Benvolguts,
Estem intervinguts (pel govern espanyol) és l’expressió que ha usat aquest matí a Catalunya Radio el conseller de Sanitat Boi Ruiz tot parlant de les retallades en sanitat. En continuarem parlant.
Tanmateix, m’ha semblat recordar l’expressió i he recorregut a internet. I hi he trobat un article del Bloc de Ramon Tremosa de Vilaweb. Es refereix al corredor mediterrani de mercaderies del qual ja n’hem esmentat moltes coses, i és una de les meves prioritats quan intento esbrinar com podem sortir del cercle infernal al que ens ha portat el govern espanyol.
En l’article s’explica la posició castradora del ministre Blanco: ara (el 2009) també pintarem al mapa de prioritats el corredor mediterrani, el qual serà impulsat pel capital privat, mentre que el capital públic europeu i espanyol serà invertit al corredor aragonès (des del 2002). Aquesta posició implica el que els espanyols sempre ens han fet: Als anys 60 les carreteres espanyoles eren intransitables, els inversors mediterranis varen crear l’autopista de La Jonquera a Alacant, amb capital privat, i gràcies a aquesta autopista la regió mediterrània es va desenvolupar extraordinàriament. Car però indispensable. Ara van exactament pel mateix camí: No hi ha corredor mediterrani i els catalans i valencians el necessiten, per tant que se’l paguin i mentrestant nosaltres farem via amb capital públic. Genial!
A mig any passat en Ramon Tremosa era un eurodiputat de CiU i CiU no governava a Catalunya. Ara sí que governa, per tant segurament que es pot intervenir més fortament que abans per tal de desintervenir l’acció anorreadora contra Catalunya del govern espanyol.
Us copio íntegrament l’article perquè s’ho val.
rtremosa | dilluns, 7 de juny de 2010 | 20:40h
“El passat dimecres 2 de juny hem celebrat al Parlament Europeu una conferència sobre els corredors ferroviaris de mercaderies, amb presència de Jordi Pujol, Guy Verhofstad (ex primer ministre belga de 1999 al 2008 i actualment eurodiputat i president del grup liberal) i Jean Eric Paqué, alt funcionari de la Comissió Europea que s’ocupa a la DG TRAN dels corredors esmentats. L’acte ha anat molt bé: hi ha assistit un centenar de persones, bàsicament catalans que treballen a Brussel·les, però també alguns eurodiputats, eurofuncionaris i representats del món logístic europeu. Aquest acte ha servit per a presentar la versió anglesa del meu darrer llibre “Catalonia, an emerging economy” (Sussex Academic Press), el qual actualitza i amplia el contingut del llibre “Catalunya, país emergent”, presentat també pel president Pujol al juny de 2008.
L’acte a Brussel·les a favor del corredor mediterrani l’hem celebrat pocs dies abans de la reunió que a Saragossa faran els ministres de transports europeus, dins del marc de la presidència rotatòria europea. Guy Verhofstad ha declarat aquest corredor com una prioritat del grup liberal en aquesta legislatura, per causa dels seus múltiples avantatges: redueix la congestió i la contaminació de les autopistes del nord d’Europa i afavoreix que es completi el mercat interior ferroviari, que avui encara no arriba als països del sud d’Europa perquè França i Espanya encara es resisteixen a liberalitzar les seves vies de tren.
Jean Eric Paqué ha declarat que l’objectiu de les xarxes de trens de mercaderies europees és unir totes les capitals dels estats així com també les principals regions portuàries europees. Aquest darrer criteri és fantàstic per als catalans i valencians: al febrer passat al Parlament Europeu, el professor de la Universitat d’Anvers Theo Nottebom va presentar un treball en el qual la regió portuària que comprèn els ports de Barcelona i València va ser, a l’any 2008, la quarta regió europea en tràfic de contenidors. La primera regió la conformen els ports de Rotterdam-Anvers-Bruges, la segona regió els ports d’Hamburg i Bremen, la tercera el port de Londres i el delta del Tàmesi i la quarta ja era la nostra a tocar del gran Londres (i això que Barcelona i València només atenen tràfics locals, ja que no disposa de tren i no poden fer de porta d’entrada continental). I encara més espectacular és la progressió des de 1985 fins al 2008: del sisè al quart lloc, empatat gairebé amb el tercer, i amb un gran potencial de creixement.
El divendres i el dissabte passat La Vanguardia es va fer ressò de l’acte i també va entrevistar el comissari de Transports, l’estonià Siim Kallas, qui deia que la Travesía Central de los Pirineos (TCP) era molt cara i poc sostenible energètica i mediambientalment. El Heraldo de Aragón, però, fa dies que manipula dades i publica coses increïbles: han arribat a escriure que el corredor mediterrani és fins a cinc vegades més car que el corredor pel Pirineu aragonès!!
Ja que estem intervinguts per Europa, que la UE remati la feina: si decideix Espanya, l’aposta ja fa temps que des de Madrid mira cap al Pirineu aragonès. Si decideix Brussel·les, els criteris d’eficiència econòmica i dels efectes multiplicadors sobre el PIB dels corredors de mercaderies fan que el corredor mediterrani tingui moltes més possibilitats. Aquest és el missatge que vaig llançar dimecres: que Europa intervingui també la política d’inversions en infraestructures, perquè sinó la recuperació del creixement econòmic de l’Estat espanyol no es produirà amb la intensitat que caldria.
L’Espanya radial anti-catalana del segle XXI és com la del segle XIX: “antes pobre que próspera”, si la prosperitat ha d’entrar pels ports catalans i valencians. Mireu sinó quin “viva la muerte” post-modern espanyol: el dia 04.05.2010 PSOE i PP voten en contra de la meva esmena 115 a l’informe Marinescu a la comissió de Transports del Parlament Europeu, una esmena que demanava la construcció d’un tercer riell en aquells països amb corredors ferroviaris prioritaris que tinguessin amples de via diferents a l’europeu (Espanya i Rússia). Així s’eliminarien les barreres físiques al lliure tràfic de trens, tot fent compatibles tràfics continentals i locals. Com s’entén? Els altres diputats liberals encara “flipen” ara.
El ministre Blanco llança un missatge molt perillós: ara també pintarem al mapa de prioritats el corredor mediterrani, el qual serà impulsat pel capital privat, mentre que el capital públic europeu i espanyol serà invertit al corredor aragonès. Això només seria viable per als catalans i valencians si es comença construint primer, i en solitari, el corredor mediterrani. Si es pretén que tots dos avancin alhora, el corredor mediterrani mai no serà fet si ha de competir alhora amb el corredor aragonès: cap grup privat assumirà un risc com aquest si a 200 quilòmetres el govern espanyol construeix un corredor amb diner públic sense cap risc. Pensem en l’autopista AP-7 entre La Jonquera i Alacant: si al mateix temps el govern de Franco hagués construït una autovia gratuïta sud-nord per Aragó, el capital privat mai no hauria pogut amortitzar les inversions enfront del risc zero d’una autovia pública. I això és encara més clar en el tràfic ferroviari, on les inversions costen molt més de rendibilitzar que en el tràfic rodat."
Joan A. Forès
Reflexions
Tant de bo tinguem corredor, però no hauria de ser amb capital privat, hauria de ser amb capital públic... Europa posa seny a Espanya.
ResponEliminaEns veiem avui, quina setmana amb tantes notícies de SI i DC...