dimarts, 29 de març del 2011

29/03/11. Qui no té feina, el gat pentina

Benvolguts,

Amb el títol Petiteses de sempre en Pep Riera escriu un agut article a l’Avui comparant el periodisme i els treballs al Parlament de Catalunya. Les qüestions interessants però banals que escriuen els periodistes i les qüestions no interessants però també banals que es tracten al Parlament de Catalunya (el de la senyoreta Pepis!) i les importants que no es tracten. El punt de vista de l'articulista és una mica cru, però com deien el Papus o el Jueves és "real coma la vida misma."
No sé si al parlament i al Govern ja se n'han adonat que tenen tan poques possibilitats de fer res que ja no els plau llençar-s'hi si saben que no en treuran res. Les coses que discuteixen al Parlament són banals perquè les importants les discuteixen a Madrid, al "Congreso de les Diputados". Si jo estigués a la seva pell ja hauria plegat, "por imperativo legal".

Els paràgrafs clau:

“Un dels diagnòstics més lúcids (i encara benèvols) del periodisme que es practica avui dia és aquell que diu que els mitjans prefereixen fixar-se en les coses simplement interessants més que en les veritablement importants.

No se m'acudeix cap màxima aplicable a la classe política d'avui dia, però pel que veig en aquest meu país ni tan sols és aplicable la diagnosi del periodisme. Sense entrar mai decididament i amb responsabilitat en les coses importants, els nostres polítics gasten bona part del seu temps en afers que ni tan sols són interessants. Ja fa uns mesos que hem estrenat govern i si fem un repàs dels temes que han ocupat més les nostres governants i els seus opositors són, fonamentalment, els 80 quilòmetres per hora a les entrades a la ciutat de Barcelona, el currículum de la vicepresidenta del govern i l'impost de successions.

Al marge que en aquestes qüestions s'ha revelat aquell tret tan definitori del tarannà convergent que és les mitges tintes: 1) revisió de la velocitat a 80 km/h però no del tot; 2) tot i que els convergents criticaven la falta d'estudis d'alguns càrrecs del tripartit, ara resulta que la vicepresidenta no és llicenciada en psicologia, i 3) el “suprimirem l'impost de successions” de la campanya s'ha quedat en una revisió parcial. Però ja ho he dit, això no és el més important, ni tan sols és generalitzadament interessant. Queda l'eix central de l'inici del mandat del govern d'Artur Mas: la retallada. No diré que no sigui important restablir l'estabilitat econòmica del país. Però d'aquí a posar la comptabilitat per davant de la política, de l'acció de govern, hi ha uns quants passos. I això que segurament mai com en l'actualitat un poble havia marcat tan clarament quin és el camí que cal seguir, l'afer més important de tots. Ho va recordar Muriel Casals, presidenta d'Òmnium, en l'entrevista de fa una setmana: “El govern de la Generalitat té el deure, el mandat del poble, de fer un pas endavant”. De moment, qualsevol excusa és bona per no deixar de fer voltes sobre les mateixes petiteses de sempre.”

Com diu la saviesa popular: Qui no té feina, el gat pentina!
Joan A. Forès
Reflexions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada