Benvolguts,
He rebut del bon amic Jaume Manel Oronich i Miravet, Ex Paer en Cap (ex alcalde) de la Paeria de Lleida, Ex diputat al Parlament de Catalunya i Ex Delegat del govern de la Generalitat a Lleida, el següent escrit, que d’una manera didàctica ens enfronta un cop més amb el mateix i etern problema, esperem que per no gaire temps, del robatori continuat que els successius governs espanyols, siguin del PP o del PSOE, perpetren a casa nostra amb alevosia, nocturnitat i menyspreu de sexe.
El títol del document és: Comptes clars, amor etern I fa un repàs de les aportacions catalanes a l’estat espanyol, basat en el dèficit fiscal acumulat durant anys. El dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya supera, amb escreix, el doble de l’aportació de la CEE a Espanya. O sia que Catalunya ha aportat a l’estat espanyol, en aquest període 1986-2009, més del doble que la CEE.
Podeu llegir el document sencer, però vull fer esment de dos exemples molt il·lustratius, el de la Hipoteca Espanya i el de la Comunitat de veins, que és una segona Hipoteca Espanya.
Hipoteca Espanya
Per explicar-ho d’una manera entenedora i gràfica i tot dient que el resultat del que està passant no ho converteix en ciència ficció ni és tracta d’una “peli de terror”, ben bé podria haver succeït aquesta possible conversa entre un client d’una entitat financera i un representant de la mateixa tot definint l’anomenada “HIPOTECA ESPANYA”.
Vegem la possible conversa:
Client bancari: Salutacions, bon dia senyor.
Miri, venia perquè he vist que m'han carregat al meu compte, erròniament, 200 €.
Banquer: Ah, no! No és cap error. És la seva “hipoteca Espanya”.
Client bancari: Però quina hipoteca? Jo no n’he demanada cap d’hipoteca!!!
Banquer: No, no cal demanar-la. Us l’assignem automàticament pel sol fet de ser titular de la llibreta Catalunya.
Client bancari: Automàticament? Però, i quins avantatges hi tinc, doncs?
Banquer: Ui, molts! Pensi que és el que se'n diu una llibreta solidària. Amb els seus diners es
podran, per exemple, regalar ordinadors portàtils als titulars de la targeta "Extremadura" o bé peatges d'autopista als propietaris d'un compte "Castilla"
Client bancari Però... si els meus fills no en tenen d'ordinadors!!! I he de pagar les autopistes
cada cop que viatjo!!!
I per a mi què hi haurà?
Banquer: Per a mi, per a mi... Au, home, no sigui tan egoista! Que a vostè no li ve d'aquests
200 € al mes!
Client bancari: Que no em ve de... però... i doncs?... així ho estem pagant tota la família? La
meva dona? El meus dos fills?
Banquer: Sí, sí, és clar. Tots i cadascun dels titulars.
Client bancari: Però això són més de 800 € cada mes!!! És una vergonya!!!
Banquer: Miri, amb franquesa, entre vostè i jo... sí, és un escàndol! Però bé, com que té un
contracte de permanència de 'per vida' no hi ha res a fer. Les condicions són així!
Client bancari: Doncs miri, sap què li dic? Que a la que pugui canviaré de banc!!! O bé tindré
que marxar a un altre estat....? Au, que tingui bon dia senyor...!
Banquer: Vos viviu a Catalunya, no? Doncs té vostè una solució molt bona: es trasllada a viure a Sevilla, s’apunta al PER .. es passa el dia badant....., prenent un "fino" amb tapes ... “y a vivir
que son cuatro días... "Hey Macarena...", els seus fills tindran ordinadors gratuïts i podrà
circular sense pagar peatges..... etc. etc.
Podria haver succeït oi?
Però vegem sense gens de ficció què és el que passa en realitat:
La hipoteca “España”, és ni més ni menys que l’aplicació del dèficit fiscal de Catalunya: 17.000 milions de euros (pel cap baix), dividit per 7 milions de catalans/-nes (inclosos nadons/-nes).
Si ho volen comprovar, facin vostès mateixos/xes la divisió.
Això és el que hi ha, i en fer això i així, estan d’acord els dos grans partits espanyols, tant de
dretes com d’esquerres. Tant li fa.
Comunitat de veins
“En una comunitat de propietaris d’un edifici d’habitatges hi ha uns quants veïns que fa temps que no paguen la corresponent quota. Com a conseqüència d’aquest fet la comunitat per poder complir manteniments i altres despeses ha de demanar un préstec - els interessos del qual els han de pagar tots, o sia aquells que sempre han complert i pagat en igualtat de condicions amb els que no paguen mai i que continuen sense pagar! Per tant, els complidors que ja han complert a més a més han de pagar el seu i els dels altres. Una altra hipoteca es clar!”
La repercussió no és solament a les administracions sinó, i molt més, a les butxaques de cada
una de les persones que viuen a Catalunya, a cada un dels Catalans, des que neixen fins que
moren.
Suposo que heu vist clarament les analogies. Llegiu-vos el document complet ja que és molt il·lustratiu i pedagògic!
Hi ha altres documents gairebé idèntics, accessibles per internet. Un d'ells acaba amb el següent diàleg:
-Des de fa 300 anys, els catalans hem estat uns imbècils.
-Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans?
-No, .... es tracta de deixar de ser imbècils!!!.
-No, .... es tracta de deixar de ser imbècils!!!.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada