18/03/11. Les dues espanyes. Versió Espanya productiva-Espanya no productiva

Benvolguts,

Hem parlat sovint de que estem intervinguts per Europa, Al·leluia! Hem parlat de les dues Espanyes. I també hem parlat repetidament de l’Eix mediterrani. Avui hi ha l’Editorial de La Vanguardia titulada La España del Este i la columna d’economia de l’Avui de títol precisament Les dues Espanyes, que barregen sàviament aquests tres conceptes. Us recomano fortament que els llegiu tots dos!

Avui. Jaume Argerich

A l’Avui, Jaume Argerich fa un article d’opinió molt intel·ligent, que ens torna a parlar de les dues Espanyes relacionades amb ser intervinguts. Per l’articulista les dues espanyes no són avui les dels tipus esmentat en la reflexió d’ahir del mateix títol, esquerra/dreta, catolicisme integrista/anticlericalisme, centralisme/nacionalismes, sinó una nova variant: l’Espanya productiva/l’Espanya no productiva. La crisi ha fet que la política econòmica de diverses economies europees hagi passat a ser controlada per l'eix francoalemany. I els arguments del funcionament deshonest de la relació Espanya-Europa són aclaparadors: L’Espanya no productiva, que és l’interlocutor amb Europa, governi el PSOE o el PP, és la responsable de la crisi i busca perpetuar-se a costa de l’Espanya productiva. Per tant, qualsevol sacrifici que els exigeixin des d’Europa serà traspassat sobre les carregades espatlles de l'Espanya productiva. I qualsevol ajut que vingui d’Europa serà enterrat en l’Espanya no productiva.

I conclou:

“Per incidir en el model econòmic dels propers 50 anys, l'Espanya productiva ha d'organitzar-se en lobby i fer-se sentir directament a Berlín, superant intermediaris adversos als seus interessos.Tant de bo la recent preocupació alemanya per la nostra productivitat sigui el primer pas d'una intervenció intel·ligent.”

La Vanguardia. Editorial

L’Editorial de La Vanguardia (encara està escrita en castellà!) incideix en l’Espanya Productiva (L’Espanya de l’est) i l’Espanya no productiva (tota la resta). Les dues Espanyes. Parla dels tòpics de la qüestió:

·         La presentació, ahir, a Barcelona per part de Foment (amb 25 anys de retard) del projecte de Corredor Mediterrani (Algesires-Alacant-València-Tarragona-Barcelona-La Jonquera). La presentació, amb grans mostres d’amor cap a l’Espanya de l’Est, ha coincidit (casualitat?) amb la visita dels parlamentaris europeus a Catalunya. El projecte de Corredor Mediterrani s’afegeix a la nineta dels seus ull (Algesires-Madrid-Saragossa-Canfranc), i a la tercera alternativa (Algesires-Madrid-Irun).

·         La necessitat de la infraestructura de l’eix mediterrani a l’Espanya de l’est com va passar fa 50 anys amb la construcció de l’autopista (de peatge!) La Jonquera-Alacant. Pagant els de l’est, perquè a ponent no hi ha diners!

·         L’ajut europeu de 140.000 milions d’euros, que han anat a parar a l’Espanya no-productiva. La de ponent! On han fet autovies gratuïtes, ferrocarrils a dojo (que ja se sap que no es recuperarà mai la inversió i que ni el manteniment es pagarà amb la utilització)

·         L’Espanya radial, el PP, l’Aznar i la Loyola de Palacio el 2003 a Brussel·les amb la bogeria de la Travessia Central dels Pirineus (TCP).

·         La voluntat espanyola d’aïllar Catalunya i el país Valencià entre ells i de la resta

·         I la falta de recursos a una Espanya de l’est a la que mai no han arribat els recursos del govern central ni els fons de cooperació europeus i que s’ha hagut de rascar la butxaca si volia tirar endavant

I no ho diu explícitament l’editorial però és evident que si Espanya no tria un entre els tres projectes el dilema (més aviat el trilema) el tindrà la Comissió Europea, que aprovaria el Corredor Mediterrani a ulls clucs però no aprovarà res si ha de triar entre tres.

I Espanya, ajudada o no per la Unió Europea, no pot suportar la construcció dels tres projectes. I si l’Espanya imperial dóna els diners a un o altre dels dos projectes restants, el Corredor Mediterrani ens l’haurem de pagar els de l’Est, com sempre.

L’Editorial acaba així: 

“Diez años después, el Corredor Mediterráneo es una idea que casi nadie discute en España. Lo defiende con ahínco la Generalitat valenciana, lo asume el PP de Mariano Rajoy y el PSOE -que en 2002 calló– lo asume como prioridad, pese a las reticencias que ello provoca en Aragón, comunidad gobernada por los socialistas. ¿Qué ha pasado? La respuesta es simple y complicada a la vez: ha estallado la crisis económica y España ha descubierto sus graves carencias. Casi todo se había fiado al turismo y el ladrillo.

España, país solar: suelo y sol. La presentación del estudio técnico del Corredor Mediterráneo ayer en Barcelona certifica el final de ese modelo y demuestra que en España se han cometido en los últimos años gravísimos errores. En tanto que concepto estratégico el Eje Mediterráneo es hoy una idea imbatible. Pero su materialización no será fácil. No hay recursos.........”

Evidentment, si dels 140.000 milions d’euros d’ajut europeu, 50.000 milions haguessin anat a les infraestructures ferroviàries de l’Espanya de l’Est, ara fa 20 o 25 anys, avui estaríem molt més ben posicionats per suportar i sortir de la crisi.

Joan A. Forès

Reflexions