Benvolguts,
El dilluns 20 de desembre hi ha en el diari ARA un repàs dels discursos d’investidura dels candidats a presidents de la Generalitat. Com que cada un dels discursos és un manyoc de mentides exposo el que diu el diari, hi afegeixo els meus comentaris i per acompanyar-los hi afegeixo el text d’una cançoneta de Nadal.
He aprofitat també per recollir informació d’internet per recordar com va desenvolupar-se la conya dels tripartits, del nou Estatut i del TC, que hi va haver entre investidura i investidura.
El 1980 Pujol en el discurs d’investidura va prometre que en només una legislatura, lligaria tots els traspassos previstos en l’Estatut del 1979 i en començaria a negociar un altre (Qui dirà més gran mentida, fum, fum, fum)...
O en Pujol era un llondro i era “nuevo en esta plaza” i es va refiar del precedent de l’Estatut del 1932 que en un any havia fet tots els traspassos, o feia trampa com tots els “bons” polítics.
El 1999 Pujol en el discurs d’investidura va aconseguir el suport del PP rebutjant la reforma de l’Estatut que li exigia ERC i limitant-se a plantejar millores en el sistema de finançament dins el marc legal i més descentralització a través de reformar lleis estatals (jo en faré deu mil camades, en un salt totes plegades, fum, fum, fum).
Llondro del tot.
En les eleccions del novembre del 2003 el tripartit suma 74 escons, contra els 46 de CiU.
El 16 de novembre de 2003 en el discurs d’investidura Pasqual Maragall aconsegueix el suport de les forces del tripartit (PSC(PSC-PSOE), ERC, ICV) prometent un nou acord nacional sobre autogovern i finançament que s’articulés en un nou Estatut (Qui dirà més gran mentida, fum, fum, fum)...
· El Parlament de Catalunya va elaborar l’Estatut dit de Miravet i el 30 de septembre del 2005 fou aprovat per 120 vots favorables, corresponents als parlamentaris dels grups que l'havien acordat: CiU, PSC, ERC i ICV; i 15 vots en contra, els del grup parlamentari del PPC.
· La proposta de reforma de l'Estatut aprovada al Parlament va ser presentada al Congrés de Diputats el 2 de novembre de 2005.
· Fet aquest pas, es constituí una Comissió Mixta Estat-Generalitat per negociar el contingut del nou Estatut. En el marc d'aquesta comissió, el govern espanyol, integrat pel PSOE, presentà una proposta de redactat alternatiu de la llei, que en modificava la majoria d'articles. Les principals argumentacions del govern espanyol van ser en la línia de garantir la constitucionalitat de l'Estatut. Alguns exemples de punts que el govern central considerà que havia de modificar en aquest sentit, van ser la definició de Catalunya com a "nació" dins l'articulat del text, i els articles referents al finançament.
· Els partits catalans van rebre amb fredor o rebuig aquesta proposta i en van constatar la gran distància que, al seu parer, la separava de la proposta original. Les setmanes van anar succeint-se amb noves negociacions, multilaterals i de partit a partit, en què es van llimar algunes diferències, però l'acord, tot i així, semblava difícil.
· El 21 de gener de 2006 es produí una reunió a la Moncloa entre el líder de CiU Artur Mas i el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, arribant a un acord, conegut com a Pacte Mas-Zapatero, sobre el redactat final de l'estatut que modificava notablement l'aprovat al Parlament de Catalunya, deixant un nou redactat de l'estatut que el feia bastant més semblant al del 1979 que el que fou aprovat al parlament.
· El març de 2006, després d'una llarga i complexa negociació d'esmenes entre els partits amb representació al Congrés de Diputats, es van retocar més del 50% dels articles (procés conegut com de “cepillao” d’Arfonso Guerra), la proposta d'Estatut va ser aprovada a les Corts Generals. Vot favorable: PSOE, CiU, PNB, IU-ICV, BNG i Coalició Canària. Vot en contra: PP, ERC i dins del grup mixt Eusko Alkartasuna. S'abstenen: Chunta Aragonesista i Nafarroa Bai (del grup mixt).
· Al maig de 2006, la proposta d'Estatut va ser aprovada al Senat. Vot favorable: PSOE, CiU i IU. Vot en contra: PP. S'abstenen: ERC, EA i el PAR.
· L'Estatut del 1979 establia, finalment, la necessitat que la seva reforma fos ratificada en referèndum pels ciutadans de Catalunya. El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, convocà aquest referèndum un cop aprovat el text a les Corts, l'Estat hi donà el seu vist-i-plau, i la consulta es celebrà finalment el 18 de juny del 2006.
En aquest referèndum, CIU, PSC i ICV varen demanar el Sí a la nova llei, mentre que ERC i PP varen demanar el No, per raons diferents: el PP, mantenint el seu rebuig a la proposta original per considerar-la inconstitucional; i ERC, en entendre que les modificacions al text introduïdes en el seu pas per les Corts espanyoles n'havien afectat aspectes fonamentals per tant l'havien desvirtuat. El resultat del referèndum va ser, amb una participació del 49%, d'un 73,9% de vots a favor, un 20,76% de vots en contra, i un 5,34% de vots en blanc.
El 9 d'agost del 2006, després d'entrar en vigor, l'Estatut va rebre set ganivetades mortals o recursos d'inconstitucionalitat entre d'altres el del PP i el del Defensor del Pueblo:
· El Partit Popular, representat per 99 dels seus diputats i senadors, contra 187 articles i disposicions Text del recurs.
· El Defensor del Poble, Enrique Múgica (militant del PSOE), contra 112 articles i quatre disposicions addicionals.
El novembre del 2006 en el discurs d’investidura José Montilla va inaugurar el segon tripartit anunciant que lideraria un govern eminentment de gestió amb contingut social, en que la reivindicació nacional no hi tindria un paper rellevant, més enllà del desenvolupament de l’Estatut.
El TC es passa 4 anys per decidir sobre l’Estatut. Finalment el 29 de juny de 2010 el TC emet la seva sentència contra l’Estatut que el deixa totalment desvirtuat, tant que els juristes opinen que les possibilitats són inferiors a les que tenia l’Estatut del 1979. Malgrat això Montilla i el PSC diuen que continuaran negociant amb el govern central per tornar l’Estatut al seu estat original (jo en faré deu mil camades, en un salt totes plegades, fum, fum, fum).
En el discurs d’investidura d’ahir 20 de novembre del 2010 l’Artur Mas promet aconseguir un Concert Econòmic o Pacte Fiscal o ..., per redreçar la malmesa economia catalana (Qui dirà més gran mentida, fum, fum, fum)...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada