Benvolguts,
Jo no sé si quan llegeixo els diaris, els meus ulls filtren automàticament la informació i només trobo articles que reafirmen les meves idees. O els meus ulls saben molt de filtrar o realment hi ha molts opinadors, articulistes, editorialistes i agències de notícies que cada cop parlen més de la consciència que s’està imposant entre el poble amb l’espoliació, el robatori, la descarada posició d’enemics que els governs de Madrid van adoptant darrerament. I les cartes al director...
Un exemple recent: Avui/El Punt. El lector escriu.
En aquesta curta carta, La colònia catalana, la Sra. Cendrós fa veure que no pot entendre el que passa, però ella sap que és meridianament clar: Som una colònia!
Recordo que en temps de la dictadura franquista, l’única revista humorística tolerada pel règim era La Codorniz. A La Codorniz en l’apartat del Papelín General (paròdia del BOE) el País Basc que en aquella època el règim l’anomenava Las Províncias Vascongadas, sempre era anomenat a La Codorniz com Las Colonias Vascongadas. Que vol dir que sota la ironia s’hi amagava el sentiment de relació Imperi-Colònia! Recordeu allò de: Por el Imperio hacia Diós! Espanya havia tingut i s’havia malbaratat un imperi, però en temps de la dictadura no els quedava res de l’imperi, excepte evidentment el País Basc i Catalunya, les últimes colònies.
I seguint amb el tema. Si ho recordeu en la dictadura franquista, a cada provincia hi havia un Governador Militar, un Governador Civil, un Jefe Provincial del Movimiento, etc.
Com a reminiscència d’aquell règim i com que es va acabar en una vergonyant transició i no es va fer una ruptura, les estructures franquistes varen romandre: Les funcions del Governador Militar varen perviure integrades en les funcions del Governador Civil.
Simultàniament la nova estructura de l’“estat de les autonomies”, del “café para todos” es va anar implantant no només a qui ho havia demanat i ho havia tingut durant la República, sinó per a tothom. Au vinga! Una ració d’autonomia per a qui la volia i per a qui ni la volia ni la necessitava. Doncs, au: 17 autonomies! Superposició per tant de dues estructures en cada provincia.
Quan el nou règim va voler suavitzar les formes ja que la gent i les institucions es queixaven d’excés de capes de funcionariat i de pressió, el govern, en una pirueta genial, va decidir que ja no hi hauria més Governadors Civils. Al·leluia! Ara hi hauria Delegacions del Govern que farien les mateixes funcions però amb un altre nom. La institució del segle XIX dels Governs Civils continua servint actualment per fer de llarg braç de la màfia, ai, del govern d’Espanya, o sigui de grans comissaris polítics, que són els que realment manen. Els Presidents de les Generalitats i Cabildos, etc. només són figuretes de fira, titelles, que són manegats pel poder central a través dels seus delegats de veritat: Els Delegats del Govern. Els Delegats del Govern depenen directament del Ministre d’Administracions Públiques i són els moderns Corregidores o "Justicia mayor y lugarteniente de capitán general", que segons la Viquipèdia “en los territorios donde aquellos ejercían el mando, tenían plenos derechos de administrar justicia y comandar fuerzas militares.”
Si us en recordeu el Delegado Rangel va dirigir o coordinar la darrera visita del Papa. No ho va fer la Generalitat, ni en Felip Puig, Ho va fer qui podia fer-ho: El Rangel! I després va condecorar a qui ell havia coordinat...
El delegado del Gobierno en Catalunya, Joan Rangel, ha condecorado a miembros de la Policía Nacional, la Guardia Civil, los Mossos d'Esquadra, de la Guardia Urbana y representantes de El Aeropuerto de El Prat y de la Delegación del Gobierno en Catalunya con la medalla de la Orden de Isabel la Católica y al Mérito Civil, en reconocimiento a su trabajo en el semestre de la Presidencia de la Unión Europea y durante la visita del Papa Benedicto XVI a Barcelona.
Aquests dies ens han col·locat nova Delegada:
El consejo de ministros nombró ayer a María Llanos de Luna como delegada del Gobierno en Cataluña. Número 3 del PP por Barcelona y diputada en el Parlament de Cataluña, Llanos de Luna es una política muy cercana a la presidenta de los populares catalanes, Alicia Sánchez Camacho.
Nacida en Sevilla en 1960, María Llanos de Luna ha ocupado en los últimos meses la portavocía adjunta de los populares en el Parlament, donde ha destacado por usar el castellano para defender el bilingüismo. De hecho, en sus intervenciones parlamentarias utiliza exclusivamente el castellano, lo que definió como «una forma de llevar la normalidad social a las instituciones».
Nacida en Sevilla en 1960, María Llanos de Luna ha ocupado en los últimos meses la portavocía adjunta de los populares en el Parlament, donde ha destacado por usar el castellano para defender el bilingüismo. De hecho, en sus intervenciones parlamentarias utiliza exclusivamente el castellano, lo que definió como «una forma de llevar la normalidad social a las instituciones».
Per tant ja es veu que a les colònies “Quien manda, manda!” De què s’estranya la senyora Cendrós?
I finalment la carta de la senyora Cendrós, molt aguda, per cert:
Rosamaria Cendrós. La colònia catalana
No puc entendre que encara a Catalunya haguem de tenir una delegada del govern espanyol, si no és perquè en realitat som una colònia i ens han de controlar i esprémer al màxim.
La senyora María de los Llanos de Luna ve a Catalunya com tots els delegats d'Espanya que hem tingut, com una controladora del govern espanyol. Els catalans en aquest punt de la pel·lícula no necessitem governadors espanyols. El que necessitem és que el govern espanyol compleixi la llei i ens donin els 759 milions corresponents a la liquidació del 2008 de la disposició addicional tercera de l'Estatut, i tocar el dos!
Ens tracten com una veritable colònia i encara se li fa una recepció per celebrar la seva arribada a la zona per explotar. No necessitem emissaris espanyols instal·lats a Catalunya per llegir-nos la cartilla. Primer que paguin i després ja decidirem nosaltres si volem seguir sent un país colonitzat o lliure. És que semblem una colla de babaus tots plegats! O ens quadrem o ens seguiran prenent el pèl tota la vida!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada