Benvolguts,
La Real Academia Española de la Lengua (la que limpia, brilla y da esplendor), ha escollit com a director a José Manuel Blecua. I llegint entrevistes i biografies d’aquest filòleg sembla que ha fet una molt bona tria.
La primera notícia era del Periódico del dilluns, del periodista Juan Fernández, de Madrid. Vegem-ne uns tasts referits a Catalunya i el català:
“Vostè es presenta com un català d’oposició?
Jo estudiava a Saragossa, però el meu pare va treure una oposició a Barcelona i m’hi vaig traslladar per acabar la carrera. Després vaig fer oposicions a catedràtic d’institut, i vaig anar al Menéndez Pelayo, a la Via Augusta. Posteriorment vaig ser fundador de la Universitat Autònoma, i hi pertanyo des del 1968.
Jo estudiava a Saragossa, però el meu pare va treure una oposició a Barcelona i m’hi vaig traslladar per acabar la carrera. Després vaig fer oposicions a catedràtic d’institut, i vaig anar al Menéndez Pelayo, a la Via Augusta. Posteriorment vaig ser fundador de la Universitat Autònoma, i hi pertanyo des del 1968.
I com porta representar el castellà vivint en una comunitat bilingüe com la catalana?
Sense cap mena de problema. El bilingüisme és una riquesa. Almenys per a mi, viure en una comunitat bilingüe ha sigut una de les riqueses més grans que he tingut com a lingüista. Sóc membre electe de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i he portat una vida universitària bilingüe sense cap conflicte. I ara serà igual.
Sense cap mena de problema. El bilingüisme és una riquesa. Almenys per a mi, viure en una comunitat bilingüe ha sigut una de les riqueses més grans que he tingut com a lingüista. Sóc membre electe de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i he portat una vida universitària bilingüe sense cap conflicte. I ara serà igual.
Alguns sectors culturals catalans han celebrat el seu nomenament com un triomf. Se’l veu com un dels nostres?
És un elogi que a Catalunya em vegin així, encara que jo sóc un home molt independent.
És un elogi que a Catalunya em vegin així, encara que jo sóc un home molt independent.
La llengua crea comunitats, però a vegades també ressentiments.
La llengua és una arma difícil de manejar quan hi ha comunitats complexes, amb una història lingüística complexa. Jo vaig arribar a Catalunya en un moment (els anys cinquanta) en què la integració era molt fàcil. El primer que vaig fer va ser estudiar català. Com que estava prohibit, el professor Badia ens ensenyava en secret. Em vaig integrar rapidíssimament.
La llengua és una arma difícil de manejar quan hi ha comunitats complexes, amb una història lingüística complexa. Jo vaig arribar a Catalunya en un moment (els anys cinquanta) en què la integració era molt fàcil. El primer que vaig fer va ser estudiar català. Com que estava prohibit, el professor Badia ens ensenyava en secret. Em vaig integrar rapidíssimament.
Ara la integració no és tan senzilla?
Ara la comunitat està més feta i la integració en una llengua així és més complicada. Ara s’ha d’anar a classe. En aquells anys les classes de català les rebíem al metro.
Ara la comunitat està més feta i la integració en una llengua així és més complicada. Ara s’ha d’anar a classe. En aquells anys les classes de català les rebíem al metro.
El castellà perilla a Catalunya com a vegades es denuncia?
De cap manera està en una situació dèbil a Catalunya. És el català el que està en una posició més dèbil davant la potència del castellà i el que necessita ajuda, si veiem per exemple el nombre de mitjans de comunicació o de llibres publicats en català. Això explica per què s’utilitzen processos com la immersió lingüística.
De cap manera està en una situació dèbil a Catalunya. És el català el que està en una posició més dèbil davant la potència del castellà i el que necessita ajuda, si veiem per exemple el nombre de mitjans de comunicació o de llibres publicats en català. Això explica per què s’utilitzen processos com la immersió lingüística.
Defensa la immersió o les quotes de cine en català?
No les puc defensar ni atacar, perquè són decisions polítiques adoptades d’acord amb els programes dels partits que han guanyat les eleccions i alienes a les competències de la Real Academia.”
No les puc defensar ni atacar, perquè són decisions polítiques adoptades d’acord amb els programes dels partits que han guanyat les eleccions i alienes a les competències de la Real Academia.”
Els meus comentaris:
Amb la darrera contesta es veu que té una bona component política...
Amb la darrera contesta es veu que té una bona component política...
Ja he explicat alguna vegada que una venedora d’instal·lacions de gas ens va etzibar un dia que:
“Cuando llegué el catalan estaba prohibido, por tanto no lo aprendí” (volia dir “no me molesté en aprenderlo!”). Aquí es veu la diferència entre una immigrant illetrada i un professor de filologia que el primer que va fer, ja que el català estava prohibit és afegir-se a les classes que el professor Badia i Margarit feia clandestinament a la Universitat. A la mateix època jo vaig seguir els cursos de professor de català que l’Eduard Artells feia clandestinament a l’Ateneu barcelonès, i molts altres com jo van fer el mateix.
És curiosa la frase “En aquells anys les classes de català les rebíem al metro.”, que explica que el català era molt viu i s’aprenia al metro on gairebé tothom parlava català i el castellà era testimonial. Hi ha una anècdota de l’Adofo Marsillach que deia que a casa seva, burgesia catalana botiflera de Barcelona, als anys quaranta es parlava castellà i que ell va aprendre català de les minyones (també deia que en va aprendre altres coses de les minyones).
Per acabar, val la pena de veure que dels diversos diaris que han publicat la notícia fins La Razón aborda el tema del català:
«El catalán tiene que sobrevivir. No se trata de vivir, sino de sobrevivir, y la inmersión lingüística es de las pocas cosas que le permite hacerlo». El nuevo director dijo que en estos años «el catalán y el español conviven sin dificultad en Cataluña».
I en canvi La Vanguardia, com no podia ser altrament, el toca de resquitllada.
http://www.eldebat.cat/cat/notices/2010/12/blecua_defensa_la_immersio_linguistica_de_catalunya_79256.phphttp://www.lavanguardia.es/cultura/20101220/54092021702/blecua-el-deterioro-de-la-lengua-revela-el-fracaso-de-la-ensenanza.html
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada