Benvolguts,
AVUI US HE PREPARAT FEINA!
Ahir varem ser la meva dona i jo a la presentació a Sant Martí de la Solidaritat Catalana per la Independència, presentació que el dia 11 es farà a Gràcia.
Val la pena de sentir els arguments d'aquests senyors analitzant per què cal fer una candidatura transversal per a la independència, que està prou oberta a tot i a tothom com per admetre sense problemes un nom diferent dels que ells han triat si en assemblea sobirana decideix un altre nom!
La Crida de la Solidaritat va néixer l'endemà de la manifestació del 10 de juliol i després que la mesa del Parlament de Catalunya no admetés a tràmit dues Iniciatives Populars per a la Independència, liderades per l'Uriel Bertran i l'Alfons López Tena, que són els factòtums de les consultes populars que s'han estat fent des de la d'Arenys de Munt i que té ja 500.000 persones que han votat que sí!
Si es tancaven les portes oficials calia fer alguna altra cosa, com per exemple una coalició per presentar-se a les properes eleccions de la tardor. La Crida anava adreçada d'entrada a partits polítics d'obediència catalana (CiU, ERC i Iniciativa i altres més petits) i a associacions cíviques que volguessin iniciar un projecte obert cap a la independència. Immediatament els 3 grans partits polítics establerts van fugir-ne i queda la nostra magnífica societat civil.
Aleshores el López Tena i l'Uriel van decidir donar-se de baixa dels seus respectius partits (CiU i ERC) dels que eren diputats i consellers i ajuntar-se amb en Laporta i el seu partit no-nat Democràcia Catalana i van crear l'embrió de Solidaritat.
En aquests moments estan en converses amb Reagrupament per integrar-los en la coalició. I també estan en contacte amb d'altres col·lectius per a crear una més gran coalició.
Les premisses de treball de la coalició són:
· Un mètode assembleari de funcionament
· Elecció directa. Un mètode democràtic de creació de llistes electorals. Tothom que formi part de la coalició (20€ l’any) té dret a elegir i a ser elegit en unes primàries que es faran el 4 de setembre i de les que en sortiran les llistes que aniran a les eleccions
· Un compromís a declarar unilateralment la Independència de Catalunya, un cop s'hagi constituït el nou Parlament, si es té la majoria o s’aconsegueix la majoria amb altres partits que també s’hagin compromès a fer el mateix
Però no tot són flors i violes. La coalició es pot presentar a les eleccions i pot arribar a tenir molts votants i per tant molts diputats, però caldran unes despeses mínimes milionàries immediatament per competir amb els partits ja establerts ja que aquests tenen finançament dels militants però sobretot de l'Estat en funció del nombre d'escons que ja tenen. D'altra part les televisions públiques estan obligades per llei a transmetre notícies durant la campanya de temps proporcional als escons de cada partit actualment, i els outsiders podran tenir eventualment microespais molt micros. D’altra part la publicitat en tanques, espots, falques etc, és també molt cara. O sigui que el repte és econòmicament important.
Tanmateix, sembla que davant de la passivitat dels partits aposentats actuals, CiU diu que veu la independència com un projecte llunyà, ERC que és l’únic partit que es declara independentista va perdent suport segons les successives enquestes, i Iniciativa “no sabe - no contesta”, cal fer alguna cosa amb els milions de catalans que són partidaris de la independència i que segons les enquestes van creixent contínuament.
És evident que hi ha motivacions diverses per voler la independència. A hores d’ara la més important pot ser que sigui la motivació econòmica i Solidaritat incidirà fortament en la seva publicitat en els diners que l’Estat ens roba (22.000 Milions d’€ cada any repartit per 7 M de catalans o sigui 3000 € per persona i any). La segona motivació pot ser la política en el sentiment d’independència que molts catalans al llarg dels segles hem tingut i que sempre ha estat frustrat pel “justo derecho de conquista”, que ha ribotat sempre que ha pogut tots els nostres drets i que ha arribat a la guerra quan els ha calgut.
D’altra part nosaltres considerem que és la nostra darrera oportunitat per aconseguir la Independència (hi ha qui diu que és la primera seriosa) ja que el moment polític és òptim i farem el que sigui per tirar endavant!
Ens trobem a l’Orfeó Gracienc!
Segueixen quatre referències: el web de Solidaritat, un article d’un professor emèrit d’Esade sobre la ignomínia del Constitucional, un article de l’Avui/El Punt sobre l’estat de la nació i una notícia sobre les possibles converses i acords (?) Carretero-Puigcercós-Laporta. Us suggereixo fortament que hi dediqueu part del vostre temps de vacances!
Joan A. Forès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada