activitat econòmica i baixen els ingressos de l’IRPF i de l’VA i dels impostos especials i augmenten les despeses per pagar l’atur creixent i desbocat. Dels impostos de Societats i dels impostos de la SS, d’acord amb la LOFCA no arriba cap ingrés. Insistim, és un cercle viciós. Com més ens endeutem més difícil serà de sortir del forat. 

En aquest punt també tenim dues alternatives, ens quedem a Espanya que és una sortida sense cap perspectiva o ens independitzem?

Mentre no tenim el valor per independitzar-nos i no hi som a temps jo voldria que la UE intervingués Espanya abans que Espanya intervingui Catalunya! En el segon cas Catalunya quedaria diluïda en el magma espanyol i quan la UE intervingués poca cosa en quedaria i poca veu tindríem. En canvi en el primer cas, en el moment de la intervenció de Catalunya per Espanya, tutelada per la UE, Catalunya podria al·legar, amb números, amb llum i taquígrafs, que és la CA que més PIB genera, segurament entre les dues primeres en pagaments d’impostos i també de les que més espoliació fiscal suporta, i que això provoca el deute públic català tant elevat que tenim.  I si abans que la UE intervingués Espanya, ja ens haguéssim independitzat o hi estiguéssim en procés, i encara calgués intervenció, la forma com la UE faria la intervenció hauria de ser forçosament diferent. De fet el que seria ideal és que la UE intervingui Espanya per un cantó i, si cal, Catalunya per l’altre. Un cop feta la intervenció crec que la sortida i evolució de Catalunya seria molt més ràpida i menys traumàtica que la d’Espanya.

Cal partir d’unes premisses bàsiques. Com els espanyols saben i expressen l’Espanya actual sense Catalunya és inviable i en canvi Catalunya és perfectament viable. El Rajoy al desembre del 2011 va fer unes declaracions on deia que Espanya sense Catalunya i Madrid no és viable. I ja sabem que la desaparició de l’espoliació fiscal de 16.500 o 22.000M€ segons qui ho compti i en quin any, permetria retornar el deute públic actual de 42.000M€ que té Catalunya en pocs anys. I també sabem que Espanya amb o sense Catalunya només pot anar aspirant a fer retallades i a finançar bancs en fallida fins que tot l’estat faci fallida ja que cada cop es demanen més crèdits i es fan més retallades però el forat no disminueix sinó que augmenta. 

A partir d’aquestes reflexions, llegiu-vos atentament l’article d’Assumpció Cantalozella publicat en l’Avui del dissabte. És d’una claredat i rigorositat completa, total. És d’un cartesianisme exemplar. 

Només hi puc trobar una pega. L’articulista diu: És clar que, per poder fer aquesta declaració unilateral, calen una sèrie de contactes internacionals, una sèrie de compromisos amb Europa, amb el govern d'Estats Units, amb els diversos agents internacionals –sense oblidar els xinesos.

Evidentment, però s’ha oblidat d’UDC! Un dels problemes que té CiU és consubstancial al seu ADN. Una cosa és CDC i una altra UDC. CDC pot arribar a ser independentista però a UDC la relació entre els unionistes i els independentistes segons les darreres eleccions internes, Duran versus Vila d’Abadal, és de 80% a 20%...

 Catalans, tenim un problema!

 I ara l’article. Llegiu-vos-el amb calma i paint-lo bé i si teníeu dubtes se us aclariran i estareu d’acord amb l’argumentació de l’Assumpció Cantalozella:

Per la declaració unilateral

21/07/12 - Assumpció Cantalozella

email protegit

La declaració unilateral d'independència del Parlament té més avantatges que el referèndum

La indiscutible persecució de la nostra cultura, la nostra llengua, els nostres drets històrics i la nostra economia que el govern espanyol duu a terme requereix una ràpida presa de posició de la política catalana, després de la definició feta per la societat catalana amb un 51% de persones a favor de la independència.

La política catalana ha de formular des del Parlament de Catalunya una resposta inequívoca, i tan unitària com sigui possible. I, amb l'acolliment que el ministre Montoro va dispensar al conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, és evident que la proposta de “pacte fiscal” queda obsoleta, si no hi quedava ja abans. Per tant, sense l'esglaó intermedi que, amb paraules del president Mas, ens proporcionaria “la clau de la caixa”, el Parlament només té una solució possible: avançar –de pressa– cap a la formació de l'Estat Català. Arribats aquí, ens hem de preguntar quin full de ruta és el més convenient:

1. Un referèndum convocat pel govern de Catalunya.

2. Una declaració unilateral d'independència feta pel Parlament de Catalunya.

El Referèndum d'autodeterminació, tot i que sona molt bé des del punt de vista democràtic, planteja una sèrie de dificultats “reals” que poden dur el nostre país en una situació difícil:

·         La definició del cens a utilitzar és la primera. El cens, per ser vàlid, ha de tenir en compte la recent població estrangera que viu a casa nostra. Quin acotament de residència es preveuria?

·         El cens, per ser vàlid, també ha d'establir l'acotament adequat i just dels empadronaments procedents de la resta de l'Estat. En aquest segon aspecte, el perill d'una allau d'empadronaments sobtats als municipis catalans de persones procedents d'arreu d'Espanya no és pas política ficció. Coneixem prou bé l'espanyolisme imperant per veure'l capaç de procedir amb el més groller maquiavel·lisme.

El Referèndum d'autodeterminació presenta un altre perill: la fragmentació de la societat catalana. No pas a causa de la llengua, com alguns pretenen, sinó produïda per la ressonància de trompetes de la mort que s'alçarien dels centres de poder espanyols i de retruc de bona part de la societat espanyola. Les amenaces d'infortunis de tota mena se succeirien una darrere l'altra. La identitat personal dels ciutadans seria utilitzada per fer una real fragmentació entre les persones que se senten només catalanes i les que se senten catalanes i espanyoles alhora. Sabem per les enquestes que l'opció d'avançar cap a la independència es manifesta en positiu sense cap discriminació identitària. Però, amb les mentides que se'ns vendrien, resistirien aquests catalans-espanyols les prediccions i els atacs dels Rajoy, de les Sánchez Camacho, dels Aznar, dels Rivera, de les Rosa Díez, dels Navarro, dels Corbacho, de les Chacón, del mateix Rubalcaba, de tota la cort celestial espanyolista? Com en seria de fàcil d'utilitzar una predicció de bandejament de tots aquells que no fossin catalans de soca-rel!

La Declaració unilateral d'independència des del Parlament de Catalunya té un avantatge que posa fre al maremàgnum descrit abans. Evita enfrontaments a priori. Ofereix com un fet consumat la independència de Catalunya que, no ho oblidem, compta com hem dit amb més d'un 50% de suport ciutadà. I pot, des de les plataformes parlamentàries, exposar civilitzadament els arguments a favor i en contra de l'Estat Català. És clar que, per poder fer aquesta declaració unilateral, calen una sèrie de contactes internacionals, una sèrie de compromisos amb Europa, amb el govern d'Estats Units, amb els diversos agents internacionals –sense oblidar els xinesos–. Amb una connivència àmplia del món per ser acceptats com a Estat Català.

Un Estat Català lliure i solidari també amb Espanya amb qui establiria enllaços de col·laboració econòmica amb disminució anual pactada. Un Estat Català “... de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea”, com preveia la pregunta de les consultes sobre la independència de Catalunya.

El govern de CiU té l'oportunitat històrica de capitanejar aquest procés. Només depèn de la pròpia voluntat. De la voluntat i el coratge.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/561014-per-la-declaracio-unilateral.html

Joan A. Forès

Reflexions

25/07/12. Ara és l’hora, catalans!

Benvolguts,

Us trameto tal com l’he rebut, i no calen comentaris, el poema Ara és l’hora catalans!

A mi m’ha agradat!

18 de juliol del 2012
CARTA-POEMA AL PRESIDENT MAS
PRESIDENT!

"Ara és l’hora, catalans!”

President,
sigueu valent!
Ha arribat l’hora dels actes,
o no ho veieu clarament,
que Espanya no entén de “pactes”?
Només, de sotmetiment?

Que no ho veieu, President,
que ens han declarat la guerra?
No digueu: “No és el moment!”
Que sou prous al parlament
per declarar aquesta terra,
ja per sempre, independent!

Sé que només sou prudent
i mai no aneu de covard,
però, vigileu, president,
que quan trobeu “el moment”,
no sigui ja massa tard.

Josepmiquel Servià

Joan A. Forès

Reflexions

22/07/12. Quines CCAA han de demanar rescats?

Benvoguts,

Us copio un titular del Periódico d’avui:

Cinc comunitats descarten recórrer al fons de rescat

Andalusia, Canàries, Astúries, Extremadura i Castella i Lleó afirmen que no preveuen servir-se del mecanisme de liquiditat del Govern central

Dissabte, 21 de juliol del 2012 - 19:09h..AGÈNCIES / Barcelona

 El País Valencià està en fallida (si fos una societat anònima dirien que han de presentar concurs de creditors, abans se’n deia suspensió de pagaments, els francesos en diuen déposer les bilans, o sigui passar els balanços al comitè d’homes de negre).

Ja està servida la trampa!

Quines CCAA han de demanar rescats? Doncs les subsidiadores. Les que no arriben a finals de mes! I quines CCAA no arriben a final de mes? Doncs les “solidàries” que ajuden sisplau per força a les que ara veiem que no necessiten rescats. Els vampirs de Madrid els transfereixen els diners dels impostos de les subsidiadores d’acord amb la LOFCA. Si ens fixem en el quadre de Balances fiscals, aportat pel CCN veurem que Andalusia, Castella i Lleó Canàries, Astúries i Extremadura, ocupen 5 dels 6 primers llocs de les CCA que reben més diners dels que paguen.

I quines CCAA subsidien? Doncs, també per ordre: Madrid, Catalunya, Illes Balears, País Valencià, País Basc, Navarra, Aragó i La Rioja. De fet si observem bé el gràfic hi ha tres menes de relacions:

·          Els que subsidien molt: Madrid, Catalunya, Illes Balears, País Valencià i País Basc

·          Els que subsidien molt poc: Navarra, Aragó, La Rioja i els molt poc subsidiats: Ceuta, Melilla, Cantàbria i Múrcia

·          Els que són molt subsidiats: Andalusia, Castella i Lleó, Galícia, Canàries, Astúries i Extremadura.

  Davant d’aquesta situació financera era cantat que les CCAA subsidiadores (precisament Madrid i les CCAA de l’Espanya de l’est, o de la Corona d’Aragó o els Països Catalans) anirien tenint problemes financers, problemes per arribar a final de mes. Tot absolutament planificat pel nacionalisme espanyol, per acabar de xuclar la poca sang que els queda a les comunitats de l’Espanya de l’Est. Cal recordar que la Balança fiscal de la Comunidad de Madrid és fictícia, ja que tal com explica el requadre carbassa, tret del llibre Catalunya sota Espanya de l’Alfons López Tena del 2007:

·          “Les grans empreses, bancàries, asseguradores o industrials estan forçades a tenir les seus a Madrid i per tant paguen els seus impostos a Madrid, quan la seva activitat és per tot arreu i en segons quins casos com Endesa (Fecsa-Endesa pels panolis catalans) tenen tot el seu negoci fora de Madrid

·         La despesa pública feta a Madrid és distribuïda a efectes comptables entre totes les comunitats autònomes, amb l’argument que beneficien tothom (la inversió al Museo del Prado o al Princesa Sofia s’imputa en part a Catalunya, però la del MNAC només s’imputa a Catalunya). Aquesta imputació proporcional a tothom del que es gasta a Madrid inclou totes les despeses centrals dels ministeris, entre elles el sou de 400.000 funcionaris que viuen, treballen i gasten a Madrid però que compten en part com a despesa pública  feta a Catalunya.”

Si no fos per aquestes trampes legals, enginyeria financera, que en diu el Piqué, Madrid no ocuparia la primera posició i en canvi les tres primeres posicions negatives serien per a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.

En conclusió: anirem veient com les CCAA de l’Espanya de Est, una darrera l’altra, passaran a demanar de genollons ser intervingudes, perquè el xantatge que fa el Gobierno és inaguantable i no arriben a final de mes. A Catalunya tenim una espoliació fiscal de 16.500M€ cada any. De cada 100€ que paguem d’impostos només en retornen 43! A més pressuposten unes infraestructures que després no realitzen. A Catalunya hi ha més autopistes de peatge (Abertis) que lliures. A les carreteres catalanes no desdoblades, com la NII hi ha més accidents que en totes les altres de l’estat juntes. Catalunya i el País Valencià no estan unides més que per Autopistes de peatge i no hi ha (ni se le espera) AVE, i només queden els trens antediluvians amb les vies antediluvianes de quan van establir el servei fa 150 anys, per via única d’ample ibèric.

I la intervenció porta a eliminar les oficines comercial a l’exterior, a eliminar la immersió tal com la coneixem, a donar suport a les empreses o institucions catalanes com els diaris, TV3, Òmnium, etc, eliminació que li produirà orgasmes múltiples a la Camacho. A veure si s’hi queda...

 

Suposo que aquesta introducció uns incitarà cada cop més a sortir d’aquest cercle infernal:

A exigir-nos la independència!

Un cop fetes aquestes explicacions prèvies, passem a copiar uns retalls de l’article del Periódico:

 

Andalusia encara té camí per recórrer

El vicepresident de la Junta d'Andalusia i conseller d'Administració Local i Relacions Institucionals, Diego Valderas, ha descartat que Andalusia recorri al mecanisme de liquiditat autonòmica aprovat pel Consell de Ministres el 13 de juliol, com va fer aquest divendres la Comunitat Valenciana, perquè, segons ha dit, Andalusia "té un diferencial ampli de més solvència que altres comunitats autònomes".

En una entrevista a la cadena SER, Valderas ha reconegut que l'escenari actual és "tremendament complicat i difícil" però ha considerat que veient els comptes, l'endeutament i la situació que viu Andalusia, la seva comunitat "encara té camí per recórrer abans de prendre" aquesta mesura. Valderas ha recordat que el deute a Andalusia se situa en 1.500 euros per habitant, una situació que col·loca altres regions "molt per sobre" pel que fa al nivell d'endeutament.

Recórrer a aquest "rescat", en paraules de Valderas, "és un pas enrere en tot el que ha estat el desenvolupament de l'arquitectura de l'Estat els últims 32 anys i qualsevol element de rescat, amb unes condicions tan lleonines, suposa un atemptat contra qualsevol Estatut d'autonomia". "Els andalusos som molt gelosos, estem molt orgullosos de les nostres capacitats de sobirania per decidir i encarrilar el nostre futur, i estem en condicions de poder-ho fer", ha subratllat Valderas.

Canàries, la menys endeutada

Les Canàries no tenen previst demanar rescat perquè és la comunitat autònoma que compleix més bé els objectius de dèficit i la menys endeutada, ha afirmat el seu president i líder de Coalició Canària, Paulino Rivero, que ha dit que “és innecessari" que la seva comunitat hi recorri, ja que des de fa molt de temps fa la feina per complir l'objectiu de dèficit. Està "absolutament descartat”, ha declarat.

Sobre el rescat financer que sol·licitarà la Comunitat Valenciana, Rivero ha considerat que el fet que sigui "la primera comunitat autònoma que cau" respon a "un fracàs del PP", un partit polític que, segons ha dit, ha presumit de ser "exemplaritzant en la gestió dels recursos públics".

Astúries, “millor que València”

El president d'Astúries, Javier Fernández, ha assegurat que la situació financera del Principat és "diferent i afortunadament millor que la de València”. Fernández ha recordat que mentre que la mitjana d'endeutament del país està en el 13,5% del PIB, València està en el 20% i Astúries, amb dades del març, en el 9,7%, cosa que revela que "la diferència és més que sensible".

Segons el president asturià, la situació de València és "molt més difícil que la de gairebé qualsevol comunitat autònoma". “A curt termini”, ha aclarit, Astúries no té problemes de deute “encara que hi hagi tensions de liquiditat com en totes les comunitats. Per tant, no preveiem acollir-nos al fons de liquiditat”.

Extremadura nega problemes de liquiditat

El president del Govern d'Extremadura, José Antonio Monago, ha assegurat que la regió "no s'acollirà a cap mecanisme de rescat", perquè el seu problema és de dèficit i no de liquiditat com el de la Comunitat Valenciana.

Monago ha manifestat, abans de clausurar a Càceres el 10è Congrés de Noves Generacions d'Extremadura, que "actualment Extremadura està complint els objectius de dèficit i se situa per sota de l'1,5%". En aquest sentit, ha recordat que la setmana passada van mantenir una reunió per videoconferència amb el Ministeri d'Hisenda on es van poder verificar aquestes dades.

Castella i Lleó, sense "tensions de liquiditat"

Castella i Lleó té formalitzat el 60% del deute per al 2012, així que no té "tensions de liquiditat" per haver de recórrer al mecanisme de finançament del Govern central "de manera immediata", segons han explicat fonts de la Conselleria d'Hisenda.

La comunitat castellanolleonesa esperarà a saber les condicions financeres del fons de liquiditat autonòmica "per analitzar els avantatges que pugui suposar" i poder anar a la font més "barata" de finançament. Les mateixes fonts han precisat que saber si les condicions són més avantatjoses que les de la via tradicional de finançament a través dels bancs, i si aquests ultims passen a formar part o no d'aquest nou mecanisme.

COMENTARIS, molt en línia amb el que hem exposat:

gilarnau_62016 - 21/07/2012 16:22. Mentre hi hagi autonomies subvencionades (i no vull dir totes), que puguin anar "tirant de la mamella" ¿Quina necessitat tenen de cap rescat?. Es pot ser gandul, pero no tonto.

ramon 2 - 21/07/2012 18:06. Qui intervé a qui? És Espanya que ha de ser intervinguda per Catalunya per no pagar i expoliar cada any als catalans 16.000 milions. De què xuleja l'Andalusia subvencionada tota la vida? Per què plores davant d'un pacte fiscal català propi? Tems perdre la mamella eterna? L'única solució: cada Autonomia que vagi per lliure i s'espabili solita. Si no pot que torni a casa, amb el papà Estat preconstitucional i formin una família unida. És hora dels adéus, no de més esclavitud.

ramonb.com_82218 - 21/07/2012 20:57. Cómo van a recurrir las comunidades mas subvencionadas al rescate?Llevan años viviendo a cuerpo de rei,con grandes autovias,pabellones,infraestructuras todas gratis! Sólo faltaría...

 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/quatre-comunitats-descarten-recorrer-fons-rescat-2118721?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=elPeriodico-ed07h

Joan A. Forès

Reflexions