08/02/11. La burocràcia i l’aprenentatge de llengües estrangeres

Benvolguts,

A l’ARA hi ha una notícia de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que fa pensar molt:

Declaracions polèmiques sobre la política lingüística a Catalunya

Walther von Plettenberg assegura que els fills dels directius "sabran català però els faltarà un idioma de tarannà internacional, com l'anglès, l'espanyol o l'alemany" i creu que Catalunya hauria de tenir una actitud "molt més desenfadada" pel que fa a l'idioma propi.

Tenir una cultura o una llengua pròpia "és una meravella", diu, però cal no "forçar en excés fins al punt d'espantar algunes persones o inversions que es pot deixar orientar per aquest tema".

Plettenberg també afirma que un dels factors que faria millorar les inversions a Catalunya i a l'Estat és l'eliminació de traves administratives, perquè "l'Espanya de les regions ha comportat una ruptura de la unitat de mercat que existia abans". "Si vull fer alguna cosa a l'Aragó i a Catalunya em trobo amb duplicitat de permisos i controls", es queixa. Segons Plettenberg, aquest és un dels factors que desincentiven els empresaris que es volen instal·lar a l'Estat perquè la despesa que han de fer per dur a terme les seves inversions es "duplica o triplica" a causa d'aquesta varietat de normes autonòmiques. "Cal que les Comunitats Autònomes treballin per tenir permisos comuns", afirma.”

http://www.ara.cat/societat/Cambra-Comerc-Alemanya-insistencia-inversions-llengua-catala_0_423557755.html

Crec que aquest senyor, intoxicat per l’ambient anticatalà que hi ha a Madrid (que li fa pensar que els alumnes catalans no saben castellà) té tanmateix raó en un parell de coses:

·         Cal eliminar la burocràcia a tots els nivells per incentivar les implantacions d’empreses estrangeres a l’estat

·         Cal fomentar moltíssim l’aprenentatge de llengües estrangeres

I les solucions no són d’estripar l’estat de les autonomies sinó d’adequar-lo, mentre no tinguem estat propi en el que aquests principis continuaran sent absolutament bàsics.

Respecte a les llengües una anècdota. L’any 96 jo era professor a la UPC i assistia a una reunió de professors i catedràtics presidida pel Vicerector. Aquest des del faristol explicava, dolent-se, que els empresaris li demanaven que els alumnes que sortissin de la UPC complissin dos requisits:

·         Que sabessin expressar-se correctament i fluidament tant oralment com per escrit

·         Que sabessin llengües estrangeres

I ho explicava, dolent-se, ja que ell considerava que la demanda dels empresaris era correcta, però  no era la universitat qui havia de resoldre aquells problemes. Deia que els alumnes en entrar a la UPC havien de posseir ja les característiques que els empresaris demanaven.

I jo crec que en aquest aspecte tenia raó. És una anormalitat del nostre sistema escolar que hi hagi aquesta manca de coneixements i d’aptituds, que s’adquireixen treballant molt fort, i que no crec que el sistema d’ensenyament actual proporcioni.

I posats a fer, un suggeriment: Algú del Departament d’Ensenyament hauria d’avaluar quant costaria enviar tants mestres o llicenciats com calgués a l’estranger a aprendre diverses llengües, anglès, alemany i francès per exemple. Això es podria resoldre amb un sistema de beques, potser amb ajuts de la UE. El temps d’estada crec que podria ser el d’un curs acadèmic. Aquests professors podrien aleshores traspassar els seus coneixements als alumnes, de manera seriosa i efectiva. I els Walther von Plettenbergs no s’haurien de queixar més, amb raó!

Joan A. Forès

Reflexions