14/02/12. Monarquia o Republica a TV3 (1)

Benvolguts,

Avui hauríem de parlar del controvertit i segurament convenientment  ribotat reportatge que s’emetrà demà per TV3 sobre Monarquia o República.

Tanmateix, crec que abans de res són bones unes reflexions que va plantejar fa un parell de mesos l’Hèctor López Bofill en la seva intervenció a la Primera Convenció Nacional de Transició de l’Autonomia a la Independència, organitzada pel Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) amb la col·laboració de Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Aquestes reflexions han de ser prèvies al debat sobre Monarquia o República:

 Hèctor López Bofill. Anàlisi dels estats d’Europa segons la democràcia del seu naixement com a estats:

·         Tots els estats de l’antiga Europa Oriental: Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Sèrbia, Montenegro, Croàcia, Kosovo, Estònia, Letònia, Lituània, Ukraïna etc,  convertits en estat a partir de la fi del règim comunista, varen triar d’entrada quina forma d’Estat volien: monarquia, república, dictadura, etc. I després de triar la forma d’Estat varen crear la constitució basada en la forma d’estat triada i en la democràcia, que ara tenen. Vegi’s el mapa d’en Carles Lladó, reproduït pel CCN amb els estats actuals i l’any que foren creats.

  En canvi els grans estats de l’Europa occidental: Regne Unit, França, Espanya, són també democràcies però amb la diferència que no varen triar la forma d’estat que volien. Els estats, absolutistes, del segle XIX varen evolucionar cap a la democràcia després de guerres i dictadures.

o El Regne Unit no ha triat, des de fa centenars d’anys, ser una monarquia,

o França és una república però també té centenars d’anys al darrere i els seus ciutadans no han triat ser una república

o Espanya té una monarquia imposada pel dictador Franco i als espanyols no els han donat opció a ser altra cosa que una monarquia, ni han donat opció a les nacions dins d’Espanya a triar la forma d’estat que vulguin

Per tant no totes les democràcies són iguals. N'hi ha unes més iguals que altres (xist) com la famosa igualtat de Rebel·lió a la granja de George Orwell.

I cal tenir les idees clares sobre la gran diferència que hi ha entre els nous estats democràtics apareguts a l’Europa oriental després de la caiguda del règim soviètic i els antics estats democràtics (?) que venen de molt antic a l’Europa occidental. Els nous estats han triat quina forma d’estat volien com a pas previ a la creació d’una democràcia i per tant previ a l’establiment d’una Constitució. Els antics grans estats de l’Europa occidental tenen una Constitució democràtica (no tots) però els pobles que els integren no han tingut opció de triar quins quedaven dintre i quins a fora. A partir d’aquesta premissa es pot parlar de quina forma d’estat volen: Monarquia o República. Dit d’una altra manera: si en la transició posterior a la mort del dictador els pobles de la pell de brau haguessin pogut triar lliurement, sense coaccions, supervisats per les Nacions Unides, quines agrupacions de territoris volien constituir-se en estats, el resultat no hauria sigut el que tenim actualment!

 El procés va ser just el contrari: els súbdits, sense veu ni vot, del règim dictatorial i sanguinari del general Franco, ens varem trobar amb un rei d’opereta, entronitzat pel Franco després d’haver jurat fidelitat als Principios Fundamentales del Movimiento Nazional, sortits com tothom sap i els vídeos de Youtube ho corroboren, de la legitimitat del Règim creat pels insurgents del 18 de juliol del 1936 (paraules del Juanca en l’entronització).

Recordem que va quedar clar que era una entronització ex-novo i no un dret hereditari. I recordem que no ens varen donar opció a triar. Immediatament ens varen fer el regal de l’amnistia, que volia dir que els morts del franquisme morts estaven i els assassins passaven a convertir-se en monàrquics de tota la vida i a fer-nos empassar uns límits territorials i una constitució que no volíem, al menys a Euskadi i a Catalunya. En una Reflexió posterior parlarem del reportatge Monarquia o República, però recordem que abans de l’establiment d’una forma de govern cal haver-se posat d’acord en els límits territorials, com han fet els pobles de l’Europa oriental.

Queda clar oi? Cal recordar-ho contínuament, no fos cas que ens n’oblidéssim!

Joan A. Forès

Reflexions