Benvolguts,
Hem parlat fa molt poc de l’atac descarat de diaris, revistes, cadenes de televisió, polítics, jutges, TCs, TSs espanyols contra Catalunya. Aquest fet descarat simplifica les qüestions. S’han tret la careta. Ara s’estan posant en un terreny que m’agrada. L’Espanya mediàtica, política, televisiva, judicial, pel que respecte al tracte Espanya-Catalunya ha abandonat la visió en l’eix dreta-esquerra i ha passat a l’eix colonialisme-independentisme. I tothom, ells i nosaltres, ens hi sentim més còmodes. La dita de que per a un català tant perillós és un espanyol d’esquerres com un espanyol de dretes s’està demostrant certa. Vegem uns exemples als diaris d’avui.
D’entrada l’acudit d’en Ferreres:
A l’Avui, en Vicent Sanchis:
Llamps i trons a Madrid
La investidura d'Artur Mas ha desbocat la cavalleria falangista. La premsa de Madrid adscrita a aquest corrent –que és majoria– ha destriat malèvolament les paraules del nou president de la Generalitat i ha posat tots els accents i les dièresis exclusivament sobre el seu sobiranisme. Cada portada és un poema de guerra. La informació esbiaixada ha donat pas a l'opinió exaltada. Les milícies annexes han calat les baionetes. Columnistes, analistes i contertulians proclamen que ja n'hi ha prou i exigeixen la involució autonòmica. Alguns van més enllà i demanen sense embuts la intervenció militar apel·lant a la bíblia constitucional, que ho permet. Ahir a la COPE es demanava suspendre l'autonomia de Catalunya i enviar-hi els tancs. En un canal televisiu infame Jesús Palacios, autor d'un llibre sobre el 23-F que es pot trobar a tot arreu, justificava l'intent com un “cop de timó” i denunciava el “xantatge dels nacionalistes” al llarg de tota la legislatura. A Madrid hi ha llamps i trons i a Barcelona ens pensem que només plou.
També a l’Avui en Saül Gordillo:
La portada d'‘El Mundo'
“La rebuda del diari de Pedro J. al nou president de la Generalitat, Artur Mas, va ser una manipulació periodística en tota regla. La portada d'ahir contenia una fotografia del públic del partit Catalunya-Hondures en què apareixia un ikurrin, dues pancartes que reclamen l'apropament de presos a Euskadi i una bandera estelada.” “En segon terme, molt allunyat, però degudament indicat amb un cercle blanc, apareixia el nou president de la Generalitat.”
El titular de la fotografia deia: “Independentistas y proetarras arropan a Mas en su primer acto oficial”. El text d'aquesta pseudoinformació també destacava que Artur Mas s'havia envoltat de “protestes contra les sentències del Suprem que obliguen que el castellà sigui llengua vehicular a les escoles de Catalunya”.
El resultat del partit (4-0) no apareix per enlloc, a la primera pàgina d'El Mundo, perquè, és clar, no estem parlant d'esport sinó de política. O potser estem parlant d'un desafiament des del primer moment al nou govern de Catalunya, sumat a la sentència de l'altre dia contra la immersió lingüística a l'escola.
Aquesta premsa editada a Madrid queda molt lluny d'aquella (Abc) que va nomenar Jordi Pujol espanyol de l'any. La premsa espanyolista s'ha desacomplexat. Saben que Mas no és Pujol i que el país tiba en direcció a la llibertat.
El Temps. Sebastià Alzamora.
Segona Transició
Resum:
Després de la sentència del TC dictaminant que el català no podia ser llengua preferent a Catalunya i la recent del TS sobre la obligació de la Generalitat de liquidar la immersió lingüística, s’aixecarà la “segona transició” que comporta la liquidació de l’estat de les autonomies tal com l’hem conegut fins ara i el reforçament del poder central. És a dir, una involució en tota regla. En aquest context serà força interessant de veure com es rep al Congrés de Diputats de Madrid la proposta estrella de l’Artur Mas sobre el concert econòmic (o pacte fiscal que en diuen ara) sobre la qual es basa la idea de la suposada “segona transició”.
Quina de les dues serà la “segona transició”?
No sé amb quins ulls s’ho mira l’Artur Mas. No sé si a CiU són conscients que l’època del “peix al cove” s’ha acabat. No sé si s’adonen de la magnitud de la tragèdia de ser la colònia d’un país que funciona amb un poder judicial ultranacionalista espanyol (amb poders omnipotents), que domina sobre els altres dos poders (sense comptar l’església). No sé com CiU té resolt interiorment el dilema colònia-independència. Recordem com al 2002, abans de les eleccions del 2003 que van abocar al primer tripartit, el meu bon amic Pere Esteve, Secretari General de CDC fins aquell moment, va deixar CDC i va crear amb Toni Strubell i d’altres l’associació política Catalunya 2003, que es va acostar a ERC i hi va aportar votants. Aquest fet demostra que CDC no estava madura en aquell moment per decidir entre colònia i independència. Pel que sembla, 8 anys més tard un nou Secretari General de CDC és elegit President de la Generalitat i encara no han decidit si quan siguin grans volen fer que Catalunya continuï sent una colònia o bé tendiran cap a la independència. O sí que han decidit continuar sent colònia sempre?
Si han decidit continuar sent colònia sempre, arribarà un moment que els votants no se’ls creuran. Quan trigarà a que això succeeixi?
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada