Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Franco. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Franco. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de febrer del 2012

14/02/12. Monarquia o Republica a TV3 (1)

Benvolguts,

Avui hauríem de parlar del controvertit i segurament convenientment  ribotat reportatge que s’emetrà demà per TV3 sobre Monarquia o República.

Tanmateix, crec que abans de res són bones unes reflexions que va plantejar fa un parell de mesos l’Hèctor López Bofill en la seva intervenció a la Primera Convenció Nacional de Transició de l’Autonomia a la Independència, organitzada pel Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) amb la col·laboració de Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Aquestes reflexions han de ser prèvies al debat sobre Monarquia o República:

 Hèctor López Bofill. Anàlisi dels estats d’Europa segons la democràcia del seu naixement com a estats:

·         Tots els estats de l’antiga Europa Oriental: Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Sèrbia, Montenegro, Croàcia, Kosovo, Estònia, Letònia, Lituània, Ukraïna etc,  convertits en estat a partir de la fi del règim comunista, varen triar d’entrada quina forma d’Estat volien: monarquia, república, dictadura, etc. I després de triar la forma d’Estat varen crear la constitució basada en la forma d’estat triada i en la democràcia, que ara tenen. Vegi’s el mapa d’en Carles Lladó, reproduït pel CCN amb els estats actuals i l’any que foren creats.



  En canvi els grans estats de l’Europa occidental: Regne Unit, França, Espanya, són també democràcies però amb la diferència que no varen triar la forma d’estat que volien. Els estats, absolutistes, del segle XIX varen evolucionar cap a la democràcia després de guerres i dictadures.

o El Regne Unit no ha triat, des de fa centenars d’anys, ser una monarquia,

o França és una república però també té centenars d’anys al darrere i els seus ciutadans no han triat ser una república

o Espanya té una monarquia imposada pel dictador Franco i als espanyols no els han donat opció a ser altra cosa que una monarquia, ni han donat opció a les nacions dins d’Espanya a triar la forma d’estat que vulguin

Per tant no totes les democràcies són iguals. N'hi ha unes més iguals que altres (xist) com la famosa igualtat de Rebel·lió a la granja de George Orwell.

I cal tenir les idees clares sobre la gran diferència que hi ha entre els nous estats democràtics apareguts a l’Europa oriental després de la caiguda del règim soviètic i els antics estats democràtics (?) que venen de molt antic a l’Europa occidental. Els nous estats han triat quina forma d’estat volien com a pas previ a la creació d’una democràcia i per tant previ a l’establiment d’una Constitució. Els antics grans estats de l’Europa occidental tenen una Constitució democràtica (no tots) però els pobles que els integren no han tingut opció de triar quins quedaven dintre i quins a fora. A partir d’aquesta premissa es pot parlar de quina forma d’estat volen: Monarquia o República. Dit d’una altra manera: si en la transició posterior a la mort del dictador els pobles de la pell de brau haguessin pogut triar lliurement, sense coaccions, supervisats per les Nacions Unides, quines agrupacions de territoris volien constituir-se en estats, el resultat no hauria sigut el que tenim actualment!

 El procés va ser just el contrari: els súbdits, sense veu ni vot, del règim dictatorial i sanguinari del general Franco, ens varem trobar amb un rei d’opereta, entronitzat pel Franco després d’haver jurat fidelitat als Principios Fundamentales del Movimiento Nazional, sortits com tothom sap i els vídeos de Youtube ho corroboren, de la legitimitat del Règim creat pels insurgents del 18 de juliol del 1936 (paraules del Juanca en l’entronització).



Recordem que va quedar clar que era una entronització ex-novo i no un dret hereditari. I recordem que no ens varen donar opció a triar. Immediatament ens varen fer el regal de l’amnistia, que volia dir que els morts del franquisme morts estaven i els assassins passaven a convertir-se en monàrquics de tota la vida i a fer-nos empassar uns límits territorials i una constitució que no volíem, al menys a Euskadi i a Catalunya. En una Reflexió posterior parlarem del reportatge Monarquia o República, però recordem que abans de l’establiment d’una forma de govern cal haver-se posat d’acord en els límits territorials, com han fet els pobles de l’Europa oriental.





Queda clar oi? Cal recordar-ho contínuament, no fos cas que ens n’oblidéssim!



Joan A. Forès
Reflexions

dissabte, 31 de desembre del 2011

31/12/11. La llengua castellana no tenia una bona literatura al segle XVI (2)

Benvolguts,
Ja sabeu que soc un enamorat de les teories històriques d’en Jordi Bilbeny i el seu equip...
Ara he trobat dos escrits a la pàgina inicial del web de la Fundació Nova Història, molt interessants!
·         La llengua castellana no tenia una bona literatura al segle XVI
·         ENIGMA CERVANTES
En el primer hi ha una bona justificació de la necessitat d’un imperi del segle XV d’inventar-se un passat, un present i si cal un futur. Ja sabem que un bon imperi que s’estimi a ell mateix no s’està per hòsties quan es tracta de treure partit dels súbdits o esclaus que han tingut la desgràcia de caure a les seves mans. Per tant així com s’apropiaven de terres que no eren seves, amb el vist-i-plau dels Papes de Roma, i exterminaven pobles sencers amb la creu i l’espasa, també podien molt bé apropiar-se de la història del país que va tenir la desgràcia d’estar geogràficament al seu costat, copiant els llibres catalans, editant-los en castellà i després cremant tots els rastres de l’original (com va passar amb el Tirant!). I per rematar la feina, com feien els antics assiris, envaint i anorreant tots els sumeris que trobaven, i destruint les seves riques civilitzacions, així va passar amb Catalunya en el segle XVI i següents, passant pels esdeveniments del 1714 i evidentment amb l’enllestiment de la feina feta pel dictador Franco (amb l’ajut dels altres dictadors feixistes de l’entorn), després de guanyar la guerra contra Catalunya del 36-39, i aplicant el corró del genocidi físic i cultural als catalans que no havien fugit.
En el segon, en molt poques i precises paraules, dóna també una explicació del que he dit més amunt...
Us recomano els dos escrits i espero que us infecti també el virus amb el que el segon comentarista diu que ha estat infectat...

Els dos escrits:

La llengua castellana no tenia una bona literatura al segle XVI

Una petita referència que en Joan Ventura troba en un llibre d'en Henry Kamen, li fa pensar que, efectivament, Castella no tindria un bona literatura a l'inici del segle XVI



Llegint el llibre Del imperio a la decadencia. Los mitos que forjaron la España moderna, d'en Henry Kamen, trobo que l'autor hi fa l'afirmació següent:
"A mitjan segle XVI, el castellà amb prou feines havia començat a tenir  impacte a Europa, si ho jutgem per l'obra inèdita del segle XVI Diálogo de la Lengua (escrita vers el 1536) d'en Juan de Valdés, que residia a Itàlia en aquest moment. Al començament de l'obra l'autor admeté que el seu idioma natal, el castellà, tenia menys prestigi com a llengua literària que el toscà (idioma que més tard es conegué com a "italià"), perquè la llengua toscana: "está ilustrada y enriquecida por un Boccacio y un Petrarca... y como sabéis la lengua castellana nunca ha tenido quien escriba con ella con tanto cuidado y miramiento cuanto sería menester".
Això explicaria que Castella anés com boja per apropiar-se les bones obres escrites en català per fer-se-les seves (El Quixot, per exemple) i així poder competir amb l'italià o toscà.Joan Ventura

L’enigma Cervantes (2006)

Thanks to that movie we're infected by the virus that take us to investigate more about the fascinating life of one of the best writers, whose life is (absolutely) unknown. Thanks to that investigation it seems that he wrote the Quixot novel not in Spanish language but in catalan. The original has "disappeared" as most originals of the XVI novels in Hispanic Monarchy. Inquisition seems to be behind any trace of catalan language in Spain. Thanks to that most novels were forced to be translated to the Spanish language, then the originals were deleted and all of these works appear as Spanish works instead of being catalan. We should stress that catalan language is amongst the 3 most important in Europe from XIII-XVI...and perhaps up to XVIII when the catalan-English-austrian-ducth defeat against the Spanish-french coalition led us to the lack of freedom

Joan A. Forès
Reflexions

divendres, 30 de desembre del 2011

30/12/11. La llengua castellana no tenia una bona literatura al segle XVI

Benvolguts,
Ja sabeu que soc un enamorat de les teories històriques d’en Jordi Bilbeny i el seu equip...
Ara he trobat dos escrits a la pàgina inicial del web de la Fundació Nova Història, molt interessants!
·         La llengua castellana no tenia una bona literatura al segle XVI
·         ENIGMA CERVANTES
En el primer hi ha una bona justificació de la necessitat d’un imperi del segle XVI d’inventar-se un passat, un present i si cal un futur. Ja sabem que un bon imperi que s’estimi a ell mateix no s’està per hòsties quan es tracta de treure partit dels súbdits o esclaus que han tingut la desgràcia de caure a les seves mans. Per tant així com s’apropiaven de terres que no eren seves, amb el vist-i-plau dels Papes de Roma, i exterminaven pobles sencers amb la creu i l’espasa, també podien molt bé apropiar-se de la història del país que va tenir la desgràcia d’estar geogràficament al seu costat, copiant els llibres catalans, editant-los en castellà i després cremant tots els rastres de l’original (com va passar amb el Tirant!). I per rematar la feina, com feien els antics assiris, envaint i anorreant tots els sumeris que trobaven, i destruint les seves riques civilitzacions, així va passar amb Catalunya en el segle XVI i següents, passant pels esdeveniments del 1714 i evidentment amb l’enllestiment de la feina feta pel dictador Franco (amb l’ajut dels altres dictadors feixistes de l’entorn), després de guanyar la guerra contra Catalunya del 36-39, i aplicant el corró del genocidi físic i cultural als catalans que no havien fugit.
En el segon, en molt poques i precises paraules, dóna també una explicació del que he dit més amunt...
Us recomano els dos escrits i espero que us infecti també el virus amb el que el segon comentarista diu que ha estat infectat...


Joan A. Forès
Reflexions