Benvolguts,
Seguim en l'anàlisi del pensament del catedràtic Ferran Requejo. Article al diari ARA del 4 de desembre.
Seguim en l'anàlisi del pensament del catedràtic Ferran Requejo. Article al diari ARA del 4 de desembre.
PP
També com al 1995, la pujada del PP recull un moviment de fons del seu electorat que podria anticipar la victòria a les eleccions espanyoles.
SI i RCat
D’altra banda, resulta inevitable comentar la ocasió perduda per les dues noves forces independentistes (Reagrupament i SI) d’irrompre amb força en el Parlament. Vistos els resultats, i fent un càlcul sobre els previsibles efectes dinàmics de l’electorat independentista, una proposta electoral conjunta de SI i Reagrupament hagués obtingut al voltant de 10 diputats.
Plataforma per Catalunya
N ha aconseguit entrar al Parlament, però ha mostrat fortalesa suficient per estar present en alguns ajuntaments en les properes eleccions municipals del 2011. Una posició que també es dóna a altres democràcies desenvolupades (Suècia, Holanda, Suïssa, etc).
La desfeta de la formació independentista mostra quatre punts de fuga:
· les escissions del partit fan que part del seu electorat es dispersi o opti per l’abstenció;
· una altra part s’ha mostrat decebuda pel balanç del segon tripartit -malgrat l‘impuls netament catalanista de determinades polítiques impulsades en els àmbits social, cultural i de l’acció exterior;
· es constata un efecte polític en simpatitzants de la formació –difícilment quantificable- per la postergació de Carod;
· li ha sortit una competència directa amb altres formacions amb possibilitats d’entrar al Parlament després de les consultes independentistes realitzades en el darrer any en diferents municipis del país.
ERC va possibilitar l’alternativa política als governs de CiU amb un primer tripartit liderat per Pasqual Maragall, una decisió que va ser entesa pel seu electorat malgrat les crisis internes i el barroc procés de l’Estatut. L’etapa Montilla, políticament més estable i amb èxits en algunes “polítiques sectorials”, ha fracassat, tanmateix, en la conducció de la “política general” del país. S’imposa un període de reflexió a ERC que hauria de concloure amb conclusions clares de caràcter programàtic, organitzatiu i estratègic, tant en relació a possibles acords amb el govern de CiU com en relació a la tasca d’oposició.
PSC
El cas del PSC és el més sagnant. La seva ha sigut una derrota contundent. Sense pal·liatius. El partit ha estat el més afectat per l’adversa sentència del Tribunal Constitucional. Fa temps que es tracta d’un partit trist. Un partit sense lideratge polític, sense expectatives i sense un programa ambiciós de futur. Un partit en les antípodes de generar entusiasme.
· Els sectors catalanistes del seu electorat s’han quedat sense arguments.
· Tenen 25 representants muts a Madrid; que no es fan valer.
· L’aposta del partit per seguir mantenint un difús federalisme, que mai han concretat i del que mai han explicat com s’aconseguirà, s’ha tornat una perspectiva obsoleta desprès de la sentència del TC.
· El federalisme del PSC és avui mera retòrica buida. Actualment el PSC és un partit que empetiteix Catalunya. Un partit que, de tenir èxit, conduiria al país a una decadència indolora.
· El PSC està en una cruïlla: ha de decidir si en temes d’estat i internacionals vol seguir sent una mera secció “regional”, o si es desmarca del profund nacionalisme espanyol i de la visió jacobina que presideixen les idees, la cultura política i els comportaments del PSOE.
Respecte a ERC, com molts altres comentaristes polítics i com en Carretero al 2007, diu que ERC i el seu electorat varen acceptar el primer tripartit però de cap manera el segon!
És curiosa també la imatge que dóna del PSC com un partit mut davant del PSOE, trist, com el Montilla del Polònia dient “Visc a Catalunya”...
Joan A. Forès
Reflexions
http://reflexionsjafores.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada