30/01/12. Per què collons volem parlar en català?

Benvolguts,

Aquests darrers dies els diaris han parlat de les agressions per part d’agents de l’autoritat (militar, por supuesto) a qui parlava català en els aeroports i en d’altres llocs.

En Victor Alexandre en l’article explica un cas que va succeir a Port Aventura:

Tant a l’entrada del pàrquing com a la taquilla de venda d’entrades, a informació, a la parada on maquillaven les criatures, a les entrades de les atraccions, als bars, a les botigues, a les paradetes de fira, preguntant horaris, comprant un gelat, ningú no em va voler respondre en la meva llengua. [...] S’hi negaven sistemàticament.

I també explica el cas d’Ikea:

Un altre cas és el del badaloní Jordi Ros, un treballador d’Ikea que ha estat acomiadat per haver defensat un client a qui un guarda de seguretat obligava a parlar-li en espanyol:

“Quan va entrar l’empleat de seguretat del torn nou li vaig explicar el que havia sentit i ell es va sentir orgullós del seu company. Sobtat, li vaig dir que per treballar aquí a Catalunya, com a mínim calia entendre l’idioma o almenys esforça-s’hi. Em va escridassar, em va dir a crits que això era Espanya i que jo era espanyol, i després va demanar a l’encarregada de caixes, la Sandra, que jo no treballés mai més allà, que no m’hi volia”.

El desenllaç d’aquest incident és que en Jordi Ros ha estat despatxat d’Ikea mentre que el guarda de seguretat continua treballant-hi. Algú s’imagina la mateixa situació en un establiment d’Estocolm? Algú s’imagina Ikea acomiadant un treballador per defensar un client a qui un guarda de seguretat no el deixava parlar en suec? Oi que no? Oi que l’acomiadat hauria estat el guarda de seguretat?

 El meu parer és que segons la sentència del TC, ells tenen tota la raó per no voler entendre’ns. Que quedi clar! A sant de què ens han d’entendre? Segons el TC, el català és una llengua (o dialecte?) no-preferent, per tant per què els emprenyem parlant en català si el català no és res més que una merda lligada amb un cordill? Au, parlem en castellà con el que nos entendemos todos i prou de collonades. Al cap i a la fi, en aquest país nostre qui paga no mana, al contrari que en la meravellosa cançó d’en Brassens:

" Chez l'épicier, pas d'argent, pas d'épices
Chez la belle Suzon, pas d'argent, pas de cuisse..."
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/01/ikea_i_port_aventura_contra_la_llengua_catalana_80253.php

Joan A. Forès

Reflexions