Benvolguts,
Els diaris parlen molt avui d’en Vargas Llosa, Premi Nobel.
El titular de l’Avui:
“Vargas Llosa converteix en míting polític el seu discurs d'acceptació del Nobel
Carrega contra el nacionalisme, al que considera “causa de les pitjors carnisseries de la història”.
Sense citar Catalunya recorda que aquesta “plaga incurable” també és present “a Espanya”.”
A l’ARA, Andreu Gomila, amb el títol “Vargas Llosa té raó, però...” diu que un abisme els separa :
“Diré d’entrada que Mario Vargas Llosa és un escriptor excepcional. Rebre el premi Nobel de literatura l’honora i beneeix tots els seus lectors. No crec que sigui millor, tanmateix, que altres llatinoamericans que no el van obtenir, com Cortázar, Borges, Bioy-Casares, Vallejo, Arguedas, Onetti, etc.”
“Vargas Llosa ens odia. Què hi farem. Tot sigui dit, tanmateix, que té raó quan parla del nacionalisme. “Detesto tota forma de nacionalisme, provincià, racista i excloent, que retalla l’horitzó intel·lectual. És el nacionalisme que ha causat les dues guerres mundials, els conflictes d’Orient, i moltes de les coses que han passat a Amèrica del Sud”. Jo també el detesto. Però torna a errar el tret quan diu que els nacionalismes poden destruir Espanya. Ell es refereix a catalans i bascos. Mai, al nacionalisme espanyol, que és racista i excloent, ara i sempre.”
“Vargas Llosa és un escriptor immens, d’opinions més aviat discutibles. Enyora la Barcelona de primers dels 70, bàsicament perquè era jove i volia menjar-se el món, cosa que ha acabat fent. I estima la literatura. Tenim moltes coses en comú. I un abisme ens separa. Per què?”
El mateix Andreu Gomila, al mateix ARA en l’article “Un discurs valent (i erroni)” hi insisteix:
“Un home que encara creu que nacionalisme i patriotisme no són el mateix. L'un l'exerceixen els pobres, els que no tenen poder. L'altre l'executen els rics, els que sí que en tenen. Ell, esclar, sempre ha estat d'aquests darrers. A Vargas Llosa, la Barcelona que va conèixer, la de primers dels 70, ja li anava bé. Era una ciutat on el català sobrevivia. I ell pretenia entrar dins el món dels guanyadors, on autors com Rodoreda o Pla no existien. No oblidem que a Gabriel Ferrater li deia " el loco catalán ". No entenia com un home del seu talent escrivia en català. I encara no ho ha entès.”
Vargas Llosa és signant del “Manifiesto por la lengua común (2008)”, que podeu trobar al meu Bloc en data d’avui.
Vargas Llosa va ser mimat per la intel·lectualitat que vivia a Barcelona a la mateixa època. L’odi que Vargas Llosa té a Catalunya, recorda la història d’aquell que diu:
“Jo no tinc enemics. No he fet mai cap favor a ningú!”
Tots els favors que Catalunya li va fer, s’han tornat odi per part seva, com la història. I la meva àvia deia que:
“De desagraïts l’infern n’és ple!”
Joan A. Forès
Reflexions
http://reflexionsjafores.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada