Benvolguts,
El bon amic Àxel em fa adonar de l’article, en forma de decàleg, del director de l’ARA del 19 de gener de títol:
Gent normal i problemes reals
* Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.
* Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir qué es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.
* Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.
* Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.
* Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.
* Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.
* Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.
* Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.
* I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals.
* I sempre, però sempre, plantaré cara."
Subscric totalment aquest article i només difereixo en una cosa: Jo m’enfado i moltíssim davant de cada amenaça i de cada andanada!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada