Benvolguts,
D’entrada un acudit d’en Jap:
A continuació un article de l’Iu Forn a l’ARA:
IU FORN. Urdangarin és totalment culpable
Feia dies que tenia una gran neguit. Em preguntava: "Què carai deu voler dir nóos "?, la paraula que dóna nom al mateix institut del mateix nom. Vaig imaginar possibles significats d'aquestes sigles, però l'accent de la primera o em desconcertava. Finalment, ahir vaig preguntar-ho a la gent que circula per Twitter. En un moment, diversos piulaires van il·luminar la meva ignorància fent-me saber que nóos vol dir intel·ligència en grec. Per tant, el que va crear el gendre del rei va ser l'Instituto Nóos/Inteligencia de Investigación Aplicada. I, esclar, aquesta gran mentida va ser la gota que va fer-me vessar el gotet. Intel·ligència? Sisplau!!! On?
¿Intel·ligència és signar personalment documents que després et poden comprometre? ¿Intel·ligència és canviar un superpis en una zona de luxe per una megacasa en una zona de megaluxe pagant un preu tan hipermilionari que la societat es pregunti d'on surten aquestes misses? ¿Intel·ligència és convertir una infanta en sòcia d'una empresa que saps que està vulnerant el Codi Penal (presumptament)? ¿Intel·ligència és involucrar en el negoci amics personals d'una infanta? I, sobretot, les dues grans preguntes: 1/ ¿És intel·ligent que, sabent qui ets, i per molta impunitat que creguis que tens, t'involucris de manera tan personal en un tema que només pot portar-te problemes? I 2/ Un cop descobreixen la cosa, avisen el rei i el rei t'envia a viure a un oceà de casa, ¿és intel·ligent continuar amb el negoci, sabent que poses en seriós risc la institució de la família de la teva dona, que se suposa que no en sap res, oi????
Per tant, i per tot el que s'ha exposat, declaro culpable Iñaki Urdangarin, me'nDuc de Palma i el duc Palma, d'haver-nos enganyat amb el nom del seu Instituto Nóos, que ha resultat ser de tot menys nóos . Bé, a menys que hi hagi alguna cosa que encara no sabem i que explicaria aquesta increïble falta de nóos .
I ara la meva aportació personal:
Ja he proposat més d’un cop, en circumstàncies diverses, que aniria molt bé a una part del país que en Pujol prengui mal, que sembli un accident, quan s’atreveixi a traspassar el llistó que va de la submissió mesella a l’independentisme descarat.
Per la mateixa raó, també havia especulat amb la possibilitat que Duran Lleida prengués mal, que semblés un accident, quan UDC estigui tipa de les aspiracions espanyolistes de Duran, que va reconèixer en veu alta que no era independentista, malgrat que el fundador del seu partit UDC, Carrasco i Formiguera que va ser afusellat pel dictador Franco el 1938, sí que n’era.
Avui penso que tal com s’està destapant l’afer Urdangarin hi ha també una altra gran part del país a la que li aniria molt bé que l’Urdangarin prengués mal, que semblés un accident! Perquè ara l’assumpte es pot anar complicant. Els diaris ja comencen a preguntar-se per què la Infanta Cristina tenia un lloc de suposada responsabilitat a La Caixa (tal com estan les coses, què volia treure’n La Caixa de donar treball a una Infanta?) Els diaris ja comencen a preguntar-se per què a l’any 2006 la família Urdangarin figura que va deixar els seus afers tèrbols a Espanya i es va traslladar a viure als EUA, amb feina remunerada: l’Urdangarin fitxat per l’empresa Telefònica (?) degut als molts mèrits en el camp de les telecomunicacions que l’Urdangarin podia aportar. També explica el jutge que porta el cas que la societat Aizoon que posseixen al 50% entre Urdangarin i la infanta Cristina i que té el domicili fiscal a la finca de Pedralbes dels Urdangarin-Borbón, va defraudar 1,7M€ a Hisenda amb el truc de les factures falses o per treballs mai realitzats i que varen pagar sense piular els governs balear i valencià. Tot aquest assumpte, que fa molta pudor, recorda les engalipades més conegudes com “el timo de la estampita” o el “toco-mocho” o d’altres. Recordem que aquestes estafes es basen sempre en que els dos protagonistes creuen que poden enredar l’altre. Hi ha culpabilitat per qui estafa, però també per qui és estafat! Ara ja sembla que tenim l’estafador, i la pregunta és: què en volien treure els estafats dels negocis tèrbols amb l’Urdangarin? O què en volia treure La Caixa de tenir una princesa reial en plantilla? O què en volien treure els industrials mallorquins de regalar iots (de nom Bribón!) al Juanca?
Espero que aquestes incògnites (o no?) s’aclariran ben aviat i per tant per totes aquestes petites coses que es van sabent i que es continuaran sabent crec que seria molt convenient que el m’en duc de Palma, que abans estava en un equip de “talón mano” prengui mal, que sembli un accident...
D’aquesta manera l’assumpte s’aniria diluint i els diputats del ple del Congreso de los Diputados que es van estar dos minuts aplaudint a la família reial espanyola, podrien respirar tranquils. Mort el gos, morta la ràbia!
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada