29/03/11. La puntualitat i la mala educació

Benvolguts,

Començo amb una anècdota. Ja fa anys havia de resoldre una qüestió d’escriptures amb un notari. Ens va donar hora. Els compradors i venedors varem arribar a la notaria 10 minuts abans de l’hora. A recepció ens varen recollir la documentació que portàvem i ens varen passar a una saleta. Mitja hora més tard de l’hora acordada no hi havia cap moviment. Varem preguntar i ens varen dir que el notari no havia arribat encara (!). Va arribar amb una hora i mitja de retard i sense donar-nos cap excusa ni demanar-nos perdó va començar la seva feina amb nosaltres. Varem acabar, ens en varem anar, puntualment varem reble la factura, varem pagar-la i vet aquí un gos, vet aquí un gat, el conte s’ha acabat.

Escric aquesta anècdota ja que hi ha un seguit de cartes a la bústia de l’Avui que m’ho ha recordat:

Carta 1

“He llegit un breu escrit sobre la puntualitat i m'ha recordat una conversa que vaig tenir amb una persona que no sabia el que era arribar a l'hora. Jo em queixava, li deia que deixava altres coses per estar amb ella, que em feia perdre el temps. Per tota contesta, un dia em va dir: “Tots tenim defectes, el que passa és que alguns es veuen molt i d'altres passen desapercebuts”.

Copio part d'un escrit del Sr. Miguel-Ángel Martí García, catedràtic de filosofia: “La puntualidad se puede convertir en una manifestación del afecto que sentimos por una persona. Cuando de verdad se quiere a alguien no se le hace esperar... No ser puntual es una falta de educación y también una señal manifiesta de desafecto hacia la persona con quien cometemos esta incorrección. En una sociedad como la nuestra, en donde todos andamos excesivamente ocupados y las distancias se multiplican, ser siempre puntual indica indudablemente algo: finura de espíritu, respeto al otro, manifestación de cariño. Una persona que no le da importancia a sus faltas de puntualidad quizá se esté sobreestimando en demasía. No es posible ser afectuoso y desconsiderado a la vez”.”

Pot haver-hi moments molt puntuals, en què ens serà impossible arribar a l'hora, però penso que aquest es un gran tema per reflexionar."

Carta 2

“No només estic d'acord amb el que transcriu del professor Miguel Ángel Martí García sinó que voldria afegir-hi el greuge contra els que arribem puntuals a una conferència. No és estrany que quan passen deu minuts de l'hora anunciada el conferenciant o el moderador miri el públic que espera amb cara de resignació i digui: “Començarem d'aquí a cinc minuts, en atenció als que arribin tard.” I als que hem arribat puntuals, no mereixem que es comenci l'acte a l'hora anunciada? Sota una suposada atenció als mal educats que arriben tard, s'ofèn als que han fet un esforç per arribar-hi a l'hora. Crec que el problema de la falta de puntualitat és simplement manca d'educació, pròpia d'un país de grollers que se senten importants quan fan esperar els altres.”

I jo subscric plenament tots els conceptes d’aquestes cartes: greuges, grollers, prepotents, mal educats...

Joan A. Forès

Reflexions