dimecres, 2 de febrer del 2011

02/02/11. Ferrmed i la Gran Xarxa de Ferrocarrils Europeus (2)

Benvolguts,
Continuem parlant de l’Eix Mediterrani (es recomana de llegir la primera part d’aquesta Reflexió amb data d’ahir).
Avui comentem dues noticies, una de Zapatero el 2009 i una entrevista d’ahir a l’Avui  amb Joan Amorós secretari general de Ferrmed, lobby europeu per a la promoció del tren de mercaderies. Val la pena de llegir els articles complets, sobretot l’entrevista:

Zapatero el 2009:
"Tenemos el convencimiento compartido sobre la necesidad de convertir este eje en un verdadero eje ferroviario de Alta Velocidad que una el Mediterráneo español con el resto de Europa", recalcó, antes aseverar que el Gobierno "insistirá en la UE" sobre esta cuestión. "Partimos de las mejores condiciones para lograr este objetivo", garantizó.En respuesta a una pregunta formulada por el Grupo Entesa Catalana de Progrés, el presidente del Ejecutivo recordó que la UE estableció los proyectos a incluir en la Red Transeuropea de Transporte en octubre de 2003, y desde entonces no ha habido revisión.
No obstante, insistió que el Gobierno español ha comunicado a Bruselas su interés por incluir el Corredor Mediterráneo entre los proyectos prioritarios en dos ocasiones, una por escrito al comisario y otra a la presidencia del grupo de alto nivel que se ocupa de esta materia.”

Com es pot veure després de la brillant actuació de Loyola de Palacio el 2003 i durant 7 anys de govern del PSOE (amb 25 titelles del PSC al Congrés espanyol), el PSOE fa veure que demana a la UE però com s’ha vist després no s’ha mogut ni un dit per tirar endavant el Corredor Mediterrani.
Ara hi ha entrat la societat civil amb l’associació Ferrmed.

Entrevista amb Joan amorós  secretari general de Ferrmed, lobby europeu per a la promoció del tren de mercaderies:
·         El que fa Madrid a l'eix mediterrani és molt greu
·         Europa ens fa costat, el problema és que són els estats els que fan les inversions
·         Davant la Xina, Rússia i els EUA, a Europa som a l'edat de pedra pel que fa als trens de mercaderies
Dimecres passat el lobby europeu Ferrmed reunia més de 350 persones a Brussel·les. Allà van reclamar l'anomenat eix Ferrmed com a eix ferroviari europeu prioritari per a les mercaderies, incloent-hi el corredor mediterrani, i també l'aprovació d'uns estàndards tècnics que facilitin el transport.
A part de molts polítics, hi va haver una quantitat de gent de tot Europa espectacular, que difícilment reuneix gairebé ningú. Vam tenir representants d'universitats, de fabricants de ferrocarrils i materials, unions i associacions internacionals de ferrocarrils, de transport intermodal, de companyies de transport privades, associacions logístiques, d'enginyers, de ports, cambres de comerç... Tots estan interessats en els estàndards europeus que proposa Ferrmed, però molts també en l'eix. Per exemple, la SNCF veu clar que si aquí li unifiquem l'ample de via se li obre un mercat impressionant tant pel que fa a viatgers com per les mercaderies.
Hi ha una plena sintonia entre el que diu Ferrmed i el que diu la Comissió Europea. El problema és que Europa no mana prou perquè són els estats els que paguen les inversions. La Comissió aporta entre un 10% i un 30% del cost si l'eix es declara prioritari
L'Estat espanyol és absolutament un món a part. Hi ha un problema que hem de tenir present: París i Madrid són dues ciutats aïllades, excèntriques, que ho han absorbit tot i no han creat una aglomeració al seu voltant, com sí que ha fet per exemple Barcelona. A Ferrmed tenim un criteri absolutament socioeconòmic, i això topa moltes vegades amb els criteris polítics. En el cas de Madrid hi ha un estira-i-arronsa terrible, que Ferrmed estem balancejant cap a un costat que ells no volen. Per exemple, la connexió amb el nord d'Àfrica voldrien que passés per Madrid i els Pirineus centrals, un eix central on la perifèria s'afegís. Per això s'han empescat l'eix Algesires-Madrid-Saragossa-París, que és justament el que obviem nosaltres, perquè no és rendible. La lluita a l'Estat és per veure qui s'emporta la gran connexió amb Europa.
Hem aconseguit una cosa amb la nostra tossuderia: un consens europeu impressionant, amb 150 membres de tot Europa, quan ningú mai els havia plantat cara. I no els plantem cara per qüestions polítiques, sinó per motius socioeconòmics. Un tren que sortís d'Algesires a Frankfurt faria 500 quilòmetres més pel corredor central o el d'Irun que per l'eix mediterrani. I en un tren de 1.000 tones netes, això vol dir 23.000 euros per tren. Per això defensem el corredor mediterrani. I, a més, aquí hi ha tots els ports, mentre que pel centre no hi ha res que alimenti la línia. El que han fet aquests senyors de Madrid descartant l'eix mediterrani a favor del pas central és gravíssim, i això ho denunciem.
De moment Europa ha advertit el ministre Blanco. Hem anat explicant que Madrid ha utilitzat els fons europeus per invertir-los en una cohesió al voltant de Madrid sense cap rendibilitat, en lloc de fer-ho allà on es necessitava. El trànsit intercontinental més important del món passa per la Mediterrània, i gràcies al fet que no tenim unes bones connexions amb els ports passa de llarg i descarrega al nord d'Europa. A Madrid això els és indiferent, només es miren el melic i no s'han adonat que l'única forma de ser una plataforma logística és fer l'eix mediterrani. Un vaixell que ve de Xangai no descarregarà al nord d'Espanya, perquè només guanya un dia respecte a Rotterdam. I si ho fa a Barcelona, Tarragona o València, guanya tres o quatre dies d'anada i de tornada.

Esperem que la societat civil aconsegueixi resoldre el gran nyap i la gran estafa d'Espanya que ha utilitzat els diners de la UE per fer autovies a Madrid (però no a Catalunya), que ha utilitzat els diners de la UE per fer munts de quilòmetres de Metro a Madrid (però cap a Catalunya ja que el finançament de la línia 9 no ve dels fons europeus), que ha utilitzat els diners de la UE per fer la bogeria de l'Espanya radial amb infraestructures ferroviàries (però ni un miserable euro pel Corredor Mediterrani).

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada