diumenge, 6 de febrer del 2011

06/02/11. El model Espanya

Benvolguts,

De moment un acudit del genial Tharrats referit als temes del dia:

 



 
Avui hi ha 4 o 5 articles a l’Avui parlant d’economia. En comentarem dos.

En els apunts d’en Lluís Martínez a l’Avui:

Tòxics
Parla del 31% de fracàs escolar, el més alt de la UE, quasi el triple que a Alemanya. Del 31% de joves de l’estat que renuncien a tenir una formació mínima, i per tant ells mateixos es tanquen les portes del futur. I diu que això són els actius tòxics i no els de les caixes i els bancs.
Resulta que dos efectes col·laterals de la febre del totxo són el fracàs escolar i l’atur juvenil que arriba al més del 40% (més del doble que a la UE) i la joventut illetrada que com hem dit és del 31%. Què passarà d’aquí 20 o 30 anys amb aquest 31% de  gent madura, malcriada i acostumada a tenir de tot quan eren joves i que en aquell moment hauran de viure sota un pont perquè no es podran pagar un pis i que no podran fer altra cosa que llogar-se de camàlic si encara hi ha feina d’aquesta, que ho dubto? Aquests són els actius tòxics!

Un altre suspens
Albert Segura  escriu també a l’Avui, des de Brusel·les, sobre Innovació i presenta el següent quadre:



“La UE posa mala nota a l'Estat espanyol en innovació i li adverteix que és “el camí per crear ocupació”. Brussel·les li retreu la poca inversió privada en recerca i que només superi Romania i Malta en nombre d'investigadors i doctorats.
"Brussel·les parla de “situació d'emergència” i suspèn l'economia espanyola, situant-la en la divuitena posició del seu últim rànquing de R+D+i, lluny de la mitjana comunitària i al mateix nivell que la rescatada Grècia o l'Est d'Europa. L'eurocomissària de Ciència, Máire Geoghegan-Quinn, alerta que l'Estat espanyol, que concentra una tercera part dels desocupats de la zona euro, necessita apostar per la innovació “com l'aigua per a la vida”, perquè és “el camí principal per crear ocupació”. Només Romania (que fa 4 anys no era a la UE i on el salari mitjà és de 430 euros) i Malta tenen menys investigadors i doctorats que l'Estat espanyol.
Brussel·les retreu a les empreses espanyoles que no inverteixin prou en innovació i que siguin a la cua en patents i marques registrades: si fessin més recerca pròpia abaratirien la seva producció i guanyarien competitivitat, perquè no haurien de pagar les patents nord-americanes o japoneses. Geoghegan-Quinn també denuncia la caiguda de la participació de capital risc en la innovació i la cada cop més dèbil col·laboració entre sector públic i privat. Dels 25 indicadors en què Brussel·les es basa per fer el rànquing, l'Estat espanyol només n'aprova quatre. I els seus dos únics punts forts són que té més publicacions científiques internacionals i més població amb estudis superiors que la mitjana comunitària.
Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Alemanya són a la champions de la innovació, mentre que el Regne Unit, Bèlgica, Àustria, Holanda, Irlanda, Luxemburg i França les ajuden a empènyer el carro europeu. Només Letònia, Bulgària, Lituània i Romania estan classificats en un grup pitjor que l'espanyol. En el conjunt de la UE, “el progrés de la innovació no és suficientment ràpid” per impedir que les potències emergents vagin retallant distàncies, alerta Geoghegan-Quinn.

L’article no necessita altra explicació.

Però el que sí que necessita explicació és el per què s’ha arribat a aquesta situació! L’estat espanyol ha estat sempre el fanalet vermell d’Europa, en coneixements, en voluntat d’acostar-se a Europa, que no coneix, i finalment en menfotisme i rabeig en la incultura.

Hi ha un fragment d’una novel·la de l’escriptor d’Oriola Hilarión Lillo Roche en la que un mestre li explica al seu deixeble “—En la España antigua el trabajo no estaba bien visto. Los nobles y los hijosdalgo consideraban cosa de villanos el trabajar, cosas del pueblo bajo. En cambio los protestantes siempre lo han considerado como muy noble para el hombre y tienen una cultura del trabajo mucho más arraigada históricamente que nosotros los católicos.

Pot ser que el substrat religiós influeixi en els resultats divergents d’Europa i d’Espanya?

Per acabar-ho d’adobar hi ha una frase famosa i trista d’Unamuno que diu “Que inventen ellos!”

Me’n vull anaaaaar!

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada