Que no ens falti l’humor!
Parlant dels controladors aeris, Alzamora presenta molt encertadament uns versos genials de Josep Maria de Sagarra, que no devien ser irreverents als anys 30 quan es van escriure, que devien ser irreverents en l’Ejpaña “bajo palio” del Franco, de la Collares, del cardenal Gomà i de l’integrista màxim Escrivà de Balaguer i que sortosament han deixat un altre cop de ser irreverents!
Fra Rupert i els controladors
“Gustós, senyores, m'avinc / a explicar-vos com els tinc. /
Els tinc grossos i rodons / com els Pares Felipons. /
I els tinc nets i sense tites / com els dels Pares Jesuïtes. /
Cadascun em pesa un quilo / com els del Pare Camilo [...]
Són peces que fan lluir / com els de Sant Agustí. /
I poden omplir un cabàs / com els ous de Sant Tomàs. /
I encara sobrar-ne un tros / com passava amb Sant Ambròs. /
Tenen aquell tuf honrat / dels collons de Sant Bernat. /
No m'arriben fins al cul / com a Vicenç de Paül. /
No m'escalden la titola / com a Ignasi de Loiola. /
No em freguen la pastanaga / com a Sant Lluís de Gonçaga. /
Hi ha més tall i més tiberi / que en els de Sant Felip Neri. /
No hi ha al món un tal encert / com els ous de fra Rupert”.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada