dimarts, 28 de desembre del 2010

28/12/10. TC: Una nació catalana sobirana és incompatible amb la nació espanyola sobirana.

Benvolguts,

Hi ha dies que consideres que valdria més no haver-se llevat en aquest país que, per ara, és un apèndix d’Espanya. De tant en tant, però, trobes un article al diari que et reconforta i et recorda que algú hi deu haver cap a ponent, no illetrats evidentment, que tenen criteris justos no embrutats per l’ultranacionalisme espanyol que està de moda rabiosa.

Ahir parlàvem de la claredat amb què Bernat Dedéu explicava que Cap sistema educatiu seriós hauria de tenir com a referència els pares dels alumnes.” Avui parlem del mateix tema, amb plantejaments diferents, però amb les mateixes conclusions amb l’article de l’ARA “La sobirania sentenciada del poble català”. L’autor Juan Carlos Moreno Cabrera és Catedràtic de Lingüística de la Universitat Autònoma de Madrid.

Uns quants tasts:

“La política lingüística catalana per què s'opta per potenciar la llengua catalana com a llengua vehicular preferent a l'administració catalana i a l'educació no ha sorgit com una imposició de l'Estat central, ni d'un president de la Generalitat ultranacionalista, ni d'un partit nacionalista radical català. S'ha proposat, legislat i dut a terme a partir d'una decisió presa per una institució democràtica i representativa del poble català, com sens dubte ho és el Parlament de Catalunya.”

“Sincerament, crec que la veu democràtica i representativa del poble català hauria de ser la de les institucions catalanes que el representen i que són les que han de defensar i dur a terme la voluntat d'aquest poble, que també hauria de ser sobirà en els afers que el concerneixen particularment. I, sens dubte, l'estatus que ha de tenir el poble català a Catalunya és una cosa que concerneix únicament i exclusivament el poble català.”

“El model lingüístic seguit a Catalunya pretén que no hi hagi cap ciutadà català que no sàpiga el català, per produir una societat lingüísticament integrada a través d'una llengua comuna, de convivència i d'enteniment: la llengua catalana.”

“Entenc perfectament que hi hagi ciutadans catalans que no estan d'acord amb la idea que el català sigui, enfront el castellà, la llengua vehicular preferent en la societat catalana. També hi ha persones que no estan d'acord amb la prohibició de fumar en espais públics i que consideren que aquesta prohibició afecta els seus drets i les seves necessitats individuals.”

“Però si les institucions catalanes són realment representatives i els partits i els seus representants han estat democràticament elegits, aleshores puc dir que aquestes persones no representen la majoria del poble català, sinó una minoria que sembla estar a favor d'un model en el qual el castellà és la llengua vehicular preferent a Catalunya i el català segueix sent només la llengua d'una part de la població catalana, mantenint una situació produïda històricament a través d'un procés de castellanització que ha anat minoritzant progressivament la llengua catalana. Per descomptat, aquestes persones poden associar-s'hi per lluitar per aquest model lingüístic que va en aquest sentit. Però, mentre la societat catalana sigui com actualment és, aquesta minoria no té cap dret a intentar imposar el seu model utilitzant amb aquest fi els aspectes legislatius clarament centralistes i coercitius de l'Estat espanyol.”

“La sentència del Tribunal Constitucional respecte a l'Estatut de Catalunya -aquestes noves sentències del Tribunal Suprem només són aplicacions concretes de la prèvia decisió del Constitucional- és particularment clara quan afirma que no hi ha més nació sobirana que l'espanyola. En essència, el Tribunal Constitucional ha determinat que una nació catalana sobirana és incompatible amb la nació espanyola sobirana.”

“A aquest agafador legal s'hi aferren alguns dels catalans que discrepen de la política lingüística i cultural de Catalunya: el poble català, a través de les seves institucions, no és sobirà per adoptar decisions sobre assumptes que a ell i només a ell li pertoquen.”

De fet tots els arguments del Catedràtic Moreno els podem subscriure la majoria de catalans, o almenys el 51% dels catalans. La comparació amb qui no està d’acord amb la prohibició de fumar en espais públics, ara que la llei és a punt d’aplicar-se, és molt ben trobada .

En un paràgraf no hi estic d'acord, quan diu que "alguns dels catalans que discrepen de la política lingüística i cultural de Catalunya s'aferren a l'agafador legal del TC." No és això, aquests que s'aferren formen part de la guerrilla espanyolista infiltrada a Catalunya.
El Parlament de Catalunya hauria de començar a estudiar la desobediència civil  per a enfrontar-se obertament amb Espanya. Hi ha una cosa que en diuen llistons i ara és el moment d’utilitzar-los! NO PASSARAN!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada