Benvolguts,
Avui toca parlar de l’increïble joc d’equilibris que exercita el Govern Mas per dir sense dir, per no dir sense no dir, per fer veure que sí però no. Són els reis de l’ambigüitat.
L’entrevistat d’avui a l’Avui és Francesc Homs, portaveu del Govern. Segons el tantes vegades citat article d’El Temps del 21 de desembre del 2010, numero 1384, Homs és independentista.
Avui. Robert Ramos. Entrevista a Francesc Homs
Uns quants tasts:
Retallar el 10% ja és notablement difícil. Hem establert la xifra en el pla de viabilitat i ens hi mantindrem. És un esforç que no ens consta que facin altres i el que se'ns deu pot compensar, amb escreix, les necessitats financeres que tenim.”
La pregunta és: I l'Estat què hi posa? És que no és coresponsable de la situació? Pren decisions legislatives que ens obliguen a generar despesa i se n'oblida. Que trobi solucions.
Aquest 2011 serà, en canvi, l'any de la gran pedagogia per posar els fonaments del pacte fiscal en la línia del concert econòmic. Més enllà de la publicació de les balances fiscals no hi ha res més eficaç que el fet que el dèficit fiscal es noti a les butxaques de la gent. Ho dic amb tristor, evidentment; no m'alegro que les coses estiguin així.
La realitat fa més evident encara que aquest calendari (la reivindicació del concert econòmic al 2012) és un encert. Em costa d'imaginar que d'aquí a un any hi hagi alguna força política catalana que no s'apunti a fer del pacte fiscal el gran projecte de país des del punt de vista de l'autogovern.
A veure quan entenem, des de Catalunya estant, que el problema del finançament és de poder, no de diners. Els diners vindran després. Si no, sempre estarem anant a pidolar.
Treballo per la transició catalana pel dret a decidir.
A la pregunta de si CiU hauria de donar llibertat de vot als seus diputats, la resposta és No. Tenim un programa polític, no hem enganyat ningú. Els que tenen altres programes han tingut el resultat electoral que han tingut. Lamento que el plantejament nítidament independentista tingui molts menys vots que el nítidament espanyolista.
Respecte a les majories determinants als aeroports diu: Tenim propostes i hi ha converses obertes. Fins ara hi havia una posició molt irreconciliable, però en el moment que el govern socialista obre la porta a la privatització –la qual cosa empeny el sentit dels temps– s'ha de repensar tot de nou. I això ens dóna l'oportunitat de trobar noves maneres.
Hi ha unes quantes qüestions que ens fan pensar:
· En Mas va dir que ell és independentista però CiU no n’és. Pura esquizofrènia. L’Homs respon igual.
· Parla del que se'ns deu i diu que pot compensar, amb escreix, les necessitats financeres que tenim, però no és partidari de donar un cop de puny sobre la taula i d’exigir el pagament del dèficit acumulat durant desenes d’anys o de declarar unilateralment la independència i a més no donarà llibertat de vot als figurants que té al Parlament. Pura esquizofrènia.
· Qui ha d'entendre des de Catalunya estant que el problema del finançament és de poder? El govern!
· Cal preguntar-se per què el govern espanyol es vol baratar els aeroports? Per fer diners? I quan es polirà els AVEs, els hospitals, etc. I per què no es poleix l’Exèrcit? I la casa Reial?
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada