Aquests darrers dies envoltats de la voràgine dels atacs del govern espanyol hem recollit una dotzena d’articles, només de l’Avui, que parlen d’AENA, de la seva idea de gestió centralitzada i també de la fallida d’Spanair. Els articles demostren seqüencialment com el govern espanyol, el maleït Ministeri de Foment, ara en mans de la senyora Ana Pastor, es carrega en un instant els cinc anys de negociacions per fer que el Prat volés lliure dels lligams amb Madrid. Al llarg dels articles, que val la pena de llegir, ja es veu que les aigües baixen tèrboles i que Madrid, com sempre, farà el que li doni la reial gana, com sempre ha fet! En el gràfic es veu com és la gestió dels aeroports a la UE: Només hi ha gestió centralitzada a l’Estat espanyol (país gran amb mercat gran) i a Estònia, Finlàndia, Lituània i Romania (països petits amb mercats petits). Hi ha gestió individualitzada a tots els altres països de la UE!
1. 23/01/12. El govern català reclama que l'Aeroport de Barcelona tingui una gestió individualitzada. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha considerat aquest dilluns que la privatització de l'Aeroport de Barcelona “no és fonamental”, però sí la seva gestió individualitzada i des del territori. A més, ha defensat que la gestió de l'aeròdrom català no estigui “sota el paraigües de la de Barajas”.
2. 23/01/12. El govern espanyol atura la privatització del Prat i Barajas. A més, la ministra de Foment entén que “Aena és més el tot que la suma de les parts ”. Creu que les licitacions que s'han anul·lat pretenien afavorir la competència entre els dos aeroports “quan l'objectiu ha de ser afavorir a ambdós perquè competeixin amb els grans hub europeus”.
3. 24/01/12. L'aeroport, més lluny de Girona. En comptes d'avançar cap a una gestió més autònoma i individualitzada dels aeroports, el nou govern espanyol ha apostat per tornar a l'Aena més centralitzada, que “afavoreixi la cohesió i la vertebració de l'Estat” assegurant l'existència d'una xarxa “homogènia, amb capacitat i a preus competitius”. O sigui, uns aeroports en mans de l'Estat i amb criteris polítics de gestió. De fet, va anunciar ahir mateix la cancel·lació del procés de privatització de la gestió del Prat i Barajas.
http://admin.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/498680-laeroport-mes-lluny-de-girona.html
4. 24/01/12. El poder dels funcionaris. A la raó econòmica que la situació als mercats –amb sequera del crèdit– desaconsella continuar el procés perquè provocaria “que es redueixin el nombre d'ofertes competitives i fins i tot el preu a oferir”, però, Pastor hi va afegir una motivació més, que era una primera pista de com vol que sigui el nou model. “El concurs de Barajas i el Prat pretenia afavorir la competència entre tots dos quan l'objectiu ha de ser enfortir-los tots dos perquè competeixin a nivell mundial amb hubs europeus com el de Heathrow i Frankfurt o els d'Orient com el d'Abu Dhabi”, va dir. És a dir, que enterra la gestió individualitzada de cada aeroport per tornar a un model en xarxa en què el Prat no sigui rival per a Barajas. El model manté l'avantatge competiu de Barajas per la capitalitat i perquè l'Estat fixa en convenis diplomàtics –sobretot amb països de l'Amèrica Llatina– que Madrid sigui l'únic aeroport receptor.
5. 24/01/12. Es pensen que ens mamem el dit? Vicent Sanchis. El govern d'Espanya i territoris d'ultramar ha decidit suspendre la privatització –parcial, ai!– dels aeroports del Prat i Barajas. Adéu, il·lusions insensates. Adéu, societat civil. Perquè no és el moment, perquè Aena és una i no cinquanta-una i perquè “les licitacions que s'han anul·lat pretenien afavorir la competència entre els dos aeroports quan l'objectiu ha de ser afavorir-los tots dos perquè competeixin amb els grans hubs europeus”. Bona excusa té el malalt. La ministra Ana Pastor es pensa que ens mamem el dit? Mai cap govern espanyol ni cap responsable d'Aena ha pretès que el Prat fos competent. Mai l'aeroport de Barcelona ha estat afavorit per un Estat que només té una companyia, una bandera i un aeroport. De quina competència parlen? Ací sempre hi ha hagut un gran privilegiat, perquè pogués competir amb els de dins i amb els de fora, i un desgraciat, que tot just si ha pogut subsistir. El problema és l'àrbitre, doncs, no els rivals. Ja sabem que juga amb ells descaradament, però no cal que ens prengui per burros.
6. 24/01/12. Adéu a la gestió del Prat. A la raó econòmica que la situació als mercats –amb sequera del crèdit– desaconsella continuar el procés perquè provocaria “que es redueixin el nombre d'ofertes competitives i fins i tot el preu a oferir”, però, Pastor hi va afegir una motivació més, que era una primera pista de com vol que sigui el nou model. “El concurs de Barajas i el Prat pretenia afavorir la competència entre tots dos quan l'objectiu ha de ser enfortir-los tots dos perquè competeixin a nivell mundial amb hubs europeus com el de Heathrow i Frankfurt o els d'Orient com el d'Abu Dhabi”, va dir. És a dir, que enterra la gestió individualitzada de cada aeroport per tornar a un model en xarxa en què el Prat no sigui rival per a Barajas. El model manté l'avantatge competiu de Barajas per la capitalitat i perquè l'Estat fixa en convenis diplomàtics –sobretot amb països de l'Amèrica Llatina– que Madrid sigui l'únic aeroport receptor.
http://admin.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/498767-adeu-a-la-gestio-del-prat.html
7. 24/01/12. Quan la llibertat espanta massa. No és que el model aeroportuari plantejat pel govern socialista hagués despertat l'eufòria col·lectiva a Catalunya –sobretot perquè l'Estat volia continuar tenint l'última paraula en decisions estratègiques clau per al Prat–, però sí que hi havia consens a l'hora d'afirmar que almenys anava en la bona direcció. Per fi, les terminals de Barcelona i Madrid es gestionarien individualment i, amb més o menys limitacions, podrien volar per lliure. Al Prat, el canvi li obria un món nou, ja que significava no haver d'anar a remolc d'un organisme centralista i centralitzador –Aena– que sempre ha afavorit l'aeroport de la capital.
8. 25/01/10. Campions nacionals. El Ministeri de Foment ha aturat la privatització de Barajas i el Prat. Segons els responsables d'Aena, les condicions actuals dels mercats no permeten obtenir un preu raonable de la venda. I a més, consideren que no és bo que hi hagi competència entre aquests dos aeroports (!).
9. 25/01/12. Al PP li fa por la competència El que resulta preocupant és la raó de fons –és a dir, la que no depèn del mal moment econòmic– que hi ha al darrere de la paralització. En el model aeroportuari que hi ha al cap del govern espanyol no entra la possibilitat de competència entre Barajas i el Prat. No: en el panorama idíl·lic que diu que s'imagina Ana Pastor, resulta que els dos aeroports aniran a l'una i competiran amb els grans aeroports internacionals. Si això fos veritat suposaria que el govern espanyol també hauria de renunciar al model en xarxa actual i canviar els convenis internacionals que converteixen Madrid en únic aeroport central. Pastor va manifestar que volia convertir Aena en una empresa líder. Ho té fàcil: que copiï els models que funcionen arreu del món. Veurà que cap és el centralista que defensa el PP.
10. 25/01/12. Confien que Foment rectifiqui el model d'Aena L'anunci de dilluns de la ministra de Foment, Ana Pastor, de concentrar el poder de decisió dels aeroports a Aena va ser rebut ahir amb cautela per la majoria de partits i administracions. Pastor va cancel·lar el procés de privatització del Prat i Barajas, i va apostar per mantenir un model en xarxa i amb Aena com a gestor únic per potenciar aquest organisme a escala internacional.
11. 25/01/12. Clam institucional per una nova gestió del Prat. La decisió fulminant del Ministeri de Foment de cancel·lar el concurs que havia d'obrir la porta a la privatització de l'aeroport del Prat, tindrà una resposta política de rebuig total i explícit de l'Ajuntament de Barcelona. Durant el ple municipal que se celebrarà divendres, es llegirà una declaració institucional presentada per la via d'urgència pel grup d'Unitat per Barcelona (UxB) en què es critica aquesta mesura, i també s'advoca perquè la infraestructura aeroportuària tingui una gestió “individualitzada” amb una presència destacada de les institucions catalanes.
12. 28/01/12. Aterratge forçós. La fallida de Spanair suposa una galleda d'aigua freda a les aspiracions del Prat de convertir-se en un hub amb una oferta important de vols intercontinentals. Això és important per a una àrea urbana que vol atraure activitats intensives en coneixement.Un hub disposa de molts vols de curta i llarga distàncies gràcies al trànsit de connexió. Un tret essencial de qualsevol hub és que hi hagi una companyia aèria de xarxa que concentri més de la meitat de l'oferta total de vols. Al Prat, la companyia líder és una low cost integrada dintre del grup d'Iberia que gaudeix, juntament amb la mateixa Iberia, dels millors espais a la flamant T1 i dels millors horaris de vols. A més, preus baixos i molta capacitat disponible han impulsat l'entrada de Ryanair, la més gran de les low cost europees, al Prat.
13. 29/01/12. Del hub al low cost. Spanair era “l'instrument concret” per fer de l'aeroport del Prat un nus de connexions internacionals (hub), i aquest instrument “no ha funcionat”. Així es va expressar ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, en la seva intervenció davant del consell nacional de CDC, reunit a Bellaterra. Però la sospita és que no es tracta només d'un problema d'oportunitat de mercat sinó d'una marxa enrere en tota regla que pot deixar en paper mullat tot el que s'ha fet fins ara per fer de l'aeroport del Prat un gran centre de connexions internacionals. En altres paraules: el govern de Mariano Rajoy hauria posat el comptador a zero per tornar a la situació del març del 2007, quan un miler d'empresaris es van reunir a l'escola de negocis IESE per escenificar la seva preocupació pel futur de l'aeroport de Barcelona. Podrien ser anys de lluita llençats per la borda.
14. 29/01/12. L'anacronisme que es perpetua. Xavier Fageda i Germà Bel, que en l'article publicat fa un any a la revista Hacienda Pública Española feien un repàs dels models de gestió dels aeroports de la Unió Europea i de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. A l'informe, demostraven que l'Estat espanyol és l'únic que, tenint una extensa xarxa d'aeroports i movent un gran volum de passatgers, manté un model centralitzador que no permet que cada aeroport es gestioni de forma individual i prengui decisions en benefici propi.
Llegiu els articles, paga la pena!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada