Benvolguts,
Ahir varem fer un lleuger repàs de la història política recent d’Euskadi i sobretot dels putejats abertzales. Era el preludi per explicar l’Editorial de l’Avui d’enunciat matemàtic que demostra fefaentment que l’“acoso y derribo” que venen practicant els PPs i PSOEs des de la transició contra Euskadi continua amb la mateixa intensitat. Busqueu per internet: Llei de partits, Eleccions a Euskadi, abertzales, i us en fareu encara més càrrec.
Hi ha tres punts interessants a l’article, que configuren un estat d’excepció continuat a Euskadi:
· la teoria matemàtica dels sis graus que permet identificar les relacions socials dels components de cada nova candidatura abertzale, a través de l’escorcollament de les fitxes policials per esbrinar les seves relacions en el passat amb altres components d’altres coalicions abertzales, i que recorda la pel·lícula de ciència-ficció Minority Report de l’Spielberg amb Tom Cruise fent de policia que tracta sobre els problemes que podrien sorgir en el cas que la policia pogués saber quins crims estan a punt de ser comesos abans que succeeixin
· la menció dels polítics actuals, actius en el franquisme, Blas Piñar o Serrano Suñer (mort el 2001) o Fraga per exemple. Fraga era ministre d’informació franquista l’any 63 quan Franco va executar Julian Grimau i ministre de l’interior quan va executar Txiqui
· la demanda als abertzales a la renúncia ideològica (els franquistes, l’exèrcit espanyol, l’església, l’ultra dreta, mai no han renunciat ideològicament a les seves arrels)
Vegem l’Editorial:
Sis graus de separació és la teoria que vol demostrar que qualsevol persona a la Terra pot estar connectada amb qualsevol altra del planeta a través dels seus coneguts. La teoria la va elaborar el 1930 l'escriptor hongarès Frigyes Karinthy i es basa en la idea que el nombre de coneguts creix exponencialment i que només són necessaris pocs enllaços perquè el conjunt de coneguts sigui la població mundial sencera. Sembla que l'advocat general de l'Estat l'ha tingut molt present a l'hora de demanar al Tribunal Suprem que suspengui la inscripció de Sortu com a partit polític. En una població de 2,1 milions d'habitants, com té el País Basc, les relacions socials són molt estretes i serà quasi impossible trobar persones que comparteixin ideologia i que no hagin estat mai vinculades a un o altre moviment que el govern estatal, estirant els fils, no acabi relacionant sempre amb ETA.
Les suposades connexions que l'advocacia general de l'Estat utilitza per relacionar Sortu amb ETA es podrien utilitzar de la mateixa forma per relacionar partits legalitzats i polítics en actiu amb el franquisme. Però això no és el més preocupant, sinó el fet que quan alguna formació abertzale compleix els requisits imposats per la llei de partits per ser legal, es fa el possible i l'impossible per evitar-ho.
Durant la Transició, partits legals com ara el PSE i el PNB, entre d'altres, van integrar persones que no és que tinguessin relació amb ETA, sinó que n'havien format part. Els anys han demostrat que aquella va ser una decisió encertada que va donar entrada a la democràcia a molta gent. Però ara, la sensació és que, faci el que faci l'esquerra abertzale, la legalització d'una nova formació ha de passar fins i tot per una renúncia ideològica. I això és qüestionable que ajudi la democràcia. Quan hi ha moltes possibilitats de poder viure la fi del terrorisme d'ETA, no seria més prudent facilitar les coses?
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada