Benvolguts,
En dues Reflexions analitzarem la situació política d’Euskadi de cara a les properes eleccions autonòmiques on una nova opció abertzale pretén tenir dret a presentar-s’hi. Aquest cop la nova versió s’anomena SORTU i ja està preventivament en mans del TS.
Si fem una mica d’història recordarem que a Euskadi des de la transició governaven el PNB i Eusko Alkartasuna (EA) en coalició, i en diferents variants també el Partit Socialista d’Euskadi (PSE) i amb Ezker Batua (EB), amb la presència en el Parlament Basc d’Herri Batasuna, Batasuna o Euskal Herritarrok.
Però el Govern espanyol va crear la Llei de Partits.
La Ley Orgánica 6/2002, de 27 de junio, de Partidos Políticos, llamada Ley de Partidos[1] fue aprobada el 27 de junio de 2002 a partir del proyecto de Ley Orgánica de Partidos Políticos remitida por el Consejo de Ministros de España a las Cortes Generales el 19 de abril de 2002 tras los informes favorables del Consejo General del Poder Judicial y el Consejo de Estado. Esta Ley sustituyó a la Ley 54/1978, de 4 de diciembre de partidos políticos, preconstitucional y más ambigua en el articulado respecto a la ilegalización de los partidos políticos.
La aprobación de dicha ley se realizó con los votos a favor de PP, PSOE, CIU, CC y el Partido Andalucista, lo que sumaban 304 votos favorables (Gaspar Llamazares, de Izquierda Unida votó también a favor, por error).[2] Hubo 16 votos en contra (PNV, BNG, ERC, ICV, EA y CHA) y ninguna abstención.
En la exposición de motivos de la ley se indica que su objetivo es «garantizar» el funcionamiento del sistema democrático:
"impidiendo que un partido político pueda, de forma reiterada y grave, atentar contra ese régimen democrático de libertades, justificar el racismo y la xenofobia o apoyar políticamente la violencia y las actividades de las bandas terroristas".
Para algunos sectores, como el nacionalismo vasco o Izquierda Unida, la existencia de esta ley supone privar de derechos civiles a una parte de la población y prolongar medidas propias de un estado de excepción.
Como resultado de esta ley el Tribunal Supremo notificó la ilegalización el 28 de marzo de 2003 de Herri Batasuna así como a Euskal Herritarrok y Batasuna alegando al apoyo a la banda terrorista ETA y al no rechazo de la violencia como forma de hacer política. Por su presunta vinculación con Batasuna, posteriormente fueron ilegalizados Acción Nacionalista Vasca y el Partido Comunista de las Tierras Vascas, por la misma razón se anularon las candidaturas de Herritarren Zerrenda, Autodeterminaziorako Bilgunea, Abertzale Sozialisten Batasuna, Aukera Guztiak, Demokrazia Hiru Milloi y Askatasuna, también se ordenó disolver los grupos parlamentarios Sozialista Abertzaleak y Nafarroako Sozialista Abertzaleak.
I ja sabem el resultat:
Si us recordeu, l’accés del pacte contra natura PP i PSOE al govern basc ha comportat entre d’altres:
· La modificació de la llei d’Educació creant línies separades d’ensenyament en èuscara
· La modificació dels mapes del temps de l’Euskal Telebista de forma que ja no s’ensenya tot el territori d’Heuskalherria (3 províncies basques espanyoles, Nafarroa i 4 províncies d’Iparralde) sinó només el de les 3 províncies basques o en cas contrari s’hi afegeixen també Cantàbria, Castella i Lleó i La Rioja (per confondre l’enemic)
Amb aquestes mesures i moltes més en marxa s’aconsegueix el que els nacionalistes espanyols (PP, PSOE, etc) volien: difuminar Heuskalherria i obtenir un resultat que l’Alfonso Guerra podria expressar dient que a “las colonias vascongadas no las conocerà ni la madre que las parió”.
Aquests partits nacionalistes espanyols (PP, PSOE, UPyD, C’s, etc, que ells s’autoanomenen no-nacionalistes) han produït aquest desastre.
Tot el que ha succeït des de la creació i aplicació de la Llei de Partits, amb l’ajut del TS i del TC quan ha calgut ha fet que entre un 15% i un 18% de l’electorat basc abertzale estigui lligat de peus i mans com si portés una camisa de força.
Recordem un cop més que PP, PSOE, CIU, CC y el Partido Andalucista són els artífex o perpetradors de la llei.
Joan A. Forès
Reflexions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada