Benvolguts,
Analitzàvem ahir com l’estat espanyol s’ha muntat les infraestructures ferroviàries, així com les d’autovies i autopistes, no prescindint de Catalunya sinó en contra de Catalunya!
L’eix ferroviari que es defensa des de Catalunya, però també des del País Valencià passa entre d’altres pels ports de València, Tarragona, Barcelona i Palamós en camí cap a Lió. Els llibres i articles sobre el tema ens expliquen que actualment el gruix de les mercaderies provinents del sud-est asiàtic viatgen en vaixells i passen pel Canal de Suez. Per abastir l’Europa continental els ports que actualment fan servir són els de València, Tarragona, Barcelona i Palamós. Els contenidors que han de continuar cap a Europa són descarregats en tots aquests ports, com més cap el nord millor per estalviar costos. Els contenidors que porten materials als que cal afegir valor descarreguen a qualsevol d’aquests ports on la indústria estigui prou desenvolupada per afegir-hi el valor (confecció, mecanitzacions, etc). Un cop obtinguts els productes manufacturats finals són enviats cap a Europa.
El viatge cap a Europa es pot fer per carretera o ferrocarril. El cost del transport per carretera és de 90 € per cada 1000 tones, per quilòmetre. El cost de ferrocarril és de 18€ per cada 1000 tones, per quilòmetre. Queda clar que el transport més econòmic és per ferrocarril. 5 vegades més econòmic. Aquest és el transport que s’usa a tot Europa. A l’estat espanyol pel fet de no haver-hi autovies ni autopistes fins fa poc ha fet que proliferessin enormement els transports per carretera. És el país europeu amb més camions, amb diferència.
En el segon mapa d’aquest treball es veu el camí que preconitza Catalunya per les mercaderies. Les línies principals en vermell i les secundàries en ocre. I la línia d’ample europeu entre València i la frontera francesa passant per Sagunt, Tarragona i Barcelona, encara no existeix i no se sap quan existirà!
L’associació FERRMED formada per més de 180 empreses i diversos organismes, defensa la viabilitat econòmica de l’Eix del Mediterrani, en contraposició a la Travessa Central dels Pirineus (TCP) que és l’aposta de l’estat espanyol. El TCP necessita 2 túnels d’un total de 60 quilòmetres amb un desnivell de 1000 metres, que comporta, a part de la inversió inicial, un consum energètic elevat per als trens, que afecta els costos de manteniment in aeternum!
En canvi l’Eix del Mediterrani és més curt, no té pendents importants, fa servir passos naturals i estarà situat a prop dels ports més importants del Mediterrani, Algesires, Màlaga, Múrcia, València, Tarragona, Barcelona, Palamós i Marsella. L’ús d’aquest eix ajudarà a reduir temps i contaminació dels 10.000 camions que circulen cada dia per la AP7, a través de La Jonquera.
Com que els costos de transport són molt més econòmics, de 90 a 18€ per cada 1000 tones i quilòmetres la competitivitat de les empreses catalanes milloraria. Per Catalunya és vital l’Eix del Mediterrani. I no serà fàcil lluitar contra el lobby espanyol!
A les Notícies de la Vilaweb d’avui diuen que:
“Ford abandonarà València abans de cinc anys si no hi ha un nou eix ferroviari”
El responsable europeu de logística de Ford, Louis Paredis, va avisar ahir a Brussel·les que l'automobilística podria abandonar Almussafes si abans de cinc anys no s'ha fet un nou eix ferroviari per l'arc mediterrani. 'La posició competitiva de Ford a Almussafes depèn només de l'existència del corredor mediterrani', va dir Paredis.”
Se suposa que aquesta notícia no farà canviar cap pla al Ministerio de Fomento espanyol, però potser caldria que incentivés la conselleria de Foment catalana!
Joan A. Forès
Reflexions
http://reflexionsjafores.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada