Benvolguts,
Continua l’explicació de la xerrada de l’Oriol Junqueras del mes de febrer. Tercer i darrer lliurament.
L’Oriol Junqeras va explicar com la Travessia Central dels Pirineus (TCP) per Canfranc que és l’aposta de l’estat espanyol és inviable. El TCP necessita 2 túnels d’un total de 60 quilòmetres amb un desnivell de 1000 metres i resulta que els desnivells pels grans i llargs trens de càrrega europeus (eren de 450m i estan passant a 750m) en disminueix molt l’efectivitat. Si ho vaig entendre bé, per cada 100 metres de desnivell cal rebaixar un 7% la càrrega. Per tant els trens del TCP haurien de portar només el 30% de la càrrega dels que anessin arran de mar. Per tant és inviable pel cost de perforació i per la limitació de càrrega deguda al desnivell.
L’anècdota més graciosa fou potser la dels Ajuts Comunitaris a Espanya. Fons de cohesió. És difícil de trobar dades exactes però pot ser que hagin arribat uns 30 milions d’euros cada any durant 25 anys (van començar el 1986).
L’Oriol va ironitzar plantejant-se què podia haver fet Espanya amb aquests milions?
· Opció 1. invertir-los en bons de companyies americanes o europees fiables i solvents
· Opció 2. Cremar-los a mida que anaven arribant
· Opció 3. Fer-se l'hara-kiri, o sigui construir una xarxa radial de TGV (el corredor mediterrani no està ni licitat!)
Això sembla una “boutade” però no ho és. La primera opció hauria permès treure’n un 4 o 5% anual de rendiment. La segona opció no hauria produït ni guanys ni pèrdues.
Ara cal analitzar la tercera opció. La inversió en TGVs que es demostra que és desproporcionada (Espanya és el segon país del mon després de la Xina en quilòmetres de vies de TGV), està decidida pel govern central amb criteris megalomaníacs de la connexió de totes les capitals de província amb Madrid, km 0, en lloc de fer-ho amb criteris de cost / eficiència, com es fa a tot arreu.
Segons la Unió Internacional del Ferrocarril cada km de TGV costa 30 M€ i si és un túnel 60 M€. El manteniment és de 100.000 euros per km o 200.000 si és un túnel.
Els quilòmetres actuals de ferrocarril TGV, començats des del 1986, és de 1800 i n’hi ha 2200 més en construcció...
Per tant els costos mínims fins avui en infraestructura serien de 30 M€ per 1800 km, o sigui 54.000 M€.
Ara cal analitzar el rendiment de l’explotació. Mentre la ratio de passatgers per km a Espanya és de 2,8, a França és de 41,5. Ja es veu que no és rendible. Per tal que una línia de TGV financi almenys els costos de manteniment, hi han de passar un mínim de 6 milions de passatgers per any. La línia Madrid-Barcelona mou 5,5 milions de passatgers i la Madrid-Sevilla no passa de 3. Les altres tenen menys transit.
L’Oriol Jonqueras no va continuar per falta de temps. Jo he calculat el detall, si no m'he equivocat, del cost en inversions i manteniments de les instal·lacions del TGV, que en versió espanyola es diu AVE.
Analitzem la Madrid-Sevilla. Cost de la inversió 400 km per 30 M€ per quilòmetre fan 12.000 M€.
Manteniment 400 km, 120.000 euros per km i any fan 48 M€.
3 milions de passatgers per any.
L’amortització de la instal·lació en 25 anys, per exemple, seria de 12.000 M€ / 25 o sigui 480 M€ per any.
Amortitzar la instal·lació i pagar el manteniment vol dir que s’han d’ingressar 480 + 48 o sigui 528 M€ per any.
El cost anual a amortitzar per passatger és de 528 M€ / 3 M de passatgers i fa 176 € per viatger i any. Cost bitllet segons RENFE 90 euros (sense comptar rebaixes i promocions, etc). Per tant ingrés de 90 € per 3 M de passatgers que fa 270 M€ és gairebé el 50% de les despeses de cost més amortització. Qui paga la diferència entre ingressos i despeses al Madrid-Sevilla, al Madrid-Barcelona, al Madrid-València o al Valladolid-Ourense (!) que s’està construint?
Així s’entén que l’Oriol Junqueras proposés aquesta “boutade” de les tres opcions.
Així s’entén que l’Oriol Junqueras proposés aquesta “boutade” de les tres opcions.
Cal dir també que ha transcendit per què es va construir primer la línia Madrid-Sevilla que no altres més rendibles. Sembla que en una conversa entre Felipe González, president del govern espanyol i Pasqual Maragall, batlle de Barcelona (tots dos del PSOE), abans dels Jocs Olímpics del 92, González, com si fos una fada de conte, li va proposar la disjuntiva a Maragall: Què vols? Els Jocs Olímpics o l’AVE? Com que Maragall va triar els Jocs Olímpics, el sevillà Felipe va fer-se construir la línia Madrid-Sevilla, a part del nyap de l’Expo de Sevilla.
Per finalitzar un acudit molt antic d’una conversa entre dos amics que feia així: I què com et va el negoci de fabricar carros? Doncs vaig fent, hi perdo 1000 pessetes en cada encàrrec però com que en faig molts...
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada