dissabte, 12 de febrer del 2011

11/02/11. Guia antidemagògica per entendre el problema del deute

Benvolguts,

Aquests dies hem de parlar d’economia per força! A l’ARA hi ha un interessant article que com en un catecisme, resol amb preguntes i respostes les qüestions més inquietants i sovint desconegudes sobre deute, dèficit i superàvit fiscal, refinançament, interessos, etc. Hi ha 13 preguntes i respostes. En copio uns tasts, però val la pena de llegir i assimilar l'article sencer. És molt didàctic i és una referència:

DEUTE. EL DEBAT AUTONÒMIC
Tretze respostes per aclarir el conflicte entre administracions

ARA. Àlex Font Manté. Guia antidemagògica per entendre el problema del deute
“L'autorització que l'Estat ha donat a la Generalitat per emetre deute ha reobert les tensions entre les diferents comunitats. Catalunya és la comunitat més endeutada, però també una de les locomotores.
La delicada situació financera que viuen les administracions està generant tensions a tot arreu: primer entre l'Estat i les comunitats, després entre les mateixes comunitats i, per acabar, entre les comunitats i els ajuntaments. Dilluns passat, Artur Mas va sortir d'una reunió amb José Luis Rodríguez Zapatero amb un principi d'acord per poder emetre deute aviat, i això va aixecar les crítiques d'altres comunitats i ajuntaments que es consideren maltractades. Tenen raó? Per què Catalunya necessita emetre deute? I per què cal una autorització de l'Estat per emetre'n? Responem aquestes preguntes a continuació:

1.            Quin és el deute de Catalunya actualment?
Catalunya deu poc més de 38.000 milions d'euros, sumant el deute de la Generalitat i el de les seves administracions públiques (vegeu el quadre adjunt). Les 17 comunitats autònomes tenen un deute conjunt de 124.000 milions, xifra que representa al voltant d'una cinquena part del deute total de les administracions.
2.     I el dèficit?
Les dades sobre dèficit són menys clares, sobretot perquè, després de l'arribada de Convergència i Unió a la Generalitat, Artur Mas ha revisat les dades que li va entregar el tripartit. Segons Mas, el dèficit de Catalunya és de 7.200 milions d'euros, un 3,6% del PIB català. La Generalitat està obligada a retallar la despesa per aconseguir reduir el dèficit a l'1,3% aquest mateix any.
3.     Quina diferència hi ha entre deute i dèficit?
El deute són els diners que una administració ha de pagar a una tercera part: inversors, bancs, empreses, etc. És normal que una administració en tingui. El dèficit, en canvi, apareix quan, en un mateix any, una administració gasta més diners dels que ingressa. Durant els anys anteriors a la crisi econòmica, Espanya registrava superàvit, que és el contrari del dèficit. És una situació ideal, però desgraciadament, poc habitual.
4. És necessàriament dolent tenir dèficit i deute?
5. Què vol dir refinançar o reestructurar el deute?
6. Què vol dir emetre deute?
7. És normal emetre deute? Qui el compra?
8. Quins interessos es paguen als compradors de deute?
Depèn de molts elements, però el factor principal és el risc d'impagament. Alemanya, el país amb l'economia més sòlida del continent, paga els interessos més baixos de tot Europa perquè es considera que el risc d'impagament és escàs. Després que Grècia fes fallida al maig, es va escampar el temor que altres països europeus no poguessin pagar els seus deutes. Conseqüentment, això va comportar que els interessos de països com Irlanda o Espanya es disparessin. Quan la UE i l'FMI van rescatar Irlanda, el país presidit per Brian Cowen estava pagant uns interessos per sobre del 9%, un cost inassumible.
9. Per què Catalunya necessita autorització de l'Estat per emetre deute?
10. Per què diu l'Estat que deixarà emetre deute a Catalunya, si el deute és tan alt?
11. Catalunya ha rebut un tractament diferenciat respecte de les altres comunitats?
12. Quina quantitat de deute ha d'emetre la Generalitat durant el 2011?
La conselleria d'Economia preveu emetre 11.600 milions d'euros, segons l'esborrany que ha enviat la Generalitat a l'Estat.
13. La Generalitat tornarà a vendre deute a particulars, com va fer al novembre?

 Comentaris
Joan A. Forès
Reflexions
·         Qui paga els plats trencats?
·    Va dir el Sr Mas ahir, no hem anat a demanar, si no a negociar, vaja vaja, quina manera de negociar anem arrossegant-nos, nosaltres proposem el que, i Ells, que tenen tot el poder, fan el que volen. Això si, dient que tots som iguals.
·    Podem parlar d'igualtats? Jo vull ser "Español" dels que reben prebendes, no fiançar-les
·    Quin seria el deute si Espanya no ens robés?
Tindríem superàvit pressupostari, autopistes gratuïtes i un país al nivell del nord d'Europa.
·    Fora PER.
·    Prou d'AVES que van del no res a enlloc.
·    Autopistes de peatge a Espanya com ho son les de Catalunya.
·    Acabar amb la Ortodòncia infantil a Extremadura i Andalusia de franc mentre la paguem els catalans.
·    Que Ceuta i Melilla contribueixin al PIB espanyol en lloc de 'xupar'.
·    Concert econòmic com el basc.
·    Copagament sanitari ?? : SI però per TOTHOM que l'utilitzi, sense exclusions. Prou d'assistència a individus de la resta de l'estat i d'immigrants sense papers. Podríem començar per aquí... es una suggerència..”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada