Benvolguts,
Joseba Arregi és un ex militant del PNB, ex-conseller del govern d'Ardanza, que té com a professió la de trampós i renegat, com Jon Juaristi o Albert Boadella.
Avui El Periódico (no perquè sí sinó a consciència) publica un article seu “Catalunya des de la distància”.
En l’article hi introdueix sibil·linament la llavor de la discòrdia.
En la immersió lingüística:
“Un pot entendre l'argument que la política d'immersió lingüística en català és molt efectiva. Un pot entendre l'argument que una gran part de la població catalana accepta aquesta política. ¿Però és tan difícil d'entendre que hi hagi els que no acceptin l'argument que l'alternativa a la política d'immersió sigui la segregació escolar en comunitats lingüístiques, com si la utilització en una mesura petita de l'espanyol com a llengua vehicular forcés la segregació escolar en comunitats lingüístiques, que no ho fa?”
Amb qui critica l’espoliació de Catalunya en mans d’Espanya:
“És perfectament comprensible que la solidaritat interregional hagi de tenir límits, igual que la solidaritat entre diferents comarques d'un mateix territori. És fàcil de compartir que el finançament autonòmic és un caos, que hi ha en el sistema paràsits, encara que els que habitualment s'anomenen no siguin els més grans. ¿Però no es poden plantejar aquests problemes de cara, sense posar permanentment en qüestió el conjunt del sistema” constitucional?"
I amb els que es pregunten perquè el PSC(PSOE) vol independitzar-se del PSOE:
“Sembla que per a alguns la solució al problema del PSC passa per aconseguir més autonomia respecte del PSOE. Poc val la meva opinió en aquest sentit. ¿L'autonomia o independència respecte del PSOE significa voler implicar-se en el conjunt d'Espanya d'una manera diferenciada, o significa desentendre's del conjunt i mirar exclusivament pels interessos de Catalunya?”
Si es Llegeix l’article sense saber qui és aquest senyor (?) sembla que no hi hagi mala fe en els seus arguments, fora que semblen dictats per Ciudadanos. Però si es va a l’hemeroteca es troba per exemple l’article de Joseba Arregi a El Mundo del 19 de juny del 2009 de títol 'El debate de las lenguas en España':
“España es diversa y plural. Es un hecho. En España se hablan varias lenguas, además del español. También es un hecho que la diversidad de lenguas en España no es como en Suiza, que no cuenta con una lengua franca, o como en Bélgica, donde tampoco existe una lengua común. En España sí existe una lengua común. Por eso, el discurso de la España plural no tiene sentido, ni responde a la realidad, si no se completa con el discurso de la pluralidad de Cataluña, de Euskadi y de Galicia: estas comunidades autónomas no son homogéneas en términos lingüísticos, sino plurales. Como lo son, por cierto, también, en el sentimiento de pertenencia. Existe, sin embargo, una diferencia en lo que al hecho de la pluralidad de España y de la pluralidad de Cataluña, Euskadi y Galicia se refiere: desde el punto de vista lingüístico existen amplios territorios y amplias demografías en España que son homogéneas en castellano, y la pluralidad se refiere a que existen zonas en las que está presente, además del castellano, otra lengua.”
Suposo que us adoneu de la trampa:
“existen zonas en las que está presente, además del castellano, otra lengua.
Aquí hi ha la trampa, i aquí hi ha la mala fe, i tots els espanyols illetrats (que són molts) donaran per comprès que a Catalunya hi ha l’espanyol com a llengua presente (igual que a tot Espanya) i “además” hi ha el català!
Quan el cas és exactament al revés, el català és la llengua de Catalunya des de fa 1000 anys i el castellà hi està establert “además” amb més o menys intensitat “por justo derecho de conquista” des del 1714 i sobretot d’una forma brutal des del 1939.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada