Benvolguts,
Avui dos articles sobre el Corredor Mediterrani. Un de Germà Bel, molt conegut d’aquest Bloc, i l’altre glossant el primer.
Recordeu que España (Loyola de Palacio del PP) el 2003 va fixar que per a la xarxa trans-europea de transport ferroviari de mercaderies designava un corredor esotèric Algeciras-Madrid-Saragossa-Pirineus (TCP) com a prioritari. El 2005 el PSOE el va ratificar.
Ara, 8 anys més tard, el ministre de foment Pepiño Blanco diu que ells continuen amb la Travessia Central dels Pirineus (TCP) i que si els catalans, valencians, murcians i andalusos volen un altre corredor que se’l paguin ells, que Espanya ja té prou feines per unir totes les capitals de província amb Madrid. Segons Bel als eurodiputats, que justament avui inicien una visita a Catalunya, no els serà fàcil admetre que hi hagi dos corredors!
Vegeu les Reflexions dels dies:
· 15/01/11. Corredor mediterrani
que expliquen com la megalomania madrilenya ha fet que Espanya hagi dissenyat tots els seus plans d’infraestructures ferroviàries amb el criteri radial (Madrid kilòmetre zero) i no amb el criteri cost/eficiència com es fa a tot arreu. Aquesta arbitrarietat i menyspreu cap als diners dels contribuents ha fet que s’invertissin mes de 50.000 milions d’Euros en crear una xarxa de TGVs (AVE en cristiano) amb vies d’amplada europea que no són ni seran mai rendibles, segons criteris econòmics internacionals, i que a més no estan preparades per fer-hi circular trens de mercaderies, ja que tenen pendents excessius pels moderns trens de mercaderies de 750m!
Totes aquestes arbitrarietats fan que els comissaris europeus, com explica Ramon Tremosa, se’n facin creus! I pot fer que Europa no subvencioni Espanya si s’entesta en aquest criteri. Aquesta opinió no és agosarada: Ahir vaig sentir que Europa financia part de la infraestructura de l’AVE, però no la part que passa per sota de Barcelona, ja que els experts europeus no van voler finançar-la perquè era perillosa pels monuments Sagrada Família i La Pedrera entre d’altres.
Primer. Germà Bel. El corredor mediterrani: una modernització llarg temps postergada
Us copio el començament de l’article:
“Des d'inicis del segle XVIII, la política d'infraestructures a Espanya s’ha obstinat a radialitzar les xarxes de comunicacions, prioritzant la seva convergència a Madrid i postergant els corredors no radials, com el mediterrani. L'única excepció a la regla s'ha produït en les comptades ocasions en què el pagament per usuari ha estat determinant pel finançament de les infraestructures: és el cas de les primeres autopistes de peatge, que es van executar a la Mediterrània (la Jonquera-Alacant) i a la vall de l'Ebre (Vendrell-Bilbao). Fins que en les dues últimes dècades del segle XX, el finançament pressupostari va completar amb autopistes lliures de peatge les vies radials de Madrid.
Seguint el patró secular, el 2003 el govern espanyol va donar prioritat al corredor central en el procés de definició de la xarxa trans-europea de transport ferroviari de mercaderies. Cada Estat membre de la UE havia de designar un corredor prioritari, i el govern espanyol va optar per l'Algeciras-Madrid-Saragossa-Pirineus. Aquesta decisió va ser ratificada dos anys més tard. Espanya va fer una opció extravagant en donar la prioritat del ferrocarril de mercaderies a un corredor situat a més de 300 quilòmetres dels principals ports per volum de càrrega. Per què no es va donar prioritat a la connexió d’Algeciras a França a través de la Mediterrània? Aquest era, amb diferència, el corredor amb més volum de trànsit de mercaderies a Espanya. Aquella decisió no va tenir cap lògica econòmica, sinó que va obeir a criteris de tipus merament polític, com s'ha manifestat recentment des de la UE.”
Llegiu-vos l’article sencer!
Llegiu-vos l’article sencer!
Segon. Germà Bel alerta que Europa pot no entendre que l'Estat espanyol prioritzi dos corredors alhora i l'empenyi a triar-ne un
Analitza en un article a directe!cat la lògica radial i la base política de les decisions en infraestructures
Fins ara el govern espanyol ha mantingut una actitud ambigua de cara a Catalunya defensant la viabilitat de demanar a la Unió Europea que 'també' inclogui el corredor mediterrani en la xarxa de vies prioritàries sense que això afecti a la travessia central pels Pirineus, considerada prioritària des de 2003. Ara, en un context de crisi econòmica i en ple compte enrere per a la decisió de quines vies prioritzarà o no la UE -i per tant quines rebran subvencions per desenvolupar-se- el catedràtic d'Economia aplicada de la UB, Germà Bel, alerta que l'Estat espanyol podria veure's abocat a pronunciar-se i decantar-se per la connexió aragonesa -que connecta regions que suposen el 20% del Valor Brut Afegit (VAB)- o la catalana -que ho supera en un 10%-. En un article per a directe!cat coincidint amb la presentació de l'estudi tècnic del corredor mediterrani i de la visita de Comissió de Transports de la UE a Catalunya, Bel augura: 'Si alguns socis finançadors, com Alemanya i França, no arriben a entendre que es designin dos corredors prioritaris per a Espanya, mentre ells només en designen un el govern espanyol afrontaria una difícil papereta'.
Germà Bel, que darrerament ha publicat el llibre Espanya, capital París en què justament fa un repàs a la lògica radial i la base política de les decisions preses en matèria d'infraestructures de transport a l'Estat espanyol ja des del segle XVIII, lamenta que només s'hagin escapat d'aquesta regla que ha prioritzat la 'convegència a Madrid' les infraestructures que s'han finançat amb el pagament de l'usuari, com és el cas de les autopistes de peatge.
Aquesta és la lògica que hauria portat al govern d'Aznar a demanar a la Unió Europea que inclogués la Travessia Central dels Pirineus com a via prioritària de connexió amb Europa, una 'opció extravagant' segons Germà Bel ja que suposa 'donar la prioritat del ferrocarril de mercaderies a un corredor situat a més de 300 quilòmetres dels principals ports per volum de càrrega'.
Les dues prioritats, una fal·làcia
Des de fa uns mesos el meló de la connexió prioritària de l'Estat espanyol amb Europa s'ha tornat a obrir. En aquests moments la Unió Europea torna a debatre quins han de ser els corredors que es consideren prioritaris, i per tant susceptibles de desenvolupar-se comptant amb el suport econòmic de la UE. Davant d'aquesta situació polítics i empresaris s'han mobilitzat per incloure el corredor mediterrani, que Bel defensa com 'el corredor amb més volum de trànsit de mercaderies a Espanya' i que permetria connectar els ports de Barcelona, València i Algesires que juntament amb Tarragona i Cartagena acabaria constituint 'el segon clúster portuari per volum de mercaderies d'Europa'.
Malgrat que el govern espanyol accepta proposar 'també' el Corredor Mediterrani, el cert és que encara fins avui no n'ha presentat l'informe tècnic, i manté una posició ambigua defensant que és possible prioritzar les dues infraestructures davant la Unió Europea sense que l'una perjudiqui l'altra. Germà Bel desmunta aquest argument plantejant un escenari ben fàcil d'imaginar: 'Si alguns socis finançadors, com Alemanya i França, no arriben a entendre que es designin dos corredors prioritaris per a Espanya, mentre ells només en designen un el govern espanyol afrontaria una difícil papereta', conclou.
A més, llança un avís sobre la dotació pressupostària que el govern espanyol pugui destinar a desenvolupar el corredor mediterrani. 'Seria bastant irònic (tot i que ben connectat amb la tradició secular) que mentre que la modernització d’altres corredors menys importants s’ha finançat amb recursos del pressupost, la reforma del corredor del mediterrani sigui a càrrec dels usuaris'.
Aquesta és la lògica que hauria portat al govern d'Aznar a demanar a la Unió Europea que inclogués la Travessia Central dels Pirineus com a via prioritària de connexió amb Europa, una 'opció extravagant' segons Germà Bel ja que suposa 'donar la prioritat del ferrocarril de mercaderies a un corredor situat a més de 300 quilòmetres dels principals ports per volum de càrrega'.
Les dues prioritats, una fal·làcia
Des de fa uns mesos el meló de la connexió prioritària de l'Estat espanyol amb Europa s'ha tornat a obrir. En aquests moments la Unió Europea torna a debatre quins han de ser els corredors que es consideren prioritaris, i per tant susceptibles de desenvolupar-se comptant amb el suport econòmic de la UE. Davant d'aquesta situació polítics i empresaris s'han mobilitzat per incloure el corredor mediterrani, que Bel defensa com 'el corredor amb més volum de trànsit de mercaderies a Espanya' i que permetria connectar els ports de Barcelona, València i Algesires que juntament amb Tarragona i Cartagena acabaria constituint 'el segon clúster portuari per volum de mercaderies d'Europa'.
Malgrat que el govern espanyol accepta proposar 'també' el Corredor Mediterrani, el cert és que encara fins avui no n'ha presentat l'informe tècnic, i manté una posició ambigua defensant que és possible prioritzar les dues infraestructures davant la Unió Europea sense que l'una perjudiqui l'altra. Germà Bel desmunta aquest argument plantejant un escenari ben fàcil d'imaginar: 'Si alguns socis finançadors, com Alemanya i França, no arriben a entendre que es designin dos corredors prioritaris per a Espanya, mentre ells només en designen un el govern espanyol afrontaria una difícil papereta', conclou.
A més, llança un avís sobre la dotació pressupostària que el govern espanyol pugui destinar a desenvolupar el corredor mediterrani. 'Seria bastant irònic (tot i que ben connectat amb la tradició secular) que mentre que la modernització d’altres corredors menys importants s’ha finançat amb recursos del pressupost, la reforma del corredor del mediterrani sigui a càrrec dels usuaris'.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada