Avui us comento una entrevista a en Jordi Carbonell, expresident d’ERC i un article d’opinió de Toni Strubell en resposta a unes afirmacions del primer És curiós que un personatge de provat independentisme com Jordi Carbonell engegui opinions sense visió de conjunt i menyspreï una formació tant o més independentista que ERC.
Al setmanari El Temps hi ha una entrevista amb en Jordi Carbonell. Dóna la seva opinió sobre moltes coses, per exemple quan diu: "Dir que el tripartit va ser un èxit és una carallada". Es refereix al segon tripartit, ja que el primer tripartit ell mateix i la majoria dels que érem militants d’ERC el vàrem votar. I pel segon la direcció d’ERC va trair els seus principis ja que no va consultar la militància, que hi hauria estat en total desacord i va protegir les cadires (escons, càrrecs de confiança, etc) que recuperava després d’haver estat defenestrats! I així els va anar, amb una molt notable fugida de militants, una pèrdua de credibilitat i una pèrdua de votants espectacular...
Al llarg de l’entrevista Jordi Carbonell defensa la “nova” ERC conduïda per l’Oriol Junqueras i estableix clarament que ERC tota sola no se’n sortirà de cap manera i que li cal aliar-se amb els altres independentistes, distingint entre RCat, SI i les CUP (crec que pensa que són fríquies) i parla de CiU i d’ICV que diu que és imprescindible que ERC s’aliï amb ells ja que són els seus aliats naturals...
Una de les respostes de Jordi Carbonell és: “Solidaritat no és res” etziba. “Té quatre diputats”.
És curiós que un polític com Jordi Carbonell, a qui jo m’estimo molt, sigui tant poc polític. Tal com ell diu ERC té actualment 10 diputats al Parlament de Catalunya i SI en té 4. Sembla mentida que el nostre orgull mal entès ens faci dir una carallada (usant els mots d’en Jordi Carbonell) com aquesta. Sembla que el poderós Goliat amb 10 diputats és infinitament superior al David amb 4. No es pot menysprear d’aquesta manera un partit que potser després del 2014 tindrà molts més vots que ERC! De fet no es pot menysprear cap partit per petit que sigui ja que la dita popular diu que “no hi ha enemic petit!”
I les nostres patums continuen vessant-la i continuen no veient on tenen l’enemic i continuen no veient on tenen l’amic. Vaja que són cecs!
Immediatament després que apareguessin les opinions de Jordi Carbonell, Toni Strubell ha respost en un article d’opinió en el web de Solidaritat on tot admirant Jordi Carbonell li retreu la seva opinió sobre Solidaritat, que sembla que es podia haver estalviat. I li etziba que “Certament resulta pintoresc que el fundador de Nacionalistes d’Esquerra, opció que no va treure mai cap diputat, opini que una que n’ha tret quatre no sigui “res”.
Us recomano fortament que us llegiu entrevista i opinió. Ens cal llegir-nos aquestes opinions si volem orientar-nos i actuar en el mon independentista!
Ara l’entrevista amb en Jordi Carbonell:
Jordi Carbonell: "Dir que el tripartit va ser un èxit és una carallada"
Jordi Carbonell i de Ballester (Barcelona, 1924) és expresident d’ERC (1996-2004). Filòleg de professió, ha exercit en aquest camp i hi ha fet aportacions de gran valor. Carbonell també va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya, de Nacionalistes d’Esquerra i de l’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana. Segueix militant a ERC—ERC comença una nova etapa. Serà la darrera, abans que Catalunya sigui independent?
—És difícil de dir, però el que és segur és que a hores d’ara aquest país no té altra sortida que la independència.
—Això mateix opina l’expresident Pujol, però ho pensa des de fa molt poc temps. Durant els vint-i-tres anys de govern de CiU, mai no va defensar la independència com un camí possible i desitjable per a Catalunya. Ha canviat la societat catalana, Jordi Pujol o tots dos?
—Jo fa seixanta anys que ho dic! És que ell ara hi veu clar! Ha canviat la societat, perquè l’independentisme era absolutament marginal fa una dècada, i avui és el centre de la política. No hi ha ningú amb dos dits de front que no vegi que amb Espanya no hi ha res a fer. Jo no sóc antiespanyol, i voldria arribar a una solució pacífica i mantenir una amistat amb Espanya. Però, punyeta, que ens deixin tranquils.
—El president Pujol hi veu clar, dieu. I CiU?
—De moment, no gaire. A CiU hi ha dues ànimes, la nacional i la conservadora. I CiU va mantenint l’equilibri. Però el país ha passat d’anar tirant a tenir una majoria de gent que vol la plena realització nacional, perquè Espanya és una pura estafa. I això ens toca a tots, als catalanoparlants i als castellanoparlants.
—Abans o després, CiU haurà de prendre una decisió en aquest sentit, o pot mantenir-se en
l’ambigüitat per sempre més?
—ERC té tres diputats a Madrid i deu a Catalunya. Però ERC, tota sola, no se’n sortirà mai.
—I amb RCat, SI i les CUP, tampoc?
—No, de cap manera. Encara no hi ha unitat, en l’independentisme. Amb tres diputats a Madrid no pots declarar la independència, però sí preparar-ne la declaració, i aquesta és la funció de la nova ERC.
—La nova direcció d’Esquerra està preparada, per a aquesta funció?
—Sí, l’Oriol Junqueras és una persona molt competent i que ha aconseguit una cosa realment molt positiva, ser alcalde en una ciutat de trenta mil habitants, Sant Vicenç dels Horts, dels quals, només el vint per cent són catalanoparlants. I ho ha aconseguit pactant amb ICV i CiU. I aquest pacte és molt simbòlic, perquè no hi ha possibilitat d’anar a la independència sense CiU. Aquesta és una clara mostra de la nova ERC. ERC ha de plantejar-se el pacte amb d’altres partits, perquè ella sola no se’n sortirà.
—L’aliat natural d’ERC és CiU?
—Sí, i també ICV. A ICV hi ha molta gent clarament independentista i gent que no, com a CiU.
—Durant set anys, l’aliat d’ERC ha estat el PSC.
—El PSC està contra la independència.
—Vós vàreu donar suport explícit al tripartit.
—Fou un experiment necessari, i no va sortir prou bé. Certament, dir que el tripartit fou una victòria és penós.
—Hi ha exdirigents d’ERC que encara defensen que va ser un encert.
—Sí, perquè no has pas de dir que el que has fet ha estat una carallada...
—Va ser una carallada?
—Jo vaig votar pel tripartit, jo era a la comissió negociadora. El primer tenia per president Pasqual Maragall, i tenia una obertura cap al nacionalisme que el segon no tenia. El segon tripartit era el triomf de l’aparell del PSC. Dir que el tripartit va ser un èxit és una carallada.
—Potser el segon tripartit es va rubricar més per mantenir càrrecs que no pas pensant en el futur del país?
—No vull criticar personalment els anteriors líders, però ERC va fracassar, i les urnes la van castigar amb els resultats més lamentables que es podien esperar. Jo vaig demanar la dimissió del president i del secretari general.
—Van plegar, però mesos després. I en Joan Ridao va anar a primàries perquè volia seguir essent cap de llista al Congrés espanyol.
—Deixant al marge comentaris personals, crec que Ridao es va equivocar de mig a mig. Jo vaig donar ple suport a l’Alfred Bosch. És una persona molt competent i amb les idees nacionals claríssimes. Era un candidat ideal, i la prova és que ERC no va baixar. Ara, no n’hi ha prou, a sostenir els resultats.
—Què més ha de fer, ERC?
—El nou equip està remuntant el partit, però el partit ha de trobar l’encaix, no amb Espanya, sinó amb altres partits catalans que acabaran acceptant la independència.
—També ha d’encaixar amb SI, RCat i les CUP?
—Solidaritat no és res. Té quatre diputats al Parlament. S’ha de tenir bona relació amb tothom, és clar, però cal que CiU i ICV s’hi sumin.
—Estan prou madures, en aquest sentit, aquestes dues formacions?
—Si els propers anys són aquest i el que ve, no, però si el termini és d’aquí a cinc o sis anys, sí.
http://www.eltemps.cat/noticia/580/jordi/carbonell/dir/tripartit/ser/exit/carallada
I tot seguit l’article de Toni Strubell:
Carbonell: “SI no és res”
L’amic i referent per al món catalanista, Jordi Carbonell, entrevistat al darrer número de la revista El Temps, parla de Solidaritat Catalana per la Independència. “Solidaritat no és res” etziba. “Té quatre diputats”. Més endavant deixa anar que els de SI no són seriosos perquè no han “retornat a ERC”, que és, segons opina, “l’únic partit que defensa la independència”. Tot plegat produeix certa perplexitat. Però vaja, com a president de SI, haig de confessar que afalaga que es parli tant de SI. Certament resulta pintoresc que el fundador de Nacionalistes d’Esquerra, opció que no va treure mai cap diputat, opini que una que n’ha tret quatre no sigui “res”. Vaja, penso que seria molt recomanable que es tingués més sentit autocrític a l’hora d’avaluar les raons de l’existència de SI. Aviam, fem memòria. L’any 2010 Solidaritat neix per lluitar primordialment per la independència en vista de la inexistència d’un partit parlamentari que ho fes. Quan es funda Solidaritat, els representants d’ERC i CiU a la mesa del Parlament acabaven de refusar d’acceptar a tràmit una ILP que pretenia obrir les portes al poble de Catalunya al dret a decidir (13.7.2010). SI és una força que en poc més d’un any ha aconseguit un gruix important d’adherits amb implantació arreu del país. A hores d’ara, és l’única força que lluita obertament pel manteniment de la immersió lingüística tal com l’hem desplegada fins avui a les nostres escoles. Ha estat descrita per un periodista britànic com “la primera força que porta explícitament la lluita per una Catalunya independent al Parlament català”. I porta a terme aquesta lluita a diari davant una CiU que prioritza els pactes amb el PP i una ERC que ha passat de prioritzar els acords amb Montilla –a qui va ajudar a descavalcar Maragall- a prioritzar-los amb CiU, amb qui busca de promoure un impossible pacte fiscal que només allargarà l’agonia econòmica i política d’aquest país. Voldria acabar apuntant a l’admirat exPresident d’ERC que SI estarà encantada d’arribar a acords profunds amb el seu partit el dia que aquesta formació es plantegi seriosament què és una política independentista i com s’ha d’implementar. Ho vam oferir repetidament durant la intensa gira que vam fer pel país el setembre passat acompanyats pels companys de Bildu. Però no se’ns va admetre. Ara amb generositat, tots hem de posar els interessos de país davant de cap altra consideració de cara al futur. Cal fer independentisme com s’ha fet als països que han arribat a ser independents i no com als països on l’adicció a la poltrona i al repartiment del pastís ha fet acomodar els polítics independentistes a l’escalforeta del repartiment autonòmic.Una abraçada Jordi. Toni Strubell
http://www.solidaritatcatalana.cat/actualitat/opinio/carbonell-“si-no-es-res”Espero que n’hàgiu tret profit com jo ho he fet!
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada