Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris transició. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris transició. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 de gener del 2012

11/01/12. Els delegats del govern i la colònia catalana

Benvolguts,
Jo no sé si quan llegeixo els diaris, els meus ulls filtren automàticament la informació i només trobo articles que reafirmen les meves idees. O els meus ulls saben molt de filtrar o realment hi ha molts opinadors, articulistes, editorialistes i agències de notícies que cada cop parlen més de la consciència que s’està imposant entre el poble amb l’espoliació, el robatori, la descarada posició d’enemics que els governs de Madrid van adoptant darrerament. I les cartes al director...
Un exemple recent: Avui/El Punt. El lector escriu.
En aquesta curta carta,  La colònia catalana, la Sra. Cendrós fa veure que no pot entendre el que passa, però ella sap que és meridianament clar: Som una colònia!
Recordo que en temps de la dictadura franquista, l’única revista humorística tolerada pel règim era La Codorniz. A La Codorniz en l’apartat del Papelín General (paròdia del BOE) el País Basc que en aquella època el règim l’anomenava Las Províncias Vascongadas, sempre era anomenat a La Codorniz com Las Colonias Vascongadas. Que vol dir que sota la ironia s’hi amagava el sentiment de relació Imperi-Colònia! Recordeu allò de: Por el Imperio hacia Diós! Espanya havia tingut i s’havia malbaratat  un imperi, però en temps de la dictadura no els quedava res de l’imperi, excepte evidentment el País Basc i Catalunya, les últimes colònies.
I seguint amb el tema. Si ho recordeu en la dictadura franquista, a cada provincia hi havia un Governador Militar, un Governador Civil, un Jefe Provincial del Movimiento, etc.
Com a reminiscència d’aquell règim i com que es va acabar en una vergonyant transició i no es va fer una ruptura, les estructures franquistes varen romandre: Les funcions del Governador Militar varen perviure integrades en les funcions del Governador Civil.  
Simultàniament la nova estructura de l’“estat de les autonomies”, del “café para todos”  es va anar implantant no només a qui ho havia demanat i ho havia tingut durant la República, sinó per a tothom. Au vinga! Una ració d’autonomia per a qui la volia i per a qui ni la volia ni la necessitava. Doncs, au: 17 autonomies! Superposició per tant de dues estructures en cada provincia.
Quan el nou règim va voler suavitzar les formes ja que la gent i les institucions es queixaven d’excés de capes de funcionariat i de pressió, el govern, en una pirueta genial, va decidir que ja no hi hauria més Governadors Civils. Al·leluia! Ara hi hauria Delegacions del Govern que farien les mateixes funcions però amb un altre nom. La institució del segle XIX dels Governs Civils continua servint actualment per fer de llarg braç de la màfia, ai, del govern d’Espanya, o sigui de grans comissaris polítics, que són els que realment manen. Els Presidents de les Generalitats i Cabildos, etc. només són figuretes de fira, titelles, que són manegats pel poder central a través dels seus delegats de veritat: Els Delegats del Govern. Els  Delegats del Govern depenen directament del Ministre d’Administracions Públiques  i són els moderns Corregidores o "Justicia mayor y lugarteniente de capitán general", que segons la Viquipèdia  “en los territorios donde aquellos ejercían el mando, tenían plenos derechos de administrar justicia y comandar fuerzas militares.”
Si us en recordeu el Delegado Rangel va dirigir o coordinar la darrera visita del Papa. No ho va fer la Generalitat, ni en Felip Puig, Ho va fer qui podia fer-ho: El Rangel! I després va condecorar a qui ell havia coordinat...
El delegado del Gobierno en Catalunya, Joan Rangel, ha condecorado a miembros de la Policía Nacional, la Guardia Civil, los Mossos d'Esquadra, de la Guardia Urbana y representantes de El Aeropuerto de El Prat y de la Delegación del Gobierno en Catalunya con la medalla de la Orden de Isabel la Católica y al Mérito Civil, en reconocimiento a su trabajo en el semestre de la Presidencia de la Unión Europea y durante la visita del Papa Benedicto XVI a Barcelona.
Aquests dies ens han col·locat  nova Delegada:
El consejo de ministros nombró ayer a María Llanos de Luna como delegada del Gobierno en Cataluña. Número 3 del PP por Barcelona y diputada en el Parlament de Cataluña, Llanos de Luna es una política muy cercana a la presidenta de los populares catalanes, Alicia Sánchez Camacho.
Nacida en Sevilla en 1960, María Llanos de Luna ha ocupado en los últimos meses la portavocía adjunta de los populares en el Parlament, donde ha destacado por usar el castellano  para defender el bilingüismo. De hecho, en sus intervenciones parlamentarias utiliza exclusivamente el castellano, lo que definió como «una forma de llevar la normalidad social a las instituciones».
Per tant ja es veu que a les colònies “Quien manda, manda!” De què s’estranya la senyora Cendrós?
I finalment la carta de la senyora Cendrós, molt aguda, per cert:
Rosamaria Cendrós. La colònia catalana
No puc entendre que encara a Catalunya haguem de tenir una delegada del govern espanyol, si no és perquè en realitat som una colònia i ens han de controlar i esprémer al màxim.
La senyora María de los Llanos de Luna ve a Catalunya com tots els delegats d'Espanya que hem tingut, com una controladora del govern espanyol. Els catalans en aquest punt de la pel·lícula no necessitem governadors espanyols. El que necessitem és que el govern espanyol compleixi la llei i ens donin els 759 milions corresponents a la liquidació del 2008 de la disposició addicional tercera de l'Estatut, i tocar el dos!
Ens tracten com una veritable colònia i encara se li fa una recepció per celebrar la seva arribada a la zona per explotar. No necessitem emissaris espanyols instal·lats a Catalunya per llegir-nos la cartilla. Primer que paguin i després ja decidirem nosaltres si volem seguir sent un país colonitzat o lliure. És que semblem una colla de babaus tots plegats! O ens quadrem o ens seguiran prenent el pèl tota la vida!
Joan A. Forès
Reflexions

dijous, 30 de desembre del 2010

30/12/10. La investidura d'Artur Mas ha desbocat la cavalleria mediàtica falangista

Benvolguts,

Hem parlat fa molt poc de l’atac descarat de diaris, revistes, cadenes de televisió, polítics, jutges, TCs, TSs espanyols contra Catalunya. Aquest fet descarat simplifica les qüestions. S’han tret la careta. Ara s’estan posant en un terreny que m’agrada. L’Espanya mediàtica, política, televisiva, judicial, pel que respecte al tracte Espanya-Catalunya ha abandonat la visió en l’eix dreta-esquerra i ha passat a l’eix colonialisme-independentisme. I tothom, ells i nosaltres, ens hi sentim més còmodes. La dita de que per a un català tant perillós és un espanyol d’esquerres com un espanyol de dretes s’està demostrant certa. Vegem uns exemples als diaris d’avui.

D’entrada l’acudit d’en Ferreres:













A l’Avui, en Vicent Sanchis:

Llamps i trons a Madrid

La investidura d'Artur Mas ha desbocat la cavalleria falangista. La premsa de Madrid adscrita a aquest corrent –que és majoria– ha destriat malèvolament les paraules del nou president de la Generalitat i ha posat tots els accents i les dièresis exclusivament sobre el seu sobiranisme. Cada portada és un poema de guerra. La informació esbiaixada ha donat pas a l'opinió exaltada. Les milícies annexes han calat les baionetes. Columnistes, analistes i contertulians proclamen que ja n'hi ha prou i exigeixen la involució autonòmica. Alguns van més enllà i demanen sense embuts la intervenció militar apel·lant a la bíblia constitucional, que ho permet. Ahir a la COPE es demanava suspendre l'autonomia de Catalunya i enviar-hi els tancs. En un canal televisiu infame Jesús Palacios, autor d'un llibre sobre el 23-F que es pot trobar a tot arreu, justificava l'intent com un “cop de timó” i denunciava el “xantatge dels nacionalistes” al llarg de tota la legislatura. A Madrid hi ha llamps i trons i a Barcelona ens pensem que només plou.

També a l’Avui en Saül Gordillo:

La portada d'‘El Mundo'

email protegit
“La rebuda del diari de Pedro J. al nou president de la Generalitat, Artur Mas, va ser una manipulació periodística en tota regla. La portada d'ahir contenia una fotografia del públic del partit Catalunya-Hondures en què apareixia un ikurrin, dues pancartes que reclamen l'apropament de presos a Euskadi i una bandera estelada.” “En segon terme, molt allunyat, però degudament indicat amb un cercle blanc, apareixia el nou president de la Generalitat.”
El titular de la fotografia deia: “Independentistas y proetarras arropan a Mas en su primer acto oficial”. El text d'aquesta pseudoinformació també destacava que Artur Mas s'havia envoltat de “protestes contra les sentències del Suprem que obliguen que el castellà sigui llengua vehicular a les escoles de Catalunya”.
El resultat del partit (4-0) no apareix per enlloc, a la primera pàgina d'El Mundo, perquè, és clar, no estem parlant d'esport sinó de política. O potser estem parlant d'un desafiament des del primer moment al nou govern de Catalunya, sumat a la sentència de l'altre dia contra la immersió lingüística a l'escola.
Aquesta premsa editada a Madrid queda molt lluny d'aquella (Abc) que va nomenar Jordi Pujol espanyol de l'any. La premsa espanyolista s'ha desacomplexat. Saben que Mas no és Pujol i que el país tiba en direcció a la llibertat.
El Temps. Sebastià Alzamora.

Segona Transició

Resum:
Després de la sentència del TC dictaminant que el català no podia ser llengua preferent a Catalunya i la recent del TS sobre la obligació de la Generalitat de liquidar la immersió lingüística, s’aixecarà la “segona transició” que comporta la liquidació de l’estat de les autonomies tal com l’hem conegut fins ara i el reforçament del poder central. És a dir, una involució en tota regla. En aquest context serà força interessant de veure com es rep al Congrés de Diputats de Madrid la proposta estrella de l’Artur Mas sobre el concert econòmic (o pacte fiscal que en diuen ara) sobre la qual es basa la idea de la suposada “segona transició”.

Quina de les dues serà la “segona transició”?

No sé amb quins ulls s’ho mira l’Artur Mas. No sé si a CiU són conscients que l’època del “peix al cove” s’ha acabat. No sé si s’adonen de la magnitud de la tragèdia de ser la colònia d’un país que funciona amb un poder judicial ultranacionalista espanyol (amb poders omnipotents), que domina sobre els altres dos poders (sense comptar l’església). No sé com CiU té resolt interiorment el dilema colònia-independència. Recordem com al 2002, abans de les eleccions del 2003 que van abocar al primer tripartit, el meu bon amic Pere Esteve, Secretari General de CDC fins aquell moment, va deixar CDC i va crear amb Toni Strubell i d’altres l’associació política Catalunya 2003, que es va acostar a ERC i hi va aportar votants. Aquest fet demostra que CDC no estava madura en aquell moment per decidir entre colònia i independència. Pel que sembla, 8 anys més tard un nou Secretari General de CDC és elegit President de la Generalitat i encara no han decidit si quan siguin grans volen fer que Catalunya continuï sent una colònia o bé tendiran cap a la independència. O sí que han decidit continuar sent colònia sempre?

Si han decidit continuar sent colònia sempre, arribarà un moment que els votants no se’ls creuran. Quan trigarà a que això succeeixi?


Joan A. Forès
Reflexions