Benvolguts,
L’Avui en l’Editorial del diumenge ens alerta sobre la pressió a què ens té permanentment sotmesos Espanya. L’argument no és nou. Tal com ja està repetidament escrit en aquest Bloc el poder abans de començar et fot dues hòsties i mentre estàs llepant-te la ferida te’n fot dues més i continua fins que tinguis tot el teu temps, el dels teus assessors i el del Parlament de Catalunya, ocupats a resoldre les dues primeres i per tant deixes de treballar amb el que és realment important, i estàs distret i et poden anar atacant amb traïdoria tantes vegades com vulguin.
En el cas actual el govern català fa mans i mànigues per esquivar les andanades del govern central. Que si 1700 milions d’euros del Fons de Competitivitat que el govern espanyol no té ni pressupostat, que no està previst de pagar el 2011 sinó el 2013, que si ens deixen endeutar més o no, que si ara volem que retalleu fins al 12% o el 15% el pressupost, que si a les caixes hi fotrem un fons de reserva del 10% o més per al final poder-nos-les quedar amb tranquil·litat. Aquestes accions, perfectament coordinades i seqüenciades del govern espanyol fa que el governant català vegi només els arbres i no vegi el bosc. I esperem que algun dia sí que veurà el bosc i se n’adonarà del que és realment important.
Cap a començament dels 60 a l’Escola d’Enginyers de Barcelona on jo estudiava hi havia un professor a qui havíem donat el mal nom de “biquini” perquè ho ensenyava tot excepte el que era realment interessant! I en la política catalana actual passa el mateix. El que és important (o interessant) i que no se sap veure és que cal fugir d’Espanya. Ja n’hi ha prou de lleialtat institucional. Ja n’hi ha prou de subsidiar l’Espanya profunda. Ja n’hi ha prou de constitució. Ja n’hi ha prou d’abocar diners al Fons pel subsidi dels PER d’Andalusia. No hem de jugar més el joc dels altres. Agur!
Vegem l’editorial:
Avui. Editorial. El govern espanyol no ens deixa aixecar el cap
Uns quants paràgrafs:
· La prioritat del nou govern de la Generalitat, proclamada pel president Artur Mas abans i després de les eleccions, és a dir, la lluita contra la crisi econòmica, ha estat obstaculitzada per un altre factor previsible que monopolitza i condiciona l'agenda de l'executiu: les relacions amb l'Estat espanyol. La lleialtat institucional catalana i a canvi la dosi habitual de cinisme del govern de José Luis Rodríguez Zapatero i de demagògia anticatalana dels presidents de comunitats com ara Múrcia i Cantàbria.
· L'última demostració del respecte que tenen per les justes demandes del nostre govern l'acaba de donar la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, que per solucionar el dèficit de les finances catalanes ha posat sobre la taula una solució que l'hauria de fer enrogir de vergonya: apujar els impostos. El president Mas ja ha deixat ben clar que aquesta no és la recepta que té la intenció d'aplicar; tot el contrari, ell és partidari d'explorar la possibilitat d'afluixar la pressió fiscal sobre els ciutadans. Per això era imprescindible que el govern espanyol accedís a permetre al govern de la Generalitat un endeutament addicional d'entre 2.000 i 2.500 milions d'euros, un marge que combinat amb el pla de viabilitat que s'ha dissenyat haurien de permetre assolit els objectius de dèficit per aquest any.
· Les discrepàncies, però, se centren en l'abast de la retallada pressupostària, que segons el govern espanyol hauria d'anar més enllà del que des de Catalunya s'ha suggerit i, en canvi, segons el govern català no superarà en cap cas el 12%. Acabi com acabi, resulta evident que el debat continua contaminat per la visió interessadament distorsionada que des de fora es té de l'aportació econòmica de Catalunya al fons de solidaritat espanyol.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada