Benvolguts,
A partir de diverses informacions dels diaris, avui comentarem el frau fiscal de les grans fortunes. En l’Econòmic de l’Avui explica el cas dels mindunguis defraudadors com la Sánchez Vicario o el Fernando Alonso i també el de les grans multinacionals. És per treure’s el barret el cas de Rafa Nadal que sembla que no faci trampa com tots els altres.
És important entendre que la societat civil hauria de fer el buit completament a qui se sap que eludeix impostos. Per tant, res de fer-se ressò d’èxits de la Montserrat Caballé i res de considerar que Fernando Alonso és espanyol. Aquests personatges són d’allà on paguen impostos. Doncs res de parlar de l’asturià Fernando Alonso o de la catalana Montserrat Caballé. S’ha de parlar del suís Fernando Alonso i de l’andorrana Montserrat Caballé. I punt.
Joan Poyano. L’Econòmic. El revés d'Arantxa
Els residents a l'Estat espanyol estan obligats a declarar l'IRPF pels ingressos que obtenen arreu del món, motiu pel qual una manera de no pagar-lo és fixant la residència en un altre estat. Hisenda considera que un espanyol no pot al·legar que té residència fiscal en un estat que formi part de la seva llista de paradisos fiscals si no demostra que hi viu almenys 183 dies l'any. En el cas de la tennista Arantxa Sánchez-Vicario, va considerar que entre els anys 1989 i 1993 no havia residit fiscalment a Andorra, de manera que li va reclamar 3,487 milions d'euros.
Arantxa Sánchez-Vicario va anar presentant recursos fins que el desembre del 2009 el Tribunal Suprem va ratificar la sentència de l'Audiencia Nacional del 2003 que donava la raó a Hisenda.
El que en aquell temps era director de l'Agència Tributària, Ignacio Ruiz-Jarabo, explica en el llibre recentment publicat Estado fiscal y democracia totes aquestes irregularitats.
A Andorra resideix la cantant Montserrat Caballé i a Suïssa hi viuen fiscalment els pilots de cotxe Fernando Alonso i Pedro Martínez de la Rosa, el tennista Carlos Moyá i l'exjugador del Barça Luis Enrique, a qui Hisenda ha incoat un expedient per no haver declarat 600.000 euros, procés que avui segueix obert. A Mònaco trobem el motorista Àlex Crivillé. Altres esportistes d'elit mantenen la residència fiscal a l'Estat, com ara el tennista Rafa Nadal.
Els futbolistes, que juguen la majoria dels partits en territori espanyol, no poden fer empassar a Hisenda que resideixen a fora tan fàcilment com els tennistes. En aquest esport, la figura que es va inventar perquè ells i els clubs paguessin menys impostos va ser que cobressin la major part de les seves retribucions no com a sou sinó com a contrapartida per la cessió dels seus drets d'imatge, que el club paga a una societat domiciliada en un país de baixa tributació. Però Hisenda considera que el pagament de drets d'imatge, tant directament al futbolista com a una societat, són rendiments del treball personal i no un negoci entre empreses, i per això exigeix als clubs que apliquin la corresponent retenció a compte. És el cas de la sentència del Tribunal Suprem del juliol passat que ratifica que el València CF ha d'abonar 282.117 euros per retencions no efectuades a Romário da Souza entre el 1996 i el 1998.
El contenciós del València formava part d'una ofensiva que l'Agència Tributària va fer als clubs de primera divisió la temporada 2000-2001, i Ruiz-Jarabo explica en el llibre que van enviar el president del Real Madrid, Florentino Pérez, a pressionar al secretari d'estat d'Hisenda, Enrique Giménez Reyna (el que va saltar per la seva implicació en l'estafa de la societat d'inversions Gescartera). “Després de manifestar la seva indignació per l'inici de les inspeccions -explica l'exdirector de l'Agència Tributària-, Florentino Pérez va declarar que el futbol espanyol no les consentiria, per la qual cosa s'havien de paralitzar immediatament. En cas contrari, va amenaçar, ells pararien la lliga de futbol". Giménez Reyna va convocar el director de l'Agència i el director d'inspecció per suggerir que s'aturessin les inspeccions. “Li vam manifestar amb tota rotunditat que la seva ordre -en realitat la de Florentino- no seria complerta i que les inspeccions seguirien el seu curs ordinari. La cara del secretari d'estat era un poema”, comenta.
En el llibre es parla que el president del Betis li va proposar que collés al màxim el Sevilla per fer-lo desaparèixer, i de trucades com la del director de gabinet de Mariano Rajoy per demanar-li que tractés bé el president del Pontevedra o de l'alcaldessa de Còrdova per interessar-se pel club de futbol de la ciutat.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada