dissabte, 18 de desembre del 2010

18/12/10. CCN. Convenis internacionals d'Espanya, onerosos, i que perjudiquen els Països Catalans

Benvolguts,

Estudiant la política sobre aeroports perpetrada des de fa 50 anys pel govern espanyol, avui esmentarem: la prohibició d’ús dels aeroports catalans en els Convenis Internacionals acordats per l’estat espanyol 19.02.2008, explicada  en detall en el llibret “Catalunya estat d’Europa” que ha editat aquest any el CCN (vegeu altres Reflexions parlant del CCN).

50 anys d’escanyament premeditat:
Obligatorietat en l'ús de l'aeroport de Madrid

Els Convenis sobre Transport Aeri signats entre 1954 i 1993 imposen
l’aeroport de Madrid com a l’únic on poden aterrar i enlairar-se els avions de:


Amèrica
Àfrica
Àsia
Europa
Bolivia, 1974
Costa d'Ivori, 1976

Corea, 1989

Croàcia, 1997

Canadà, 1988

Gabon, 1976

Índia, 1987

URSS, 1976

Costa Rica, 1979

Guinea Equatorial, 1971

Iran, 1996


El Salvador, 1997

Kenya, 1981

Iraq, 1980


Guatemala, 1971
Mali, 1990

Japó, 1980


Mèxic, 1978
Nigèria, 1975
Kuwait, 1979


Perú, 1954
Sierra Leone, 1976

Malàisia, 1993


R. Dominicana, 1968

Pakistan, 1979


Uruguai, 1979


Síria, 1979


Xile, 1974

Tailàndia, 1979

EEUU, 1973 (Miami i San Juan de Puerto Rico)







Com es veu, gairebé tots els convenis foren signats, descaradament, en l’Espanya democràtica i constitucional, quan manava el PSOE o el PP a Madrid.

És un altre dels moltíssims greuges comparatius que han existit i continuen existint a Espanya que van contra Catalunya.

Aquesta informació, que cal esbombar cada cop que es pugui, es converteix en notícia quan llegim als diaris que està a punt de crear-se un espai aeri europeu per tal d’evitar el que passa actualment amb els avions que han de respectar els espais aeris dels països que sobrevolen i per tant han de fer més quilòmetres i usar més combustible.

És en aquest context europeu que es converteixen encara en més absurds els Convenis esmentats més amunt que provoquen, a part del greuge comparatiu (tots els aeroports són iguals però el de Madrid és més igual que els altres, que diria Orwell), moltes més pèrdues individuals i col·lectives que l’antiga reglamentació d’espais aeris europeus. No costa gaire entendre com els viatgers des dels països a l’est de la península que tenen com a destinació final Catalunya, les Balears o el País Valencià han d’anar fins a Madrid per després tornar enrere, que comporta pèrdua de temps col·lectiu i despesa extra en combustible. Per tant dolent per a tothom.


Informació obtinguda de: CCN 7.12.2010 (Font: Cercle d’Estudis Sobiranistes)

Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada