Benvolguts,
En l’Avui del dia 8 hi ha diversos comentaris d’agència parlant de la situació de l’independentisme parlamentari. I diversos articles d’opinió parlant de Si i de Laporta, de Laporta i de SI. El que no es plantegen massa els opinaires és quin paper tindria Laporta en una organització fortament centralitzada, de gats vells de la política i amb les dagues sempre esmolades com és ERC. Laporta, que no ha aguantat ni 3 mesos en el paper, important, de ser cap de cartell de l’independentisme al Parlament de Catalunya, creieu que aguantaria 4 anys de segon en les llistes a l’Ajuntament de Barcelona d’un partit que és molt difícil que aconsegueixi ser altra cosa que un grup de “mariachis” o “palmeros” (com es veu a la foto de l'Avui) de qui mani de veritat, CiU com a més probable o bé ser un refregit del Tripartit amb els PSC(PSC-PSOE) i ICV-EUiA a nivell local de l’Ajuntament? Els tres articles es miren la mateixa situació amb ulls de Portabella, amb ulls de SI i amb ulls de Laporta.
Començo amb l’article de Manuel Cuyàs, de títol: Laporta a la gàbia
Cuyàs juga amb el concepte d’engabiament en circ o zoo comparat amb l’hemicicle i aprofita per marcar la importància de Portabella que de zoos i circs hi entén.
Explica que en iniciar-se la nova legislatura hi havia dues persones a l’hemicicle que els anava la marxa i que se sentien com feres engabiades: Montserrat Tura i Joan Laporta.
“La Tura s’ho va intentar resoldre amb l’Hereu i Laporta que venia d’assemblees on ell sempre tenia la veu o la concedia als altres es va trobar allà dalt de l’hemicicle condemnat a callar més que a parlar. I ara Laporta ha trencat les cadenes que el subjectaven a López Tena, que ja té cara i posat de domador, i se’l veu pels despatxos d’ERC on li tiren menjar.
ERC hi era primer a la pista, i coneix molts trucs. Hale hop!, tres mesos després de les eleccions quan en falten dos per a les municipals aconsegueix desfer el SI de la coalició que li havia llevat vots abans i n’hi podia llevar ara. El rei de la selva Laporta ha estat caçat pels republicans i és el trofeu que Portabella, l’alcaldable d’ERC a Barcelona podrà penjar al despatx per fer-se valer davant del seu partit sense líder. Pensin que Portabella ha estat molts anys el regidor responsable del zoo i l’impulsor que els circs no incloguessin números d’animals perquè hi són maltractats. Vull dir que hi entén.”
Segueix l’article d’Isabel Clara Simó, parlamentària de SI, que critica ferotgement qui està sempre a l’aguait per trobar malament qualsevol opció independentista i bé el que fan totes les altres opcions. Article de títol: Desunits? Segur?
“Mireu-los, com xalen. Observeu com es llepen els bigotis, curulls de satisfacció. Estaven a l'aguait; estaven espantats i miraven a sota del llit per si hi havia un ogre. L'ogre es diu independència, i desperta terrors ancestrals i incontrolats. Si el projecte és sòlid, si no el poden desfer a riallades, aleshores es preparen a saltar a la menor alarma. D'entrada, aquests independentistes teòrics, de cafè i de pancarta, ja tenien l'argument suprem: per què no us uniu? Si no us uniu, no us votaré... Ens ho deien a nosaltres, a Solidaritat, però no als socialistes, quan Ciutadans pel Canvi se'n van escindir, ni a Esquerra, quan es van migpartir, ni a les severes escissions del PP. No: només als independentistes. I nosaltres repetíem que la unitat a qualsevol preu no la volem. Que corrin adelerats cap als escons els altres. Nosaltres, no. I da-li. I ara, quan se'n va un militant i poca cosa més, ai, quin aldarull! Mireu com els brillen els ulls, com ens diuen caïnites, com es burlen de Catalunya, com celebren la seva agudesa mental.I encara sort,perquè d'altres et diuen mequetefre i material de sainet (sic). Uf, quina angoixa! Per fi el projecte ja no és tan sòlid, diuen.
Doncs, estimats antiindependentistes: no ho celebreu tant. Som els mateixos, tenim el mateix programa i cada dia tenim més militants. Només es percep allò que volem percebre, i vosaltres voleu percebre desunions i baralles. Un militant, que havia estat al capdavant, i set o vuit persones més.”
Xevi Xirgo es mira la situació com si fos en Laporta. I vist amb els ulls d’en Laporta Solidaritat és la seva criatura, Pigmalió que crea (i preten destruir) la seva Galatea. L’article: Qui s’acosta a qui?
En el festeig aquest que Portabella està fent amb Laporta tothom dóna per fet que és l'expresident del Barça qui s'acosta a ERC. No els falta raó. Laporta és l'home-cartell que no només ha fet possible que Solidaritat per la Independència existís i tragués quatre diputats al Parlament sinó que, a més, és l'home-cartell que l'ha dinamitat. I ara resulta que Uriel Bertran i Alfons López Tena eren simples instruments –per no dir titelles– que ha utilitzat en la seva meteòrica carrera política. De fet, Solidaritat era –i potser és– una coalició d'interessos (el de Bertran contra ERC, el de López Tena contra CiU, i el de Laporta a favor de Laporta) que ara té el repte de demostrar que té futur sense un home que, quinze dies després del 28-N, ja deia que volia ser alcalde de Barcelona. Portabella també ho vol ser. Alcalde i, diuen, president d'ERC. D'un partit que després de vuitanta anys d'existència només ha estat capaç de treure 10 diputats en les darreres eleccions al Parlament; mentre que Solidaritat, creada només dos mesos abans de les eleccions, en va treure 4. Per això ara jo no sé si és Laporta que s'acosta a Portabella, Portabella que s'acosta a Laporta, Laporta que s'acosta a ERC o ERC que s'acosta a Laporta. A Barcelona, a les eleccions al Parlament del 2006, ERC va obtenir el 12% dels vots. El novembre passat, un 6%. A les municipals, està clar, Portabella patirà. Però amb Laporta de dos ja és una altra cosa. Només corre un perill. I és que al cap de dos mesos l'expresident se n'hagi cansat una altre cop i, amb un cartell tan gran com té, decideixi presentar-se a les eleccions generals. Per anar a declarar la independència al Congrés, és clar.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada