Benvolguts,
Avui a l’Avui Mossen Dalmau ens obsequia amb un molt ben pensat article de títol “El manament de la Nació” sobre la política catalana. Per exemplificar-ho usa el pretext de la ideologia i la praxis de Serra i Moret fundador de la Unió Socialista de Catalunya, de qui parlàvem fa pocs dies. En les Reflexions del 29 de novembre en parlàvem i en continuarem parlant veient com el PSC s’enfonsa, segons ha dit aquest matí a Catalunya Radio l’Antoni Castells.
Ara comentem, però, l’article de Mossen Dalmau.
L’eix conductor és la frase de Serra i Moret:
“Els catalans també hem perdut el combat per la decència a l'hora de fer política!”
L’article comença amb:
“Manuel Serra i Moret morí a l'exili (Perpinyà) el 29 d'abril de 1963. Adelerat de poder tornar a la Catalunya de la seva vida veié despertar, tot d'un plegat, una nova brotada primaveral, d'aquell fred hivern de 1956, amb l'esclat del primer cop de ràbia de protesta de la Universitat de Barcelona contra l'opressió franquista. S'apressà a escriure una carta que titulà: “Crida a la Joventut Catalana”, que encara ara té un dring clar, amb el nou bullit de la sentència del Tribunal Constitucional –el nou decret de Nova Planta, avui de Zapatero!– que va exclamar: “Misión cumplida!”. Fou un Mestre de catalans pel seu exemple moral, pel seu coratge intel·lectual i per la seva força de voluntat. Encara no s'ha fet realment visible als ulls del nostre poble. Els esdeveniments immediats anteriors i posteriors a la mort de Josep Pallach –el seu hereu espiritual– varen trencar el mirall de la seva imatge, que quedà dispersa i fragmentada. Havia llançat aquell crit davant del desori politicosocial que resava: “Mai he deixat de creure en l'eficàcia d'un acte heroic!””
Mossèn Dalmau analitza com els catalans, els polítics catalans, ho han pogut fer tant malament des del moment de la transició. Critica la feblesa catalana en el part de la Constitució, com Suárez s’inventà la UCD, González la LOAPA i Aznar la “Ley de Partidos”...
“Com podíem començar junts, a partir del punt zero, la cursa de la nova ruta cap a la democràcia Espanya i Catalunya, si la nostra llengua fou perseguida i castigada, i sortíem de la UVI baldats, coixos i de quatre grapes, i els espanyols no havien estat ni ferits ni rebregats en la seva llengua? No diu la Constitució que “Els ciutadans som tots iguals davant la llei”? Els diputats catalans s'escudaven dient que s'havien votat textos voluntàriament ambigus, perquè fossin possibles diverses interpretacions. Se n'han aprofitat els altres, ja ho hem vist, de l'ambigüitat dels textos!”
Tira contra les baralles contínues entre polítics que no pensen en el país sinó en ells mateixos:
“Els catalans també hem perdut el combat per la decència a l'hora de fer política! Manuel Serra i Moret, en un moment solemne de desori, lluites i de mentides oficials cada setmana –i hi podem afegir les baralles entre el Sr. Carretero i el Sr. Laporta–, proclamà el manament de la nació: “Sigues ben bé tu! Tu, i no un altre. Tu mateix fes-te la llei. Tu decideixes! Sigues una voluntat, un poder i un destí”. Si ens divorciem de la lletra del manament som derrotats per endavant i aquells que lluiten ens absorbeixen i ens fan servir de trinxera.”
Utilitzeu sàbiament el vostre temps i llegiu l’article en que Mossèn Dalmau mira el país des de la llunyania, expressament per abastar-ne tots els detalls:
Joan A. Forès
Reflexions
http://reflexionsjafores.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada