Benvolguts,
Aquests dies que ens acosten a la primavera ens fan sentir poetes. Resulta que ahir, en la inauguració de les 4 columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc la Coral Sant Jordi va cantar El cant de la senyera per obrir l’acte i fa tres setmanes a la fira de la Candelera a Molins de Rei varem veure els primers ametllers florits. Lligant pensaments he passat dels ametllers florits al poema de Joan Maragall del mateix nom i també al cant de la Senyera.
He continuat lligant pensaments i records i m’han aparegut versos i cançons de la meva infantesa i joventut. A casa del meu oncle Carol, hi havia 3 llibres molt interessants de l’editorial Gustau Gili dels anys 30. Eren compilats per Artur Martorell, el títol genèric era Selecta de lectures i duien per nom Les plantes, els animals, els elements; La mar, la plana, la muntanya; i Els pobles les ciutats, els homes. Quan vaig ser més gran i independent vaig buscar i trobar aquests llibres en llibreries de vell, els vaig comprar i han format part des d’aquell moment dels meus llibres de capçalera. Un dels poemes és L’ametller.
L’Artur Martorell era mestre, i mestre de mestres, implicat a fons en l’Escola Normal de la Generalitat. La col·lecció tenia com a finalitat segons consta en el preàmbul del primer llibre fer que els infants i adolescents de 12 i 14 anys copsessin la poesia, la unitat interna, l’entranya, el moment de la poesia, la bellesa de les imatges, l’exactitud i el sentit dels mots.De fet pretenia ensenyar a comprendre el que es llegeix, tema que encara avui no tothom té clar.
I ja sabeu que roda el mon i torna al Born: Artur Martorell va tenir dos fills, un d’ells és l’arquitecte Josep Martorell que junt amb l’Oriol Buigas va crear l’estudi MBM d’arquitectura i l’altre fou l’Oriol Martorell que va crear la Coral Sant Jordi el 1947 i que precisament ahir ens va obsequiar amb El Cant de la Senyera.
El Cant de la Senyera és una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet, sobre un poema de Joan Maragall[1], compost expressament com a himne de l'Orfeó Català. S'estrenà a Montserrat l'any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la senyera.
Us copio els dos poemes:
EL CANT DE LA SENYERA Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants. Au, companys, enarborem-la en senyal de germandat! Au, germans, al vent desfem-la en senyal de llibertat. Que volei! Contemplem-la en sa dolça majestat! Oh bandera catalana!, nostre cor t'és ben fidel: volaràs com au galana pel damunt del nostre anhel: per mirar-te sobirana alçarem els ulls al cel. I et durem arreu enlaire, et durem, i tu ens duràs: voleiant al grat de l'aire, el camí assenyalaràs. Dóna veu al teu cantaire, llum als ulls i força al braç. | L'AMETLLER A mig aire de la serra veig un ametller florit. Déu te guard, bandera blanca, dies ha que t'he delit! Ets la pau que s'anuncia entre el sol, núvols i vents... No ets encara el millor temps pro en tens tota l'alegria. |
Us copio els enllaços que he usat. Pels versos:
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/maragall-nins/cants.htmlSobre Artur Martorell:
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada