Benvolguts,
El comentarista Carles Cols fa una anàlisi força acurada en El Periódico dels resultats del 28N.
L’article fa consideracions purament matemàtiques sobre els resultats i hi ha un resum en forma de gràfic en pdf en l’enllaç que no us el podeu perdre perquè ho explica tot!
Els paràgrafs finals els dedica al PSC, a ICV i a ERC, amb commiseració per a uns, acceptació per als segons i rabeig referida als tercers:
“Aquesta mateixa mirada sobre els resultats resulta demolidora per al PSC, que per primera vegada cau per sota del llindar del 20% en unes eleccions autonòmiques. 570.361 vots és una collita de fam sense precedents per al socialisme català. Per trobar un antecedent cal remuntar-se al 1980. Joan Raventós va recollir a les urnes 606.717 vots. No es va quedar lluny de Jordi Pujol (752.943). Eren altres temps. Llavors hi havia a Catalunya una altra potent força política, el PSUC, capaç de convèncer amb els seus plantejaments 507.753 ciutadans. La seva hereva actual, Iniciativa, està avui lluny de tocar aquest cel a la Terra, però, amb tot, el resultat de Joan Herrera és el cinquè millor èxit dels actuals ecosocialistes a les urnes des del 1980.”
RETROCÉS REPUBLICÀ / L'examen dels resultats mereix, finalment, un cop d'ull al pal de paller de l'independentisme. Esquerra va tenir un primer avís dels simpatitzants tan bon punt es va posar fi a la primera experiència tripartida. Uns 128.000 catalans li van donar l'esquena el 2006. La direcció del partit va treure diverses conclusions. Una d'elles va ser que les disputes internes eren perjudicials per a la salut electoral. El remei quirúrgic decidit llavors, és a dir, l'amputació de la dissidència, encara ha sigut molt pitjor. Esquerra, amb les xifres a la mà, està avui més a prop de ser el micropartit que va ser el 1984 i el 1988 que no la potent força que va arribar a ser el 2003.”
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada