Benvolguts,
Expliquem les misèries de l’independentisme català, amb actitud positiva.
Ja sabeu que Solidaritat Catalana per la Independència, moviment encapçalat per Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran, va començar la seva singladura just després de la manifestació del 10J, de la sentència del TC i de la no-admissió a tràmit per la Mesa del Parlament de Catalunya (!) de les Iniciatives legislatives populars liderades també per López Tena i Bertran per fer Referèndums d’Independència. Simultàniament López Tena i Bertan es varen donar de baixa dels seus respectius partits, Ciu i ERC. La primera crida de Solidaritat fou tant als grans partits no espanyolistes, explícitament a CiU, ERC i Iniciativa, com als petits partits com les CUP i a les Associacions i Plataformes de tota mena. La resposta dels tres grans partits fou negativa: ERC va dir que si CIU s’hi posava ells també (?), CiU no va dir res i Iniciativa tampoc. En la crida explícita no hi havia Reagrupament, segurament perquè en Laporta s’havia anat deixant festejar per Reagrupament els darrers mesos i el respectable podia pensar que estaven en negociacions. Posteriorment han continuat les converses i les controvèrsies sobre si però no i no però si (deuen tenir pasta de polítics!).
Avui hi ha un article a l’Avui de títol no massa encoratjador “Carretero acusa Laporta de copiar-li el programa” on es presenten les controvèrsies entre ells dos i un altre article “Solidaritat es fa seus els reagrupats més il·lustres” on es veu el degoteig o la riuada d’ex-afiliats a Reagrupament que han passat a Solidaritat. També us incloc el web d’RCat per tal que us informeu de primera ma del procés de coalició RCat-ERC-Solidaritat!
El primer article reflecteix el sí però no, i en el segon molts ex-reagrupats exposen les seves raons per haver fet el salt: “El projecte de Solidaritat és més democràtic en l’elaboració de llistes obertes en unes primàries i l’organització de Carretero posava com a condició que els candidats presentessin llistes nacionals, cosa que obstaculitzava l'ascens de les figures amb menys influència.”
Cal veure en tot aquest procés que l’independentisme creix i molt, amb personal i vots que majoritàriament fins fa tres anys estaven en l’òrbita d’ERC, única opció que hi havia. ERC és, malgrat ella mateixa, la més gran font d’independentistes militants i ho serà de votants independentistes. Ja se sap, en pura aritmètica, que en les darreres conteses ERC ha tingut més ex-votants que votants. I aquests ex-votants, que van engruixir el paquet d’abstencionistes, cal recuperar-los per la coalició transversal de Solidaritat!
El malestar dels militants d’ERC ve d’antic però va ser la repetició expres del tripartit sense consultar a les bases el que va vessar el got. S’ha de recordar que en el referèndum d’aprovació de l’Estatut la direcció d’ERC volia votar que SÍ i només les bases varen fer que canviés l’opinió oficial.
Fa tres anys es va crear dintre d’ERC, per aglutinar el descontentament de les bases, un corrent intern mai no reconegut oficialment, anomenat Reagrupament o RCat, liderat per Joan Carretero, que ha acabat havent de separar-se’n i convertir-se en un partit polític, que s’ha nodrit tant d’antics militants d’ERC com de personal independentista no militant d’ERC. Fa dos anys i mig un cop més es va crear dintre d’ERC un altre corrent, Esquerra Independentista, liderat per l’Uriel Bertran, més tolerat però que tampoc no ha reeixit per canviar ERC des de dins. Ara amb la baixa d’Uriel Bertran i d’altres, ERC es queda encara amb menys recursos i amb menys crèdit.
Val a dir que l’Uriel Bertran va ser tolerat per ERC gràcies o malgrat que havia agafat la responsabilitat de les Consultes Populars, i que és en aquesta feina ben feta que se l’ha conegut en els darrers dos anys. Simultàniament Alfons López Tena, Notari, Conseller Nacional de CiU i vocal del Consell General del Poder Judicial espanyol a proposta de CiU entre el 2001 i el 2008, tenia la responsabilitat compartida amb l’Uriel Bertran de la gestió de les Consultes Populars que han sigut prou exitoses com per haver tingut ja més de mig milió de votants pel SÍ, sense haver-se consultat ni Barcelona ni altres grans capitals encara.
Però malgrat tots aquests antecedents cap partit d’obediència catalana aposentat al Parlament de Catalunya no va atendre la crida de Solidaritat per fer una coalició independentista, prescindint del que els separa i potenciant el que els uneix!
Esperem que es repensin tots els partits, ERC, RCat, Iniciativa i Convergència o en cas contrari esperem que els militants en actiu i els antics votants de tots aquests partits, així com tots els voluntaris que han treballat colze amb colze amb l’Uriel i en López Tena en les Consutes Independentistes, votin en la propera contesa l’opció transversal Solidaritat!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada